| Despuix del primer intent militarisat d'acabar en la protesta, en [[Pedreguer]], el virrei propongué crear una junta d'advocats en [[Ciutat de Valéncia|Valéncia]] a on els representants dels demandants podien expondre els seus arguments. En esta junta els demandants alegaren certs drets concedits per [[Jaume I]] i els seus successors, pero no foren acceptats per falta de proves documentals. Llavors, els demandants recorreren la sentència arbitral directament al Consell d'Aragó i demanaren la completa supressió de les càrregues senyorials. La demanda fon presentada per [[Francesc Garcia]], un llaurador del [[El Ràfol d'Almúnia|Ràfol d'Almúnia]] i un dels principals caps del moviment, llavors junt en Feliu Rubio i Bertomeu Pelegrí. | | Despuix del primer intent militarisat d'acabar en la protesta, en [[Pedreguer]], el virrei propongué crear una junta d'advocats en [[Ciutat de Valéncia|Valéncia]] a on els representants dels demandants podien expondre els seus arguments. En esta junta els demandants alegaren certs drets concedits per [[Jaume I]] i els seus successors, pero no foren acceptats per falta de proves documentals. Llavors, els demandants recorreren la sentència arbitral directament al Consell d'Aragó i demanaren la completa supressió de les càrregues senyorials. La demanda fon presentada per [[Francesc Garcia]], un llaurador del [[El Ràfol d'Almúnia|Ràfol d'Almúnia]] i un dels principals caps del moviment, llavors junt en Feliu Rubio i Bertomeu Pelegrí. |
− | En arribar [[maig]], l'época de la recolecció de la [[Morera]], els llauradors es negaren a pagar les rendes i, fins i tot, en [[Carlet]] els vassalls del [[Comte de Carlet]] es negaren a pagar els [[cens]]os. Per segona volta, les tropes del virrei hagueren d'intervindre per a sometre als insumissos. Pero en l'entrada de l'[[estiu]] i l'arribada de les collites majors, les folgues de rendes es reproduïren i generalisaren. | + | En arribar [[maig]], l'época de la recolecció de la [[Morera]], els llauradors es negaren a pagar les rendes i, inclús, en [[Carlet]] els vassalls del [[Comte de Carlet]] es negaren a pagar els [[cens]]os. Per segona volta, les tropes del virrei hagueren d'intervindre per a sometre als insumissos. Pero en l'entrada de l'[[estiu]] i l'arribada de les collites majors, les folgues de rendes es reproduïren i generalisaren. |
| En [[Vilallonga]], dins del Ducat de Gandia, quatre llauradors foren detenguts per negar-se a partir la collita en el seu senyor, i este fon l'últim detonant que feu esclatar la revolta armada. Al dia següent, un avalot de tres mil hòmens prengué la ciutat de [[Gandia]], i sense cap violència, els quatre detenguts foren lliberats. La lliberació, segurament inesperada, encorajà als rebels a continuar les movilisacions i desplaçar-se cap a [[Valéncia]], a on demanarien justícia al virrei. Per a tal efecte, s'improvisà un eixèrcit de huit batallons, dirigit pel barber i llaurador de [[Muro d'Alcoy]], [[Josep Navarro]]. | | En [[Vilallonga]], dins del Ducat de Gandia, quatre llauradors foren detenguts per negar-se a partir la collita en el seu senyor, i este fon l'últim detonant que feu esclatar la revolta armada. Al dia següent, un avalot de tres mil hòmens prengué la ciutat de [[Gandia]], i sense cap violència, els quatre detenguts foren lliberats. La lliberació, segurament inesperada, encorajà als rebels a continuar les movilisacions i desplaçar-se cap a [[Valéncia]], a on demanarien justícia al virrei. Per a tal efecte, s'improvisà un eixèrcit de huit batallons, dirigit pel barber i llaurador de [[Muro d'Alcoy]], [[Josep Navarro]]. |