2648
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «{{llengua| |nom= Francés |nomnatiu= Français |pronunciació= |atresdenominacions= |estats=França, Bèlgica, Benin, Burquina Faso, Burundi, ...».
{{llengua|
|nom= Francés
|nomnatiu= Français
|pronunciació=
|atresdenominacions=
|estats=[[França]], [[Bèlgica]], [[Benin]], [[Burquina Faso]], [[Burundi]], [[Camerú]], [[Canadà]], [[Chat (Àfrica)|Chat]], [[Costa de Marfil]], [[Gabó]], [[Guinea]], [[Haití]], [[Illes Comores]], [[Luxemburc]], [[Madagascar]], [[Malí]], [[Mònac]], [[Níger]], [[Suissa]], [[República centreafricana]], [[República democràtica del Congo]], [[Ruanda]], [[Senegal]], [[Togo]], [[Vanuatu]] i [[Yibuti]]
|regió= Mundial
|parlants= 127 millons
|parlantsnatius=
|parlantsnonatius=
|rank= 13º
|família=[[Llengües indoeuropees|Indoeuropea]]<br />
[[Llengües itàliques|Itàlica]]<br />
[[Llengües romances|Romanç]]<br />
[[Llengües italooccidentals|Itàlica Occidental]]<br />
[[Llengües d'oïl]]]]<br />
'''Francés'''<br />
|nació=[[França]], [[Bèlgica]], [[Benin]], [[Burquina Faso]], [[Burundi]], [[Camerú]], [[Canadà]], [[Chat (Àfrica)|Chat]], [[Costa de Marfil]], [[Gabó]], [[Guinea]], [[Haití]], [[Illes Comores]], [[Luxemburc]], [[Madagascar]], [[Malí]], [[Mònac]], [[Níger]], [[Suissa]], [[República centreafricana]], [[República democràtica del Congo]], [[Ruanda]], [[Senegal]], [[Togo]], [[Vanuatu]] i [[Yibuti]]
|fontcolor=
|regulat= [[Acadèmia Francesa]]
|iso1= fr
|iso2= fre/fra
|iso3= fra
|sil=
|mapa=
}}
El '''idioma francés''' (en francés: ''français'') és una llengua romanç parlà en tot el territori de [[França]] metropolitanta, junten atres llengües com el [[bretó]] en [[Bretanya]], el [[ocità]] en el sur del país, el [[eusquera]], el [[català]] i el [[cors]], en [[Còrcega]]. En els territoris francesos d'ultramar és parlat en molts casos, junt en atres llengües com el [[tahitià]], en la [[Polinèsia Francesa]], o en dialectes com el <<créole>> en la illa de [[la Reunió (Illa)]], en Guadalupe o Martinica.
== Història de la llengua ==
=== Origens ===
El territori d elo que hui és França començà a ser poblat pels gals alrededor del Sigle VII, Sigle VII a. C., els quals parlaven idiomes celtes que no poseien escritura. Cara al suroest, els aquitans parlaven probablement una llengua precursora del eusquera, pero desconeixien la escrfitura. En la zona de '''Massilia''' ([[Marsella]]) els habitants de les colònies gregues parlaven i escrivien en este idioma, pero no varen difundir més allà de ses colònies.
Tots eixos idiomes i atres parlats en l'antiga [[Gàlia]] segurament foren desapareguent en la colonisació romana i la progresiva implantació del [[llatí]]. En el decliu del [[Imperi Romà]], una série depobles d'orige germànic arribaren a la Gàlia romana. Entre ells, dos s'establiren de modo més consildat: els francs en el nort i els visigots en el sur, en el riu Loira com a frontera. A pesar de que abdós pobles parlaven ses pròpies llengües, pronte adoptaren el llatí parlat per la població. No obstant, el idioma parlat pels francs està en el orige del [[neerlandés]] que és un idioma germànic parlat hui dia en ses distintes varietats en els [[Països Baixos]], a on se li denomina holandés, en part de [[Bèlgica]] i en el nort de [[França]].
Durant molt de temps, el idioma parlat en el nort de Gàlia (en realitat ya França) és un llatí mé so manco evolucionat, en grans influències, fundamentalment fonètiques del idioma germànic parlat pels francs. Al sur, la evolució es diferent, per lo que poc a poc se van diferenciant dos lleng¨^ues en una frontera que en principi se marcarà en el Loira, encara que al llarc de la història anirà desplaçantse cada volta més pac al sur, degu al espentejament polític d'una França de la qual el seu centre polític estava en [[París]], ya que a partir de la [[Revolució Francesa]] la llengua francesa pasà a ser un element identificaor i igualaor de tots els francesos. La [[langue d'oïl]] (oïl ha evolucionat a ''oui'') se parlava en la zona nort i el [[langue d'oc]] en el sur. La llínia de separació anava del [[Maciç central]] a la desembocadura del Loira en Nantes.
=== El francés antic ===
Lo que se coneix com a francés antic se'n anà consolidant a partir del sigle XI, i encara que hui s'estudie tot lo que se parlava al nort del Loira com si se tratara d'una sola llengua, en realitat es tractava de dialectes en elements comuns.
La influència germànica en el idioma obligà a usar en el llenguage escrit alguns [[Dígraf|dígrafs]] per a reproduir alguns dels sons que utilisaven pero que no havien existit en llatí vulgar. Aixina, la nasalisació, u dels elements fonètics més caracter´sitics de la influència germànica en el francés se va marcant en la escritura per el us de la n en posciió final de sílaba. La evolució fonètica de la '''u''' llatina cara al so que actualment té en francés obligà aixinamateix a utilisar el dígraf '''ou''' per a reproduir el so original de dita lletra en llatí. Del mateix modo, la forta aspiració de la '''h''' ha marcat una de les principals característiques del francés respecte a atres llengües romances: la existència de la h aspirà.
== Chicotet vocabulari ==
* Hola: Salut, Bonjour
* Adeu: Adieu, Au revoir
* ¿Com te diuen?: Comment tu t'apelles?
* ¿Com estàs?: Comment ça va?, Comment allez-vous?
* ¿Quants anys tens?: Tu as quel âge?
* Tinc... anys: J'ai ... ans.
* Francés, Francesa: Français, française.
* Valencià, valenciana: Valencian, valenciane.
* Espanyol, espanyola: Espagnol, espagnole.
* ¿Parles espanyol, anglés, alemà, valencià, italià?: Tu parles espagnol/anglais/allemand/valencian/italien?
* ¿Qué és açò?: Qu'est-ce que c'est?
* És...: C'est....
== Veja's també ==
* [[Fonologia del francés]]
* [[França]]
* [[Lliteratura francesa]]
{{traduït de|es|Idioma francés}}
{{Llengües de França}}
[[Categoria:Llingüística]]
[[Categoria:Llengües romances]]
|nom= Francés
|nomnatiu= Français
|pronunciació=
|atresdenominacions=
|estats=[[França]], [[Bèlgica]], [[Benin]], [[Burquina Faso]], [[Burundi]], [[Camerú]], [[Canadà]], [[Chat (Àfrica)|Chat]], [[Costa de Marfil]], [[Gabó]], [[Guinea]], [[Haití]], [[Illes Comores]], [[Luxemburc]], [[Madagascar]], [[Malí]], [[Mònac]], [[Níger]], [[Suissa]], [[República centreafricana]], [[República democràtica del Congo]], [[Ruanda]], [[Senegal]], [[Togo]], [[Vanuatu]] i [[Yibuti]]
|regió= Mundial
|parlants= 127 millons
|parlantsnatius=
|parlantsnonatius=
|rank= 13º
|família=[[Llengües indoeuropees|Indoeuropea]]<br />
[[Llengües itàliques|Itàlica]]<br />
[[Llengües romances|Romanç]]<br />
[[Llengües italooccidentals|Itàlica Occidental]]<br />
[[Llengües d'oïl]]]]<br />
'''Francés'''<br />
|nació=[[França]], [[Bèlgica]], [[Benin]], [[Burquina Faso]], [[Burundi]], [[Camerú]], [[Canadà]], [[Chat (Àfrica)|Chat]], [[Costa de Marfil]], [[Gabó]], [[Guinea]], [[Haití]], [[Illes Comores]], [[Luxemburc]], [[Madagascar]], [[Malí]], [[Mònac]], [[Níger]], [[Suissa]], [[República centreafricana]], [[República democràtica del Congo]], [[Ruanda]], [[Senegal]], [[Togo]], [[Vanuatu]] i [[Yibuti]]
|fontcolor=
|regulat= [[Acadèmia Francesa]]
|iso1= fr
|iso2= fre/fra
|iso3= fra
|sil=
|mapa=
}}
El '''idioma francés''' (en francés: ''français'') és una llengua romanç parlà en tot el territori de [[França]] metropolitanta, junten atres llengües com el [[bretó]] en [[Bretanya]], el [[ocità]] en el sur del país, el [[eusquera]], el [[català]] i el [[cors]], en [[Còrcega]]. En els territoris francesos d'ultramar és parlat en molts casos, junt en atres llengües com el [[tahitià]], en la [[Polinèsia Francesa]], o en dialectes com el <<créole>> en la illa de [[la Reunió (Illa)]], en Guadalupe o Martinica.
== Història de la llengua ==
=== Origens ===
El territori d elo que hui és França començà a ser poblat pels gals alrededor del Sigle VII, Sigle VII a. C., els quals parlaven idiomes celtes que no poseien escritura. Cara al suroest, els aquitans parlaven probablement una llengua precursora del eusquera, pero desconeixien la escrfitura. En la zona de '''Massilia''' ([[Marsella]]) els habitants de les colònies gregues parlaven i escrivien en este idioma, pero no varen difundir més allà de ses colònies.
Tots eixos idiomes i atres parlats en l'antiga [[Gàlia]] segurament foren desapareguent en la colonisació romana i la progresiva implantació del [[llatí]]. En el decliu del [[Imperi Romà]], una série depobles d'orige germànic arribaren a la Gàlia romana. Entre ells, dos s'establiren de modo més consildat: els francs en el nort i els visigots en el sur, en el riu Loira com a frontera. A pesar de que abdós pobles parlaven ses pròpies llengües, pronte adoptaren el llatí parlat per la població. No obstant, el idioma parlat pels francs està en el orige del [[neerlandés]] que és un idioma germànic parlat hui dia en ses distintes varietats en els [[Països Baixos]], a on se li denomina holandés, en part de [[Bèlgica]] i en el nort de [[França]].
Durant molt de temps, el idioma parlat en el nort de Gàlia (en realitat ya França) és un llatí mé so manco evolucionat, en grans influències, fundamentalment fonètiques del idioma germànic parlat pels francs. Al sur, la evolució es diferent, per lo que poc a poc se van diferenciant dos lleng¨^ues en una frontera que en principi se marcarà en el Loira, encara que al llarc de la història anirà desplaçantse cada volta més pac al sur, degu al espentejament polític d'una França de la qual el seu centre polític estava en [[París]], ya que a partir de la [[Revolució Francesa]] la llengua francesa pasà a ser un element identificaor i igualaor de tots els francesos. La [[langue d'oïl]] (oïl ha evolucionat a ''oui'') se parlava en la zona nort i el [[langue d'oc]] en el sur. La llínia de separació anava del [[Maciç central]] a la desembocadura del Loira en Nantes.
=== El francés antic ===
Lo que se coneix com a francés antic se'n anà consolidant a partir del sigle XI, i encara que hui s'estudie tot lo que se parlava al nort del Loira com si se tratara d'una sola llengua, en realitat es tractava de dialectes en elements comuns.
La influència germànica en el idioma obligà a usar en el llenguage escrit alguns [[Dígraf|dígrafs]] per a reproduir alguns dels sons que utilisaven pero que no havien existit en llatí vulgar. Aixina, la nasalisació, u dels elements fonètics més caracter´sitics de la influència germànica en el francés se va marcant en la escritura per el us de la n en posciió final de sílaba. La evolució fonètica de la '''u''' llatina cara al so que actualment té en francés obligà aixinamateix a utilisar el dígraf '''ou''' per a reproduir el so original de dita lletra en llatí. Del mateix modo, la forta aspiració de la '''h''' ha marcat una de les principals característiques del francés respecte a atres llengües romances: la existència de la h aspirà.
== Chicotet vocabulari ==
* Hola: Salut, Bonjour
* Adeu: Adieu, Au revoir
* ¿Com te diuen?: Comment tu t'apelles?
* ¿Com estàs?: Comment ça va?, Comment allez-vous?
* ¿Quants anys tens?: Tu as quel âge?
* Tinc... anys: J'ai ... ans.
* Francés, Francesa: Français, française.
* Valencià, valenciana: Valencian, valenciane.
* Espanyol, espanyola: Espagnol, espagnole.
* ¿Parles espanyol, anglés, alemà, valencià, italià?: Tu parles espagnol/anglais/allemand/valencian/italien?
* ¿Qué és açò?: Qu'est-ce que c'est?
* És...: C'est....
== Veja's també ==
* [[Fonologia del francés]]
* [[França]]
* [[Lliteratura francesa]]
{{traduït de|es|Idioma francés}}
{{Llengües de França}}
[[Categoria:Llingüística]]
[[Categoria:Llengües romances]]