Llínea 13: |
Llínea 13: |
| Montpellier és una ciutat molt jove en comparació en atres grans ciutats de la regió com [[Nîmes]], [[Narbonne]], [[Béziers]] o [[Carcassonne]] que foren creades en sa major part en l'época romana. Montpellier per contra no te un orige [[Roma|romà]], si no que fon fundada en el [[sigle VIII]]. Durant l'[[Edat Mija]], la veïna ciutat de [[Magalona]] era la ciutat principal de la zona, pero els freqüents atacs pirates favoriren un assentament més interior. Fins al [[sigle X]] no adquirí certa importancia, quan es convertí en un centre comercial per als [[Comtat de Tolosa|comtes de Tolosa]]. Entre [[975]] i [[1349]] fon la capital del [[senyoriu de Montpellier]], primer baix la dinastia dels Guillems (Guilhem en occità), i posteriorment de la [[Corona d'Aragó]]. | | Montpellier és una ciutat molt jove en comparació en atres grans ciutats de la regió com [[Nîmes]], [[Narbonne]], [[Béziers]] o [[Carcassonne]] que foren creades en sa major part en l'época romana. Montpellier per contra no te un orige [[Roma|romà]], si no que fon fundada en el [[sigle VIII]]. Durant l'[[Edat Mija]], la veïna ciutat de [[Magalona]] era la ciutat principal de la zona, pero els freqüents atacs pirates favoriren un assentament més interior. Fins al [[sigle X]] no adquirí certa importancia, quan es convertí en un centre comercial per als [[Comtat de Tolosa|comtes de Tolosa]]. Entre [[975]] i [[1349]] fon la capital del [[senyoriu de Montpellier]], primer baix la dinastia dels Guillems (Guilhem en occità), i posteriorment de la [[Corona d'Aragó]]. |
| | | |
− | Montpellier passà a formar part de la [[Corona d'Aragó]] a partir de la boda de [[Pere II d'Aragó]] en [[María de Montpellier]] en [[1204]], i el seu fill, [[Jaume I]], naixqué en la ciudad en [[1208]]. Despuix de la mort de Jaume I, el Senyoriu de Montpellier passà a formar part del [[Regne de Mallorca]], fins a que en [[1349]], [[Jaume III de Mallorca]] ho vengué junt a les seues atres possessions del sur de França al rei francés Felip VI de França, per a recaptar fondos en la seua guerra contra [[Pere IV d'Aragó]], moment en el que passà definitivament a la corona françesa. Meges [[jueu]]s crearen l'Escola de Medicina a principis del sigle XIII. L'Universitat fon creada el [[26 d'octubre]] de [[1289]]. La seu del [[Bisbe|bisbat]] de Maguelone fon traslladada en l'any [[1536]] a Montpellier. | + | Montpellier passà a formar part de la [[Corona d'Aragó]] a partir de la boda de [[Pere II d'Aragó]] en [[Maria de Montpellier]] en [[1204]], i el seu fill, [[Jaume I]], naixqué en la ciutat en [[1208]]. Despuix de la mort de Jaume I, el Senyoriu de Montpellier passà a formar part del [[Regne de Mallorca]], fins a que en [[1349]], [[Jaume III de Mallorca]] ho vengué junt a les seues atres possessions del sur de França al rei francés Felip VI de França, per a recaptar fondos en la seua guerra contra [[Pere IV d'Aragó]], moment en el que passà definitivament a la corona francesa. Meges [[jueu]]s crearen l'Escola de Medicina a principis del sigle XIII. L'Universitat fon creada el [[26 d'octubre]] de [[1289]]. La seu del [[Bisbe|bisbat]] de Maguelone fon traslladada en l'any [[1536]] a Montpellier. |
| | | |
− | Durant l'época de la [[Reforma protestant]], molts dels seus habitants eren [[hugonot]]s, nom en el que es coneixia en França als [[calvinisme|calvinistes]]. La ciutat fon un feu de la resistencia protestant front a la corona francesa, de tendència [[Catolicisme|catòlica]]. En l'any [[1622]], el rei Lluís XIII de França prengué la ciutat despuix d'un sege de vint mesos. | + | Durant l'época de la [[Reforma protestant]], molts dels seus habitants eren [[hugonot]]s, nom en el que es coneixia en França als [[calvinisme|calvinistes]]. La ciutat fon un feu de la resistència protestant front a la corona francesa, de tendència [[Catolicisme|catòlica]]. En l'any [[1622]], el rei Lluís XIII de França prengué la ciutat despuix d'un sege de vint mesos. |
| | | |
| Durant el [[sigle XIX]], la ciutat es desenrollà industrialment convertint-se en un important centre de la regió. | | Durant el [[sigle XIX]], la ciutat es desenrollà industrialment convertint-se en un important centre de la regió. |
| | | |
− | En esta capital de regió tingué lloc la nomenada [[Entrevista de Montpellier]], entre els generals [[Francisco Franco]] i [[Philippe Pétain]], president de la [[França de Vichy]], el primer estava de pas per la ciutat ya que s'incloïa en la ruta de regres del tren despuix de l'Entrevista de Bordighera en [[Mussolini]].<ref>Juan Eslava Galán. ''Los años del miedo'', 2008.</ref> | + | En esta capital de regió tingué lloc la nomenada [[Entrevista de Montpellier]], entre els generals [[Francisco Franco]] i [[Philippe Pétain]], president de la [[França de Vichy]], el primer estava de pas per la ciutat ya que s'incloïa en la ruta de regrés del tren despuix de l'Entrevista de Bordighera en [[Mussolini]].<ref>Juan Eslava Galán. ''Los años del miedo'', 2008.</ref> |
| | | |
| La ciutat fon bombardejada vàries voltes durant la [[Segona Guerra Mundial]]: | | La ciutat fon bombardejada vàries voltes durant la [[Segona Guerra Mundial]]: |
Llínea 28: |
Llínea 28: |
| * 24 d'agost de 1944: Segon bombardeig del pont de Pavie per la 12th USAAF. | | * 24 d'agost de 1944: Segon bombardeig del pont de Pavie per la 12th USAAF. |
| | | |
− | En la década de 1960, la seua població es va vore incrementada notablement degut a l'arribada dels habitants de l'antiga colonia francesa d'[[Argelia]], que abandonaren el país despuix de l'independència del país magrebí. | + | En la década de 1960, la seua població es va vore incrementada notablement degut a l'arribada dels habitants de l'antiga colònia francesa d'[[Argelia]], que abandonaren el país despuix de l'independència del país magrebí. |
| | | |
| == Llocs d'interés == | | == Llocs d'interés == |