| '''Al-Ghazali''', també conegut per la versió latinisada del seu nom, '''Algasel''', i entre musulmans com l'iman '''al-Ghazalí''' o '''Hújjat-al-Islam''' (en persa: محمد غزالی; en àrap: ابو حامد محمد بن محمد الغزالي الشافعي الطوسي حجة الإسلام, ''Ab Hamid Muḥammad ibn Muḥammad al-Gazal ax-Xāfi'ī at-Tusi Ḥujjat al Islam''; Iran, c. [[5 de juliol]] de [[1057]] - Tus, Iran, [[19 de decembre]] de [[1111]]), va ser un polímata d'orige persa, teòlec sufí, juriste, filòsof i místic, considerat un dels pensadors més importants de la [[filosofia islàmica]], que representa el misticisme més profunt. | | '''Al-Ghazali''', també conegut per la versió latinisada del seu nom, '''Algasel''', i entre musulmans com l'iman '''al-Ghazalí''' o '''Hújjat-al-Islam''' (en persa: محمد غزالی; en àrap: ابو حامد محمد بن محمد الغزالي الشافعي الطوسي حجة الإسلام, ''Ab Hamid Muḥammad ibn Muḥammad al-Gazal ax-Xāfi'ī at-Tusi Ḥujjat al Islam''; Iran, c. [[5 de juliol]] de [[1057]] - Tus, Iran, [[19 de decembre]] de [[1111]]), va ser un polímata d'orige persa, teòlec sufí, juriste, filòsof i místic, considerat un dels pensadors més importants de la [[filosofia islàmica]], que representa el misticisme més profunt. |
− | Pertanyent a l'escola Shafi'i, els seus treballs varen permetre per primera volta que el sunisme acceptara el sufisme com a ortodox. Se li deu igualment l'introducció de la llògica i la silogistica aristotèlica en la jurisprudència i la teologia islàmiques. | + | Pertanyent a l'escola Shafi'i, els seus treballs varen permetre per primera volta que el sunisme acceptara el sufisme com a ortodox. Se li deu igualment l'introducció de la llògica i la silogística aristotèlica en la jurisprudència i la teologia islàmiques. |
| Va escriure ''[[El resorgiment de les ciències religioses]]'' (Iḥiāʾ ʿulūm al-dīn), que és possiblement la seua obra apologètica més important. | | Va escriure ''[[El resorgiment de les ciències religioses]]'' (Iḥiāʾ ʿulūm al-dīn), que és possiblement la seua obra apologètica més important. |