Llínea 68: |
Llínea 68: |
| En l'any [[1901]] aparegué el primer treball cientific d'Einstein: tractava de la [[capilaritat|atraccio capilar]]. Publicà dos treballs en 1902 i 1903, sobre els fonaments estadistics de la [[termodinamica]], corroborant experimentalment que la temperatura d'un cos se deu a l'agitació de les seues molecules, una teoria encara discutida en eixa época.<ref>Whitrow, ''Einstein: L'home i la seua obra'', p. 27.</ref> | | En l'any [[1901]] aparegué el primer treball cientific d'Einstein: tractava de la [[capilaritat|atraccio capilar]]. Publicà dos treballs en 1902 i 1903, sobre els fonaments estadistics de la [[termodinamica]], corroborant experimentalment que la temperatura d'un cos se deu a l'agitació de les seues molecules, una teoria encara discutida en eixa época.<ref>Whitrow, ''Einstein: L'home i la seua obra'', p. 27.</ref> |
| === Els artículs de 1905 === | | === Els artículs de 1905 === |
− | En l'any [[1905]] finalisà el seu doctorat presentant una tesis titulada ''Una nova determinacio de les dimensions moleculars''. Eixe mateix any escrigué quatre artículs fonamentals sobre la física de chicoteta i gran escala. En ells explicava el moviment browniano, l'efecte fotoelectric i desenrollava la relativitat especial i l'equivalencia massa-energia. El treball d'Einstein sobre l'efecte fotoelectric li proporcionaria el Premi Nobel de fisica en [[1921]]. Estos artículs foren enviats a la revista "Annalen der Physik" i són coneguts generalment com els artículs del "Annus Mirabilis" (del [[Llati]]: Any extraordinari). L'Unio internacional de fisica pura i aplicada junt en la [[Unesco]] commemoraren [[2005]] com el [[Any mundial de la fisica 2005|Any mundial de la fisica]]<ref>[http://www.mincyt.gov.ar/noti_unesco_anio_fisica.htm Lanzamiento de l'Any Mundial de la Fisica]</ref> celebrant el centenari de publicacio d'estos treballs. | + | En l'any [[1905]] finalisà el seu doctorat presentant una tesis titulada ''Una nova determinació de les dimensions moleculars''. Eixe mateix any escrigué quatre artículs fonamentals sobre la física de chicoteta i gran escala. En ells explicava el moviment browniano, l'efecte fotoelectric i desenrollava la relativitat especial i l'equivalencia massa-energia. El treball d'Einstein sobre l'efecte fotoelèctric li proporcionaria el Premi Nobel de fisica en [[1921]]. Estos artículs foren enviats a la revista "Annalen der Physik" i són coneguts generalment com els artículs del "Annus Mirabilis" (del [[Llati]]: Any extraordinari). L'Unió internacional de física pura i aplicada junt en la [[Unesco]] commemoraren [[2005]] com el [[Any mundial de la física 2005|Any mundial de la fisica]]<ref>[http://www.mincyt.gov.ar/noti_unesco_anio_fisica.htm Llançament de l'Any Mundial de la Física]</ref> celebrant el centenari de publicació d'estos treballs. |
− | ==== Efecte fotoelectric ==== | + | ==== Efecte fotoelèctric ==== |
− | {{AP|Efecte fotoelectric}} | + | {{AP|Efecte fotoelèctric}} |
− | El primer dels seus artículs de [[1905]] se titulava ''Un punt de vista heuristic sobre la producció i transformació de llum''. En ell Einstein proponia l'idea de "quanto" de llum (ara cridats [[fotó|fotons]]) i mostrava com se podia utilisar este concepte per a explicar el [[efecte fotoelectric]]. | + | El primer dels seus artículs de [[1905]] se titulava ''Un punt de vista heurístic sobre la producció i transformació de llum''. En ell Einstein proponia l'idea de "quanto" de llum (ara cridats [[fotó|fotons]]) i mostrava com se podia utilisar este concepte per a explicar el [[efecte fotoelèctric]]. |
− | La teoria dels quants de llum fon un fort indici de la [[dualitat ona-corpuscul]] i de que els sistemes fisics poden mostrar tant propietats ondulatories com corpusculars. Este artícul constitui un dels pilars basics de la [[mecanica quantica]]. Una explicacio completa de l'efecte fotoelectric solament pogué ser elaborat quan la teoria quantica estigue més alvançada. Per este treball, i per les seues contribucions a la física teorica, Einstein rebe el [[Anex:Premi Nobel de Fisic|Premi Nobel de Fisica]] de [[1921]]. | + | La teoria dels quants de llum fon un fort indici de la [[dualitat ona-corpuscul]] i de que els sistemes fisics poden mostrar tant propietats ondulatories com corpusculars. Este artícul constituí un dels pilars bàsics de la [[mecànica quàntica]]. Una explicació completa de l'efecte fotoelectric solament pogué ser elaborat quan la teoria quantica estigue més alvançada. Per este treball, i per les seues contribucions a la física teòrica, Einstein rep el [[Anex:Premi Nobel de Físic|Premi Nobel de Física]] de [[1921]]. |
| ==== Moviment browniano ==== | | ==== Moviment browniano ==== |
− | {{AP|Moviment browniano}}El segon artícul, titulat ''Sobre el moviment requerit per la teoria cinetica molecular de la calor de menudes particules suspeses en un liquit estacionari'', cobria els seus estudis sobre el moviment browniano. | + | {{AP|Moviment browniano}}El segon artícul, titulat ''Sobre el moviment requerit per la teoria cinètica molecular de la calor de menudes partícules suspeses en un líquit estacionari'', cobria els seus estudis sobre el moviment browniano. |
− | L'artícul sobre el moviment browniano, el quart en grau d'importancia, està estretament relacionat, en l'articul sobre teoria molecular. Se tracta d'una peça de mecanica estadistica molt elaborada, destacable pel fet que Einstein no havia oit parlar de les medicions de [[Brown (moviment browniano)|Brown]] de la década de 1820 fins finals d'eixe mateix any (1905); aixina puix, escrigue este artícul titulant-ho "Sobre la teoria del moviment browniano"<ref name="Einstein">pg.125</ref> | + | L'artícul sobre el moviment browniano, el quart en grau d'importància, està estretament relacionat, en l'artícul sobre teoria molecular. Se tracta d'una peça de mecànica estadística molt elaborada, destacable pel fet que Einstein no havia sentit parlar de les medicions de [[Brown (moviment browniano)|Brown]] de la década de 1820 fins finals d'eixe mateix any (1905); aixina puix, escrigué este artícul titulant-ho "Sobre la teoria del moviment browniano"<ref name="Einstein">pg.125</ref> |
− | L'articul explicava el fenomen fent us de les estadistiques del moviment termic dels atoms individuals que formen un fluit. El moviment browniano havia desparat a la comunitat cientifica des del seu descobriment unes decades arrere. L'explicacio d'Einstein proporcionava una evidencia experimental incontestable sobre l'existencia real dels atoms. L'articul també aportava un fort impuls a la [[fisica estadistica|mecanica estadistica]] i a la [[teoria cinetica dels fluits]], dos camps que en aquella época permaneixían controvertits. | + | L'artícul explicava el fenomen fent us de les estadístiques del moviment tèrmic dels àtoms individuals que formen un fluït. El moviment browniano havia desparat a la comunitat científica des del seu descobriment unes décades arrere. L'explicació d'Einstein proporcionava una evidencia experimental incontestable sobre l'existència real dels àtoms. L'artícul també aportava un fort impuls a la [[física estadística|mecànica estadística]] i a la [[teoria cinètica dels fluïts]], dos camps que en aquella época permaneixien controvertits. |
− | Abans d'este treball els [[atom]]s se consideraven un concepte util en [[fisica]] i [[química]], pero al contrari de lo que conte la llegenda, la majoria dels fisics contemporaneus ya creïen en la teoria atomica i en la mecanica estadistica desenrollada per [[Boltzmann]], [[Maxwell]] i [[Josiah Willard Gibbs|Gibbs]]; ademés ya s'havien fet estimacions prou bones de les radies del [[nucleu (Kernel)|nucleu]] i del [[numero d'Avogadro]]. L'articul d'Einstein sobre el [[moviment atomic]] entregava als experimentalistas un método senzill per a contar atoms mirant a través d'un [[microscopi]] ordinari.<ref name="Einstein">pg. 125</ref> | + | Abans d'este treball els [[àtom]]s se consideraven un concepte útil en [[física]] i [[química]], pero al contrari de lo que conte la llegenda, la majoria dels físics contemporàneus ya creïen en la teoria atòmica i en la mecànica estadística desenrollada per [[Boltzmann]], [[Maxwell]] i [[Josiah Willard Gibbs|Gibbs]]; ademés ya s'havien fet estimacions prou bones de les radies del [[nucleu (Kernel)|nucleu]] i del [[número d'Avogadro]]. L'artícul d'Einstein sobre el [[moviment atòmic]] entregava als experimentalistes un mètodo senzill per a contar àtoms mirant a través d'un [[microscopi]] ordinari.<ref name="Einstein">pg. 125</ref> |
− | [[Wilhelm Ostwald]], un dels líderes de l'escola antiatómica, comunicà a [[Arnold Sommerfeld]] que havia segut transformat en un creent en els atoms per l'explicacio d'Einstein del moviment browniano. | + | [[Wilhelm Ostwald]], un dels liders de l'escola antiatòmica, comunicà a [[Arnold Sommerfeld]] que havia segut transformat en un creent en els àtoms per l'explicació d'Einstein del moviment browniano. |
| ==== Relativitat especial ==== | | ==== Relativitat especial ==== |
− | {{AP|Teoria de la Relativitat Especial}}[[Image:1919 eclipse positive.jpg|left|thumb|Una de les fotografies preses de l'eclipse de 1919 durant l'expedicio de [[Arthur Eddington]], en el que se pogueren confirmar les prediccions d'Einstein al voltant de la curvatura de la llum en presencia d'un camp gravitatori.]] | + | {{AP|Teoria de la Relativitat Especial}}[[Image:1919 eclipse positive.jpg|left|thumb|Una de les fotografies preses de l'eclipse de 1919 durant l'expedició de [[Arthur Eddington]], en el que se pogueren confirmar les prediccions d'Einstein al voltant de la curvatura de la llum en presencia d'un camp gravitatori.]] |
− | El tercer artícul d'Einstein d'eixe any se titulava ''Zur Elektrodynamik bewegter Körper'' ("Sobre l'electrodinamica de cossos en moviment"). En este artícul Einstein introduia la teoria de la relativitat especial estudiant el moviment dels cossos i el [[electromagnetisme]] en absencia de la força de [[gravetat|interacció gravitatoria]].<ref name="Einstein">pg.124></ref>La relativitat especial resolvía els problemes oberts pel [[experiment de Michelson i Morley]] en el que s'havia demostrat que les ones electromagnetiques que formen la llum se movien en absencia d'un mig. La velocitat de la llum és, per lo tant, constant i no relativa al moviment. Ya en l'any [[1894]] [[George Fitzgerald]] havia estudiat esta qüestió demostrant que l'experiment de Michelson i Morley podia ser explicat si els cossos se contrauen en la direcció del seu moviment. De fet, algunes de les equacions fonamentals de l'artícul d'Einstein havien segut introduides anteriorment ([[1903]]) per [[Hendrik Antoon Lorentz|Hendrik Lorentz]], fisic holandes, donant forma matematica a la conjectura de Fitzgerald.<ref name="SH"> pgs. 6-7</ref> | + | El tercer artícul d'Einstein d'eixe any se titulava ''Zur Elektrodynamik bewegter Körper'' ("Sobre l'electrodinàmica de cossos en moviment"). En este artícul Einstein introduia la teoria de la relativitat especial estudiant el moviment dels cossos i el [[electromagnetisme]] en absència de la força de [[gravetat|interacció gravitatòria]].<ref name="Einstein">pg.124></ref>La relativitat especial resoldria els problemes oberts pel [[experiment de Michelson i Morley]] en el que s'havia demostrat que les ones electromagnètiques que formen la llum se movien en absencia d'un mig. La velocitat de la llum és, per lo tant, constant i no relativa al moviment. Ya en l'any [[1894]] [[George Fitzgerald]] havia estudiat esta qüestió demostrant que l'experiment de Michelson i Morley podia ser explicat si els cossos se contrauen en la direcció del seu moviment. De fet, algunes de les equacions fonamentals de l'artícul d'Einstein havien segut introduides anteriorment ([[1903]]) per [[Hendrik Antoon Lorentz|Hendrik Lorentz]], físic holandés, donant forma matemàtica a la conjectura de Fitzgerald.<ref name="SH"> pgs. 6-7</ref> |
− | Esta famosa publicació està qüestionada com treball original d'Einstein, degut a que en ella omete citar tota referencia a les idees o conceptes desenrollats per estos autors aixina com els treballs de [[Henri Poincaré|Poincaré]]. En realitat Einstein desenrollava la seua teoria d'una manera totalment diferent a estos autors deduint fets experimentals a partir de principis fonamentals i no donant una explicació fenomenologica a observacions desconcertants. El merit d'Einstein estava per lo tant en explicar lo succeït en l'experiment de Michelson i Morley com conseqüencia final d'una teoria completa i elegant basada en principis fonamentals i no com una explicacio ''[[ad hoc|ad-hoc]] '' o fenomenologica d'un fenomen observat.<ref name="Einstein">pg.124</ref> | + | Esta famosa publicació està qüestionada com treball original d'Einstein, degut a que en ella omitix citar tota referencia a les idees o conceptes desenrollats per estos autors aixina com els treballs de [[Henri Poincaré|Poincaré]]. En realitat Einstein desenrollava la seua teoria d'una manera totalment diferent a estos autors deduint fets experimentals a partir de principis fonamentals i no donant una explicació fenomològica a observacions desconcertants. El mèrit d'Einstein estava per lo tant en explicar lo succeït en l'experiment de Michelson i Morley com conseqüència final d'una teoria completa i elegant basada en principis fonamentals i no com una explicació ''[[ad hoc|ad-hoc]] '' o fenomenologica d'un fenomen observat.<ref name="Einstein">pg.124</ref> |
− | El seu raonament se basà en dos axiomes simples: En el primer va reformular el principi de simultaneïtat, introduit per [[Galileu Galilei|Galileu]] sigles abans, pel que les lleis de la fisica deuen ser invariants per a tots els observadors que se mouen a velocitats constants entre ells, i el segon, que la velocitat de la llum es constant per a qualsevol observador. Este segon axioma, revolucionari, va més alla de les conseqüencies previstes per Lorentz o Poincaré que simplement relataven un mecanisme per a explicar l'acurtament d'un dels braços de l'experiment de Michelson i Morley. Este postulat implica que si un destello de llum se llança al creuar-se dos observadors en moviment relatiu, abdós voran alluntar-se la llum produint un circul perfecte en cada un d'ells en el centre. Si a abdós costats dels observadors se posara un detector, ningú dels observadors se posaria d'acort en que detector s'activà primer (se perden els conceptes de temps absolut i simultaneïtat).<ref name="Einstein">pgs42-51</ref>La teoria rebe el nom de "teoria especial de la relativitat" o "teoria restreta de la relativitat" per a distinguirla de la [[teoria de la relativitat general]], que fon introduida per Einstein en 1915 i en la que se consideren els efectes de la gravetat i la [[acceleracio]].<ref name="Einstein">pgs. 66-77</ref> | + | El seu raonament se basà en dos axiomes simples: En el primer va reformular el principi de simultaneïtat, introduït per [[Galileu Galilei|Galileu]] sigles abans, pel que les lleis de la física deuen ser invariants per a tots els observadors que se mouen a velocitats constants entre ells, i el segon, que la velocitat de la llum es constant per a qualsevol observador. Este segon axioma, revolucionari, va més alla de les conseqüències previstes per Lorentz o Poincaré que simplement relataven un mecanisme per a explicar l'acurtament d'un dels braços de l'experiment de Michelson i Morley. Este postulat implica que si un destello de llum se llança al creuar-se dos observadors en moviment relatiu, abdós voran alluntar-se la llum produint un circul perfecte en cada un d'ells en el centre. Si a abdós costats dels observadors se posara un detector, ningú dels observadors se posaria d'acort en que detector s'activà primer (se perden els conceptes de temps absolut i simultaneïtat).<ref name="Einstein">pgs42-51</ref>La teoria rep el nom de "teoria especial de la relativitat" o "teoria restreta de la relativitat" per a distinguir-la de la [[teoria de la relativitat general]], que fon introduïda per Einstein en 1915 i en la que se consideren els efectes de la gravetat i la [[acceleració]].<ref name="Einstein">pgs. 66-77</ref> |
| ==== Equivalencia massa-energia ==== | | ==== Equivalencia massa-energia ==== |
| {{AP|Equivalencia entre massa i energia}} | | {{AP|Equivalencia entre massa i energia}} |
Llínea 89: |
Llínea 89: |
| El quart artícul d'aquell any se titulava ''Ist die Trägheit eines Körpers von seinem Energieinhalt abhängig'' i mostrava una deducció de la fòrmula de la relativitat que relaciona massa i energia. En este artícul s'exponia que "la variació de massa d'un objecte que emet una energia ''L'', es: | | El quart artícul d'aquell any se titulava ''Ist die Trägheit eines Körpers von seinem Energieinhalt abhängig'' i mostrava una deducció de la fòrmula de la relativitat que relaciona massa i energia. En este artícul s'exponia que "la variació de massa d'un objecte que emet una energia ''L'', es: |
| ::::: <math>frac{L}{V^2}</math> a on ''V'' era la notació de la velocitat de la llum usada per Einstein en 1905. | | ::::: <math>frac{L}{V^2}</math> a on ''V'' era la notació de la velocitat de la llum usada per Einstein en 1905. |
− | Esta fòrmula implica que l'energia ''I'' d'un cos en repós és igual a la seua [[massa]] ''m'' multiplicada per la [[velocitat de la llum]] al quadrat: | + | Esta fòrmula implica que l'energia ''I'' d'un cos en repòs és igual a la seua [[massa]] ''m'' multiplicada per la [[velocitat de la llum]] al quadrat: |
− | ::::: <math> I = mc^2 ,</math>Mostra com una particula en massa posseix un tipo d'energia, "energia en repós", distinta de les classiques energia cinetica i energia potencial. La relacio masa–energía s'utilisa comunament per a explicar com se produïx l'energia nuclear; mesurant la massa de nucleus atomics i dividint pel número atomic se pot calcular l'energia d'enllaç atrapada en els núcleus atomics. Paralelament, la cantitat d'energia produida en la fisió d'un núcleu atomic se calcula com la diferencia de massa entre el núcleu inicial i els productes de la seua desintegració, multiplicada per la velocitat de la llum al quadrat. | + | ::::: <math> I = mc^2 ,</math>Mostra com una partícula en massa posseïx un tipo d'energia, "energia en repòs", distinta de les clàssiques energia cinètica i energia potencial. La relació masa–energia s'utilisa comunament per a explicar com se produïx l'energia nuclear; mesurant la massa de núcleus atòmics i dividint pel número atòmic se pot calcular l'energia d'enllaç atrapada en els núcleus atòmics. Paralelament, la cantitat d'energia produïda en la fissió d'un núcleu atòmic se calcula com la diferencia de massa entre el núcleu inicial i els productes de la seua desintegració, multiplicada per la velocitat de la llum al quadrat. |
| | | |
| === Relativitat general === | | === Relativitat general === |
| {{AP|Teoria general de la relativitat}} | | {{AP|Teoria general de la relativitat}} |
− | En [[novembre]] de [[1915]] Einstein presentà una série de conferencies en l'[[Acadèmia de Ciencies de Prússia]] en les que descrigué la teoria de la relativitat general. L'última d'estes conferencies conclogué en la presentació de l'equació que reemplaça a la llei de gravetat de [[Isaac Newton|Newton]]. En esta teoria tots els observadors estan considerats equivalents i no unicament aquells que se mouen en una velocitat uniforme. La gravetat no és ya una força o [[acció a distancia]], com era en la gravetat newtoniana, sino una conseqüencia de la curvatura del [[espai-temps]]. La teoria proporcionava les bases per al estudi de la [[cosmologia]] i permetia comprendre les caracteristiques essencials del [[Univers]], moltes de les quals no serien descobertes sino en posterioritat a la mort d'Einstein.<ref name="Einstein">pgs. 74-77</ref> | + | En [[novembre]] de [[1915]] Einstein presentà una série de conferencies en l'[[Acadèmia de Ciències de Prússia]] en les que descrigué la teoria de la relativitat general. L'última d'estes conferencies conclogué en la presentació de l'equació que reemplaça a la llei de gravetat de [[Isaac Newton|Newton]]. En esta teoria tots els observadors estan considerats equivalents i no únicament aquells que se mouen en una velocitat uniforme. La gravetat no és ya una força o [[acció a distancia]], com era en la gravetat newtoniana, sino una conseqüència de la curvatura del [[espai-temps]]. La teoria proporcionava les bases per al estudi de la [[cosmologia]] i permetia comprendre les característiques essencials del [[Univers]], moltes de les quals no serien descobertes sino en posterioritat a la mort d'Einstein.<ref name="Einstein">pgs. 74-77</ref> |
− | La relativitat general fon obtinguda per Einstein a partir de raonaments matematics, experiments hipotetics ''(Gedanken experiment)'' i rigorosa deducció matematica sense contar realment en una base experimental. El principi fonamental de la teoria era el denominat [[principi d'equivalencia]]. A pesar de l'abstracció matematica de la teoria, les equacions permitien deduir fenomens comprovables. El [[29 de maig]] de [[1919]] [[Arthur Stanley Eddington|Arthur Eddington]] fon capaç de mesurar, durant un [[eclipse]], la desviacio de la llum d'una estrela al passar prop del [[Sol]], una de les prediccions de la relativitat general. Quan se feu publica esta confirmació la fama d'Einstein s'incrementà enormement i se considerà un pas revolucionari en la [[física]]. Des de llavors la teoria s'ha verificat en tots i cada un dels experiments i verificaciones realisats fins el moment.<ref name="Einstein">pgs. 76</ref> | + | La relativitat general fon obtinguda per Einstein a partir de raonaments matemàtics, experiments hipotetics ''(Gedanken experiment)'' i rigorosa deducció matemàtica sense contar realment en una base experimental. El principi fonamental de la teoria era el denominat [[principi d'equivalencia]]. A pesar de l'abstracció matemàtica de la teoria, les equacions permetien deduir fenòmens comprovables. El [[29 de maig]] de [[1919]] [[Arthur Stanley Eddington|Arthur Eddington]] fon capaç de mesurar, durant un [[eclipse]], la desviació de la llum d'una estrela al passar prop del [[Sol]], una de les prediccions de la relativitat general. Quan se feu publica esta confirmació la fama d'Einstein s'incrementà enormement i se considerà un pas revolucionari en la [[física]]. Des de llavors la teoria s'ha verificat en tots i cada un dels experiments i verificacions realisats fins el moment.<ref name="Einstein">pgs. 76</ref> |
| A pesar de la seua popularitat, o potser precisament per ella, la teoria contà en importants detractors entre la comunitat cientifica que no podien acceptar una física sense un Sistema de referencia absoluta. | | A pesar de la seua popularitat, o potser precisament per ella, la teoria contà en importants detractors entre la comunitat cientifica que no podien acceptar una física sense un Sistema de referencia absoluta. |
| | | |
− | === Estadistiques de Bose-Einstein === | + | === Estadístiques de Bose-Einstein === |
− | {{AP|Estadistica de Bose-Einstein}} | + | {{AP|Estadística de Bose-Einstein}} |
− | En [[1924]] Einstein rebe un artícul d'un jove físic [[India|indi]], [[Satyendra Nath Bose|Satyendranath Bose]], denominat "La llei de Plank i l'hipótesis del quant de llum", descrivint a la llum com un gas de [[fotó|fotons]] i demanant l'ajuda d'Einstein per a la seua publicació. Einstein se donà conte de que el mateix tipo d'estadistiques podien aplicar-se a grups d'atoms i publicà l'artícul, conjuntament en Bose, en [[alemà]], la llengua més important en física en l'época. Les estadistiques de Bose-Einstein expliquen el comportament dels tipos basics de [[particula elemental|particules elementals]] denominades [[bosón|bosones]].<ref name="Einstein"> pg. 90-91</ref> | + | En [[1924]] Einstein rep un artícul d'un jove físic [[Índia|indi]], [[Satyendra Nath Bose|Satyendranath Bose]], denominat "La llei de Plank i l'hipòtesis del quant de llum", descrivint a la llum com un gas de [[fotó|fotons]] i demanant l'ajuda d'Einstein per a la seua publicació. Einstein se donà conte de que el mateix tipo d'estadístiques podien aplicar-se a grups d'àtoms i publicà l'artícul, conjuntament en Bose, en [[alemà]], la llengua més important en física en l'época. Les estadístiques de Bose-Einstein expliquen el comportament dels tipos bàsics de [[partícula elemental|partícules elementals]] denominades [[bosón|bosones]].<ref name="Einstein"> pg. 90-91</ref> |
| | | |
| === La Teoria de Camp Unificat === | | === La Teoria de Camp Unificat === |
− | Einstein dedicà els seus últims anys a la busqueda d'una de les més importants teories de la física, la cridada [[Teoria del tot|Teoria de Camp Unificat]]. Dita busqueda, despuix de la seua Teoria general de la relativitat, consistí en una série d'intents tendents a generalisar la seua teoria de la gravitació per a conseguir unificar i resumir les lleis fonamentals de la física, especificament la gravitació i l'electromagnetisme. En l'any [[1950]], expongué la seua Teoria de camp unificat en un artícul titulat «Sobre la teoria generalisada de la gravitació» (''On the Generalized Theory of Gravitation'') en la famosa revista ''Scientific American''. | + | Einstein dedicà els seus últims anys a la busca d'una de les més importants teories de la física, la cridada [[Teoria del tot|Teoria de Camp Unificat]]. Dita busqueda, despuix de la seua Teoria general de la relativitat, consistí en una série d'intents tendents a generalisar la seua teoria de la gravitació per a conseguir unificar i resumir les lleis fonamentals de la física, específicament la gravitació i l'electromagnetisme. En l'any [[1950]], expongué la seua Teoria de camp unificat en un artícul titulat «Sobre la teoria generalisada de la gravitació» (''On the Generalized Theory of Gravitation'') en la famosa revista ''Scientific American''. |
− | Encara que Albert Einstein fon mundialment celebre pels seus treballs en física teorica, paulitinamente fon aislándose en la seua investigació, i els seus intents no tingueren exit. Perseguint l'unificació de les forces fonamentals, Albert ignorà alguns importants desenrolls en la física, sent notablement visible en el tema de les forces [[interacció nuclear fort|nuclear fort]] i [[interacció debil|nuclear debil]], les quals no s'entengueren be sino despuix de quinze anys de la mort d'Einstein (prop de l'any [[1970]]) mediant numerosos experiments en física d'altes energies. Els intents proposts per la [[Teoria de cordes]] o la [[Teoria M]], mostren que encara perdura el seu impetu d'alcançar demostrar la gran teoria de l'unificació de les lleis de la física.<ref name="Einstein">pgs. 108 i 128</ref> | + | Encara que Albert Einstein fon mundialment celebre pels seus treballs en física teòrica, paulatinament fon aïllant-se en la seua investigació, i els seus intents no tingueren èxit. Perseguint l'unificació de les forces fonamentals, Albert ignorà alguns importants desenrolls en la física, sent notablement visible en el tema de les forces [[interacció nuclear fort|nuclear fort]] i [[interacció dèbil|nuclear dèbil]], les quals no s'entengueren be sino despuix de quinze anys de la mort d'Einstein (prop de l'any [[1970]]) mediant numerosos experiments en física d'altes energies. Els intents proposts per la [[Teoria de cordes]] o la [[Teoria M]], mostren que encara perdura el seu ímpetu d'alcançar demostrar la gran teoria de l'unificació de les lleis de la física.<ref name="Einstein">pgs. 108 i 128</ref> |
| | | |
| ==Referències== | | ==Referències== |