Canvis

Hi ha certes versions simplificades o distorsionades del marxisme, producte en la majoria de casos de la ideologia dominant de certs règims polítics sorgits en el si d'una revolució socialista inacabada, al voltant del seu propi debilitament, en les que històricament han buscat donar justificació i soport ideològic a aparells d'Estat de caràcter burocràtic, en part heretats del vell sistema, en part desenrollats despuix de temps de crisis.  

Hi ha certes versions simplificades o distorsionades del marxisme, producte en la majoria de casos de la ideologia dominant de certs règims polítics sorgits en el si d'una revolució socialista inacabada, al voltant del seu propi debilitament, en les que històricament han buscat donar justificació i soport ideològic a aparells d'Estat de caràcter burocràtic, en part heretats del vell sistema, en part desenrollats despuix de temps de crisis.  

Estos periodos de crisis sorgixen a causa de l'acumulació de successives derrotes de la revolució en la dinàmica internacional, lo que genera una situació d'aïllament, de gradual recuperació del capitalisme estranger i les seues velles potències, de fustigació, bloqueig, carestia, falta d'ajuda i recursos, i atres tantes dificultats internes, per no parlar de l'amenaça de guerra civil o invasió estrangera, etc.; situació que provoca estancament i impedix alvançar cap a la construcció del [[socialisme]], i superació total del capitalisme i la seua antiga burocràcia, que per un temps persistix i, de prolongar-se massa, acaba per reimplantar-se adoptant noves formes polítiques de coerció, o donant lloc a la reaparación de velles formes d'opressió i relacions socials, minant les bases del nou sistema i impedint que este es consolide, fins al seu afonament; açò va ocórrer històricament en l'[[Unió Soviètica]] des de mijos del [[periodo d'entreguerres]], coincidint en el fracàs de la [[Revolució del proletariat|revolució proletària]] o [[Revolució social|socialista]] en [[Revolució de Novembre|Alemanya]] i [[República Soviètica Hongaresa|Hongria]], en [[Europa Central]], aixina com en [[Repúbliques Soviètiques|Europa De l'Est]], [[República Socialista Soviètica Persa|Pèrsia]], i més tart [[Revolució China|China]], i en l'ascens del [[feixisme]], encapçalament per [[Mussolini]], [[Hitler]] i [[Chiang Kai Shek]].  

Estos periodos de crisis sorgixen a causa de l'acumulació de successives derrotes de la revolució en la dinàmica internacional, lo que genera una situació d'aïllament, de gradual recuperació del capitalisme estranger i les seues velles potències, de fustigació, bloqueig, carestia, falta d'ajuda i recursos, i atres tantes dificultats internes, per no parlar de l'amenaça de guerra civil o invasió estrangera, etc.; situació que provoca estancament i impedix alvançar cap a la construcció del [[socialisme]], i superació total del capitalisme i la seua antiga burocràcia, que per un temps persistix i, de prolongar-se massa, acaba per reimplantar-se adoptant noves formes polítiques de coerció, o donant lloc a la reaparación de velles formes d'opressió i relacions socials, minant les bases del nou sistema i impedint que este es consolide, fins al seu afonament; açò va ocórrer històricament en l'[[Unió Soviètica]] des de mijos del [[periodo d'entreguerres]], coincidint en el fracàs de la [[Revolució del proletariat|revolució proletària]] o [[Revolució social|socialista]] en [[Revolució de Novembre|Alemanya]] i [[República Soviètica Hongaresa|Hongria]], en [[Europa Central]], aixina com en [[Repúbliques Soviètiques|Europa De l'Est]], [[República Socialista Soviètica Persa|Pèrsia]], i més tart [[Revolució China|China]], i en l'ascens del [[fascisme]], encapçalament per [[Mussolini]], [[Hitler]] i [[Chiang Kai Shek]].  

La definició marxista del modi de producció capitalista se centra en l'establiment d'unes [[relacions de producció]] basades socialment en l'existència de [[proletari]]s desposseïts de qualsevol tipo de relació en els [[mijos de producció]], que pertanyen al [[capitalista]], en el que es veuen obligats a realisar un [[contracte]] en apariència lliure, pel que li venen la seua [[força de treball]] a canvi d'un [[salari]]. És el capitalista el que organisa la producció, que en el seu aspecte tècnic està determinat per un nivell de desenroll econòmic propi de l'época industrial, en qué el [[Capital (economia)|capital]] ha adquirit el predomini sobre la terra, que era la [[força productiva]] dominant en els modes de producció anteriors ([[esclavisme]] i [[feudalisme]]).  

La definició marxista del modi de producció capitalista se centra en l'establiment d'unes [[relacions de producció]] basades socialment en l'existència de [[proletari]]s desposseïts de qualsevol tipo de relació en els [[mijos de producció]], que pertanyen al [[capitalista]], en el que es veuen obligats a realisar un [[contracte]] en apariència lliure, pel que li venen la seua [[força de treball]] a canvi d'un [[salari]]. És el capitalista el que organisa la producció, que en el seu aspecte tècnic està determinat per un nivell de desenroll econòmic propi de l'época industrial, en qué el [[Capital (economia)|capital]] ha adquirit el predomini sobre la terra, que era la [[força productiva]] dominant en els modes de producció anteriors ([[esclavisme]] i [[feudalisme]]).  

== Feixisme ==

== Feixisme ==

Un punt en comú dels idearis del [[feixisme]] és la supressió de l'autonomia, i en alguns casos la completa existència, del capitalisme de llarga escala i del capitalisme financer. El feixisme promulga un tipo d'anticapitalisme en qué els [[govern]]s feixistes obliguen a les empreses privades i als individus particulars, els que posseïxen els mijos de producció, a treballar per a servir als interessos nacionals, minant el [[dret de propietat]].

Un punt en comú dels idearis del [[fascisme]] és la supressió de l'autonomia, i en alguns casos la completa existència, del capitalisme de llarga escala i del capitalisme financer. El fascisme promulga un tipo d'anticapitalisme en qué els [[govern]]s feixistes obliguen a les empreses privades i als individus particulars, els que posseïxen els mijos de producció, a treballar per a servir als interessos nacionals, minant el [[dret de propietat]].

En el feixisme hi ha una preferència cap a l'empresa agrícola i industrial, i un menyspreu ideològic cap al comerç ([[guany]]s) i les [[finances]], aixina també preferix l'[[autarquia]] abans que el [[comerç internacional]]. Alguns proyectes varen incloure programes de [[nacionalisació]] d'empreses estrangeres o de certs grups perseguits i la [[colectivisació]] de certs tipo de propietat privada.

En el fascisme hi ha una preferència cap a l'empresa agrícola i industrial, i un menyspreu ideològic cap al comerç ([[guany]]s) i les [[finances]], aixina també preferix l'[[autarquia]] abans que el [[comerç internacional]]. Alguns proyectes varen incloure programes de [[nacionalisació]] d'empreses estrangeres o de certs grups perseguits i la [[colectivisació]] de certs tipo de propietat privada.

Este rebuig nacionalista al capitalisme, com al [[comunisme]], es denomina [[tercerposicionisme]].

Este rebuig nacionalista al capitalisme, com al [[comunisme]], es denomina [[tercerposicionisme]].