Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
No hi ha canvi en el tamany ,  15:52 6 jun 2022
Text reemplaça - 'davall' a 'devall'
Llínea 42: Llínea 42:     
=== Fonts ===
 
=== Fonts ===
Tot i que la [[Bíblia]] és la principal font per a l'hebreu clàssic, la mateixa llengua s'usa en diverses inscripcions. Entre les més conegudes hi ha les del [[Calendari de Gezer]] (sigle X aC), una llista de mésos definits pel treball agrícola característic realisat en ell, les inscripcions Kuntillet 'Akhrud i Khirbe el-Qom (de finals del sigle IX o principis del VIII aC), que mencionen a [[Jehovà]] i al seu [[Asherah]], els ''ostraka de Samaria'' (sigle VIII aC) recull de pagaments de [[vi]], [[oli]], etc., l'inscripció del túnel [[Siloam]] (finals del sigle VIII aC), trobada en el túnel construït per [[Ezequies]] davall la ciutat de [[Davit]] per a dur [[aigua]] de la font de [[Gihon]] fins a la Reserva de [[Siloam]], els ''ostraka de Lachish'' (principis del sigle VI aC) en mensages militars d'abans de la invasió babilònica, i l'[[Ostracon|ostraca Arad]] (del mateix periodi) recollint les provisions suministrades als soldats. La [[Estela de Moab|Pedra Moabita]] (ca. 830 aC), en la que el rei [[Mesha]] de [[Moab]] se vana de les seues victòries sobre els israelites, està en un [[llenguage]] casi idèntic a l'hebreu bíblic.
+
Tot i que la [[Bíblia]] és la principal font per a l'hebreu clàssic, la mateixa llengua s'usa en diverses inscripcions. Entre les més conegudes hi ha les del [[Calendari de Gezer]] (sigle X aC), una llista de mésos definits pel treball agrícola característic realisat en ell, les inscripcions Kuntillet 'Akhrud i Khirbe el-Qom (de finals del sigle IX o principis del VIII aC), que mencionen a [[Jehovà]] i al seu [[Asherah]], els ''ostraka de Samaria'' (sigle VIII aC) recull de pagaments de [[vi]], [[oli]], etc., l'inscripció del túnel [[Siloam]] (finals del sigle VIII aC), trobada en el túnel construït per [[Ezequies]] devall la ciutat de [[Davit]] per a dur [[aigua]] de la font de [[Gihon]] fins a la Reserva de [[Siloam]], els ''ostraka de Lachish'' (principis del sigle VI aC) en mensages militars d'abans de la invasió babilònica, i l'[[Ostracon|ostraca Arad]] (del mateix periodi) recollint les provisions suministrades als soldats. La [[Estela de Moab|Pedra Moabita]] (ca. 830 aC), en la que el rei [[Mesha]] de [[Moab]] se vana de les seues victòries sobre els israelites, està en un [[llenguage]] casi idèntic a l'hebreu bíblic.
    
=== Aspectes dialectals històrics ===
 
=== Aspectes dialectals històrics ===

Menú de navegació