Canvis

== Història antiga ==

== Història antiga ==

En més de huit sigles des de la seua fundació, Galway, en gaèlic Gaillimh (de gall i am, "riu rocós"), deu el seu nom al llit de pedres del Corrib, el riu que la travessa. Encara que, si hem de creure en les llegendes, l'orige del topònim es trobaria en la mitologia celta, segons la qual Galvia, filla del rei Breasal, es va ofegar prop d'una roca en el Corrib. Finalment, una corrent minoritària d'historiadors defén que el nom és una derivació del terme llatí Gallaeci (Gallaecia), terra en la que els ancestres de Galway haurien tengut fluïdes relacions des de temps molt remots.

En més de huit sigles des de la seua fundació, Galway, en gaèlic Gaillimh (de gall i am, "riu rocós"), deu el seu nom al llit de pedres del Corrib, el riu que la travessa. Encara que, si hem de creure en les llegendes, l'orige del topònim es trobaria en la mitologia celta, segons la qual Galvia, filla del rei Breasal, es va ofegar prop d'una roca en el Corrib. Finalment, una corrent minoritària d'historiadors defén que el nom és una derivació del terme llatí Gallaeci (Gallaecia), terra en la que els ancestres de Galway haurien tengut fluïdes relacions des de temps molt remots.

== Des de la seua fundació ==

== Des de la seua fundació ==

Dún Bhun na Gaillimhe ("Fort en els baixos del Gaillimh") va ser construït en 1124, pel rei de Connacht, Tairrdelbach Ua Conchobair ([[1088]]–[[1156]]). Va ser en un principi un chicotet assentament que va créixer al voltant del fort. Durant l'invasió normanda de Connacht al voltant de [[1230]], Galway va ser sitiada i capturada per Richard Mor de Burgh, un dels invasors anglonormandos, va aplegar a estes latituts i va intentar prendre el castell defés pel clan local dels O'Flaherty. Despuix de dos anys de seges, va conseguir el seu objectiu. Des de [[1232]], acossada per les tribus irlandeses, la vila de Galway va créixer amurallada i fidel al tro anglés. De la mà dels dirigents normandos, unes quantes famílies varen monopolisar els principals negocis. Esta va ser la génesis de les cridades catorze tribus de Galway, apelatiu que els soldats d'Oliver Cromwell dedicarien sigles despuix als poders fàctics de la ciutat.

Dún Bhun na Gaillimhe ("Fort en els baixos del Gaillimh") va ser construït en 1124, pel rei de Connacht, Tairrdelbach Ua Conchobair ([[1088]]–[[1156]]). Va ser en un principi un chicotet assentament que va créixer al voltant del fort. Durant l'invasió normanda de Connacht al voltant de [[1230]], Galway va ser sitiada i capturada per Richard Mor de Burgh, un dels invasors anglonormandos, va aplegar a estes latituts i va intentar prendre el castell defés pel clan local dels O'Flaherty. Despuix de dos anys de seges, va conseguir el seu objectiu. Des de [[1232]], acossada per les tribus irlandeses, la vila de Galway va créixer amurallada i fidel al tro anglés. De la mà dels dirigents normandos, unes quantes famílies varen monopolisar els principals negocis. Esta va ser la génesis de les cridades catorze tribus de Galway, apelatiu que els soldats d'Oliver Cromwell dedicarien sigles despuix als poders fàctics de la ciutat.

== Relació en Espanya ==

== Relació en Espanya ==

La ciutat de Galway va ser destí habitual de barcos espanyols en els sigles [[sigle XV|XV]] i [[sigle XVI|XVI]], en l'antic moll encara es conserven arcs, just davant del Spanish Parade. El comerç del [[vi]], el qual era el centre de casi totes les transaccions comercials en Galway; la peixca del [[salmó]], disputada entre francesos, portuguesos, anglesos i espanyols, els quals es varen eixir en la seua quan [[Felip II]] va accedir a pagar 1.000 lliures pel dret espanyol a peixcar, la lluita contra el protestantisme i la comuna aversió a Anglaterra varen propiciar una gran cooperació. "Tot en esta ciutat té un aire a Espanya." Quan el viager escocés Robert Graham va visitar Galway en [[1836]], va escriure que la supèrbia, que segons ell era típica de la [[península Ibèrica]], definia als seus habitants, i que en els carrerons es podia percebre l'ambient de duel i indolència propi de latitut més meridionals. Encara que les seues afirmacions poden considerar-se hui alguna cosa desfasades, és impossible negar que Galway encara conserva la seua vocació de port espanyol i —furtant-li els versos a José Agustín Goytisolo— el desig de ser capital de les mars, alberc d'estrangers i pàtria dels valents.

La ciutat de Galway va ser destí habitual de barcos espanyols en els sigles [[sigle XV|XV]] i [[sigle XVI|XVI]], en l'antic moll encara es conserven arcs, just davant del Spanish Parade. El comerç del [[vi]], el qual era el centre de casi totes les transaccions comercials en Galway; la peixca del [[salmó]], disputada entre francesos, portuguesos, anglesos i espanyols, els quals es varen eixir en la seua quan [[Felip II]] va accedir a pagar 1.000 lliures pel dret espanyol a peixcar, la lluita contra el protestantisme i la comuna aversió a Anglaterra varen propiciar una gran cooperació. "Tot en esta ciutat té un aire a Espanya." Quan el viager escocés Robert Graham va visitar Galway en [[1836]], va escriure que la supèrbia, que segons ell era típica de la [[península Ibèrica]], definia als seus habitants, i que en els carrerons es podia percebre l'ambient de duel i indolència propi de latitut més meridionals. Encara que les seues afirmacions poden considerar-se hui alguna cosa desfasades, és impossible negar que Galway encara conserva la seua vocació de port espanyol i —furtant-li els versos a José Agustín Goytisolo— el desig de ser capital de les mars, alberc d'estrangers i pàtria dels valents.

== Llocs d'interés ==

== Llocs d'interés ==

* La Catedral Catòlica de La nostra senyora de l'Asunción i Sant Nicolás.

* La Catedral Catòlica de La nostra senyora de l'Asunción i Sant Nicolás.

* El museu de Galway i els Arcs espanyols (City Museum and Spanish Archs).

* El museu de Galway i els Arcs espanyols (City Museum and Spanish Archs).

== Ciutats agermanades ==

== Ciutats agermanades ==

* Aalborg, Jutlandia Septentrional, Dinamarca.

* Aalborg, Jutlandia Septentrional, Dinamarca.

* Bradford, Inglaterra, Reino Unido.

* Bradford, Inglaterra, Reino Unido.

* Seattle, Washington, Estados Unidos.

* Seattle, Washington, Estados Unidos.

* Waitakere, Norte, Auckland, Nueva Zelanda.

* Waitakere, Norte, Auckland, Nueva Zelanda.

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==

{{commonscat|Galway}}

{{commonscat|Galway}}

[[Categoria:Irlanda]]

[[Categoria:Irlanda]]