Canvis

[[Image:Teseracto MuseoCCNN Madrid.jpg|thumb|right|300px|''Monument a la Constitució Espanyola'', [[Passeig de la Castellana]] entre els Nous Ministeris i el Museu de Ciències Naturals, Madrid.]]

[[Image:Teseracto MuseoCCNN Madrid.jpg|thumb|right|300px|''Monument a la Constitució Espanyola'', [[Passeig de la Castellana]] entre els Nous Ministeris i el Museu de Ciències Naturals, Madrid.]]

La [[transició espanyola|transició política]] que, juntament en canvis socials i econòmics profunts en un sentit modernisador, es va gestar des del franquisme final fins a la construcció de l'edifici institucional actual ([[Constitució de 1978]] i [[estatuts d'autonomia]]), va produir una reculada molt marcada de la utilisació social dels símbols d'identificació nacional espanyols, mentres que els nacionalismes perifèrics varen adquirir una notable presència i quotes de poder territorial, que arriba a ser electoralment majoritària en [[Catalunya]] ([[CIU]], [[Esquerra Republicana de Catalunya|ERC]]) i el [[País Vasc]] ([[PNB]], [[Eusko Alkartasuna|EA]] i la trucada [[esquerra abertzale]]); i substancialment menor en [[Navarra]] ([[NaBai]]) i [[Galícia]] ([[BNG]]). [[Canàries]] ([[Coalició Canària|CC]]), [[Andalusia]] ([[Partit Andalucista|PA]]) o atres comunitats autònomes presenten nacionalismes menys evidents (freqüentment qualificats com [[Regionalisme i nacionalisme a Espanya|regionalismes]]), basats en [[fet diferencial|fets diferencials]] de caràcter llingüístic o històric no menys marcats que els anteriors.

La [[transició espanyola|transició política]] que, juntament en canvis socials i econòmics profunts en un sentit modernisador, es va gestar des del franquisme final fins a la construcció de l'edifici institucional actual ([[Constitució de 1978]] i [[estatuts d'autonomia]]), va produir una reculada molt marcada de la utilisació social dels símbols d'identificació nacional espanyols, mentres que els nacionalismes perifèrics varen adquirir una notable presència i quotes de poder territorial, que arriba a ser electoralment majoritària en [[Catalunya]] ([[CIU]], [[Esquerra Republicana de Catalunya|ERC]]) i el [[País Vasc]] ([[PNB]], [[Eusko Alkartasuna|EA]] i la nomenada [[esquerra abertzale]]); i substancialment menor en [[Navarra]] ([[NaBai]]) i [[Galícia]] ([[BNG]]). [[Canàries]] ([[Coalició Canària|CC]]), [[Andalusia]] ([[Partit Andalucista|PA]]) o atres comunitats autònomes presenten nacionalismes menys evidents (freqüentment qualificats com [[Regionalisme i nacionalisme a Espanya|regionalismes]]), basats en [[fet diferencial|fets diferencials]] de caràcter llingüístic o històric no menys marcats que els anteriors.

Des de l'àmbit dels nacionalismes perifèrics, se sol parlar de '''nacionalisme espanyol''' o '''espanyolisme''' com a equivalent a [[centralisme]], normalment per identificar-li, a efectes polèmics o com a argument polític en la [[extrema dreta]] nostàlgica del règim de Franco o en una presunta ''opressió de l'Estat'' sobre estes territoris, que en casos extrems (particularment al País Vasc i Navarra en [[ETA]]) s'utilisa com a justificació per a un terrorisme que s'autodefinix com ''[[lluita armada]]'' encaminada al ''lliberament nacional''. En canvi, cap dels partits polítics majoritaris afectats per  tal denominació de '''espanyolistes''' o '''nacionalistes espanyols''', s'identifiquen en el terme, i solen, en el seu lloc, utilitzar l'expressió ''no nacionalistes'' per designar-se a si mateixos enfront dels ''nacionalistes'', que és com se sol designar als nomenats "perifèrics".

Des de l'àmbit dels nacionalismes perifèrics, se sol parlar de '''nacionalisme espanyol''' o '''espanyolisme''' com a equivalent a [[centralisme]], normalment per identificar-li, a efectes polèmics o com a argument polític en la [[extrema dreta]] nostàlgica del règim de Franco o en una presunta ''opressió de l'Estat'' sobre estes territoris, que en casos extrems (particularment al País Vasc i Navarra en [[ETA]]) s'utilisa com a justificació per a un terrorisme que s'autodefinix com ''[[lluita armada]]'' encaminada al ''lliberament nacional''. En canvi, cap dels partits polítics majoritaris afectats per  tal denominació de '''espanyolistes''' o '''nacionalistes espanyols''', s'identifiquen en el terme, i solen, en el seu lloc, utilitzar l'expressió ''no nacionalistes'' per designar-se a si mateixos enfront dels ''nacionalistes'', que és com se sol designar als nomenats "perifèrics".