Canvis

== Enciclopèdies en Espanya ==

== Enciclopèdies en Espanya ==

Prescindint d'antecedents més o menys prestigiosos, com les ''Etimologies'' de [[Sant Isidor]] 627-630, redactades en llatí, les enciclopèdies espanyoles «modernes» apareixen en la segona mitat del [[sigle XIX]], en forma d'obres extenses i de calitat variable. Entre les primeres mostres es troben el ''[[Manual enciclopèdic o repertori universal de notícies interessants, curioses i instructives...]] '' ([[Madrit]], [[1842]]); la ''[[Enciclopedia Moderna. Diccionario universal de lliteratura, ciència, arte, agricultura, indústria y comercio]] '' (Madrit: [[1851]]-[[1855]], 37 volums) de [[Francisco de Paula Oscat]], on varen participar com a redactors importants escriptors espanyols de l'época; el ''[[Diccionari universal de la llengua castellana, ciències i arts]] '' (Madrit, [[1875]]-[[1881]]); i, sobretot, el ''[[Diccionario Enciclopédico Hispanoamericano de lliteratura, ciencias y arte]] '' ([[Barcelona]], [[Montaner i Simón]], [[1887]]-[[1898]]), autèntica primera enciclopèdia espanyola «moderna». A pesar de la seua importància i calitat, la seua vigència fon breu puix en els escomençaments del [[sigle XX]] (en [[1905]]) va sorgir la [[Enciclopèdia Espasa|''Enciclopèdia universal ilustrada europeo-americana'']], coneguda com «Espasa» pel seu editor, el català [[José Espasa Anguera]].

Prescindint d'antecedents més o menys prestigiosos, com les ''Etimologies'' de [[Sant Isidor]] 627-630, redactades en llatí, les enciclopèdies espanyoles «modernes» apareixen en la segona mitat del [[sigle XIX]], en forma d'obres extenses i de calitat variable. Entre les primeres mostres es troben el ''[[Manual enciclopèdic o repertori universal de notícies interessants, curioses i instructives...]] '' ([[Madrit]], [[1842]]); la ''[[Enciclopedia Moderna. Diccionario universal de lliteratura, ciència, arte, agricultura, indústria y comercio]] '' (Madrit: [[1851]]-[[1855]], 37 volums) de [[Francisco de Paula Oscat]], on varen participar com a redactors importants escritors espanyols de l'época; el ''[[Diccionari universal de la llengua castellana, ciències i arts]] '' (Madrit, [[1875]]-[[1881]]); i, sobretot, el ''[[Diccionario Enciclopédico Hispanoamericano de lliteratura, ciencias y arte]] '' ([[Barcelona]], [[Montaner i Simón]], [[1887]]-[[1898]]), autèntica primera enciclopèdia espanyola «moderna». A pesar de la seua importància i calitat, la seua vigència fon breu puix en els escomençaments del [[sigle XX]] (en [[1905]]) va sorgir la [[Enciclopèdia Espasa|''Enciclopèdia universal ilustrada europeo-americana'']], coneguda com «Espasa» pel seu editor, el català [[José Espasa Anguera]].

L'Espasa, que fon publicant-se a lo llarc del primer terç del [[sigle XX]], consta en l'actualitat de 70 volums més 10 d'Apèndix i numerosos suplements bianuals, lo que la convertix en l'enciclopèdia més extensa de les existents actualment (117 volums de 17,5 x 25,3 cm., i 175.000 pàgines, editada per última vegada en [[2006]]). No obstant, l'enciclopèdia Espasa ha rebut moltes crítiques perqué no està posada al dia i les senyes que conté es referixen als que es varen recopilar per a la primera edició. Els artículs no estan firmats, encara que en l'últim tom s'inclou una relació de colaboradors. Un atre motiu d'impopularitat és que, inspirada en enciclopèdies alemanes, la bibliografia que acompanya als artículs extensos està constituïda bàsicament per texts alemans.

L'Espasa, que fon publicant-se a lo llarc del primer terç del [[sigle XX]], consta en l'actualitat de 70 volums més 10 d'Apèndix i numerosos suplements bianuals, lo que la convertix en l'enciclopèdia més extensa de les existents actualment (117 volums de 17,5 x 25,3 cm., i 175.000 pàgines, editada per última vegada en [[2006]]). No obstant, l'enciclopèdia Espasa ha rebut moltes crítiques perqué no està posada al dia i les senyes que conté es referixen als que es varen recopilar per a la primera edició. Els artículs no estan firmats, encara que en l'últim tom s'inclou una relació de colaboradors. Un atre motiu d'impopularitat és que, inspirada en enciclopèdies alemanes, la bibliografia que acompanya als artículs extensos està constituïda bàsicament per texts alemans.