Canvis

Alguns dels grans humanistes italians varen ser [[Marsilio Ficino]] ([[1433]]-[[1499]]), [[Pico della Mirandola]] (1463-1494). Fora d'[[Itàlia]], el valencià [[Joan Lluís Vives]] ([[1492]]-[[1549]]) va ser pioner en l'estudi de la [[sicologia]] i la teoria de l'[[educació]]. En [[Anglaterra]], [[Thomas More]] va escriure'' Utopia'' ([[1516]]), a on descriu un Estat ideal basat en una organisació comunitària, sense propietat privada. [[Erasme de Rotterdam]] ([[1476]]-[[1536]]) va ser el més representatiu dels humanistes europeus, i en el seu ''Elogi de la follia'' ([[1508]]) va atacar durament les institucions eclesiàstiques.

Alguns dels grans humanistes italians varen ser [[Marsilio Ficino]] ([[1433]]-[[1499]]), [[Pico della Mirandola]] (1463-1494). Fora d'[[Itàlia]], el valencià [[Joan Lluís Vives]] ([[1492]]-[[1549]]) va ser pioner en l'estudi de la [[sicologia]] i la teoria de l'[[educació]]. En [[Anglaterra]], [[Thomas More]] va escriure'' Utopia'' ([[1516]]), a on descriu un Estat ideal basat en una organisació comunitària, sense propietat privada. [[Erasme de Rotterdam]] ([[1476]]-[[1536]]) va ser el més representatiu dels humanistes europeus, i en el seu ''Elogi de la follia'' ([[1508]]) va atacar durament les institucions eclesiàstiques.

En l'humanisme, el llenguage artístic es fa a la mesura de l'home: si l'edifici [[art gòtic|gòtic]] domina i transcendix l'home en cercar una mesura divina i còsmica, en el Renaiximent l'home domina l'edifici, ya que tot el sistema de proporcions pren com a base la mesura de l'home. Apareixen nous temes en les arts plàstiques: mitologia, retrat, paisage, que responen a les preocupacions dels humanistes. L'obra d'art és analisada des del punt de vista de l'espectador; les troballes tècniques es justifiquen de manera teòrica; els sistemes de proporcions es calculen matemàticament. A l'hora, la clientela de l'art es diversifica: prínceps, cardenals, nobles, gremis, ajuntaments, etc. La consideració social de l'artista evoluciona; ya no és considerat un artesà dins la rígida estructura gremial, sino un treballador intelectual lliure i l'artista pren consciència de la seua individualitat: comença a signar les seues obres, a cercar un estil personal i a fer-se autorretratos.

En l'humanisme, el llenguage artístic es fa a la mesura de l'home: si l'edifici [[art gòtic|gòtic]] domina i transcendix l'home en cercar una mesura divina i còsmica, en el Renaiximent l'home domina l'edifici, ya que tot el sistema de proporcions pren com a base la mesura de l'home. Apareixen nous temes en les arts plàstiques: mitologia, retrat, paisage, que responen a les preocupacions dels humanistes. L'obra d'art és analisada des del punt de vista de l'espectador; les troballes tècniques es justifiquen de manera teòrica; els sistemes de proporcions es calculen matemàticament. A l'hora, la clientela de l'art es diversifica: prínceps, cardenals, nobles, gremis, ajuntaments, etc. La consideració social de l'artista evoluciona; ya no és considerat un artesà dins la rígida estructura gremial, sino un treballador intelectual lliure i l'artista pren consciència de la seua individualitat: comença a firmar les seues obres, a cercar un estil personal i a fer-se autorretratos.

== La ciència moderna ==

== La ciència moderna ==