Canvis

===En el català===

===En el català===

En el [[català]] hi ha tres casos:

En el [[català]] hi ha tres casos:

*El [[secessionisme lingüístic valencià]] apareix a finals dels [[anys 1970|70]], durant la [[transició democràtica]], encara que atres opinen que ve des de molt més lluny. Se sosté per sectors culturals i polítics de la societat valenciana, els quals són considerats "post-franquistes" pels partidaris de la suposta unitat del català, per una atra banda estos darrers són considerats [[catalanistes]]. L'impacte en la població és matisat: la major part de valencians nomenen "[[valencià]]" a la seua llengua, pero estan dividits sobre la qüestió de la suposta unitat de la llengua catalana; alguns admeten que "[[valencià]]" és un atre nom possible per al "[[català]]" i la majoria afirmen que el "[[valencià]]" és una llengua distinta del "[[català]]". L'impacte del [[valencianisme]] és baix en la comunitat llingüística internacional, pero sí que té impacte en la política valenciana de la transició en l'Estatut valencià que encara hui en dia perdura com a conseqüència de la presència de l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]]. Els "[[valencianistes]]" escriuen el valencià seguint normatives actualment no oficials (abans si lo eren), com les nomenades "[[normes del Puig]]" (les amprades en esta enciclopèdia) i seguixen els decrets de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]], mentres que els partidaris de l'unitat i les institucions oficials accepten les normes actualment oficials ([[normes de Castelló]], de l'[[IEC]] i de l'[[AVL]]).

*El [[secessionisme lingüístic valencià]] apareix a finals dels [[anys 1970|70]], durant la [[transició democràtica]], encara que atres opinen que ve des de molt més llunt. Se sosté per sectors culturals i polítics de la societat valenciana, els quals són considerats "post-franquistes" pels partidaris de la suposta unitat del català, per una atra banda estos darrers són considerats [[catalanistes]]. L'impacte en la població és matisat: la major part de valencians nomenen "[[valencià]]" a la seua llengua, pero estan dividits sobre la qüestió de la suposta unitat de la llengua catalana; alguns admeten que "[[valencià]]" és un atre nom possible per al "[[català]]" i la majoria afirmen que el "[[valencià]]" és una llengua distinta del "[[català]]". L'impacte del [[valencianisme]] és baix en la comunitat llingüística internacional, pero sí que té impacte en la política valenciana de la transició en l'Estatut valencià que encara hui en dia perdura com a conseqüència de la presència de l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]]. Els "[[valencianistes]]" escriuen el valencià seguint normatives actualment no oficials (abans si lo eren), com les nomenades "[[normes del Puig]]" (les amprades en esta enciclopèdia) i seguixen els decrets de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]], mentres que els partidaris de l'unitat i les institucions oficials accepten les normes actualment oficials ([[normes de Castelló]], de l'[[IEC]] i de l'[[AVL]]).

*El secessionisme llingüístic [[illes Balears|balear]], prou marginal, se sosté per certs grups culturals i polítics prou desorganisats i dèbils. Està vinculat a una forta càrrega catalanofòbica pero no s'ha de confondre en la tendència històrica sociollingüística, més estesa i millor estructurada nomenada [[Gonellisme]], que adment l'unitat de la llengua pero insistint en la defensa de les varietats balears, sent crítics en el model estàndard que privilegia el parlar barceloní. Els seus fonaments són el mateix Estatut d’Autonomia de les Illes Balears i una Carta-Manifest de l’estiu de 1972 signada per un tal Pep Gonella, entre atres fonts d'inspiració tant anteriors com posteriors (Neogonellisme o Gonellisme Ilustrat).

*El secessionisme llingüístic [[illes Balears|balear]], prou marginal, se sosté per certs grups culturals i polítics prou desorganisats i dèbils. Està vinculat a una forta càrrega catalanofòbica pero no s'ha de confondre en la tendència històrica sociollingüística, més estesa i millor estructurada nomenada [[Gonellisme]], que adment l'unitat de la llengua pero insistint en la defensa de les varietats balears, sent crítics en el model estàndard que privilegia el parlar barceloní. Els seus fonaments són el mateix Estatut d’Autonomia de les Illes Balears i una Carta-Manifest de l’estiu de 1972 signada per un tal Pep Gonella, entre atres fonts d'inspiració tant anteriors com posteriors (Neogonellisme o Gonellisme Ilustrat).