− | Un dels primers símbols que veem en una partitura és el metrònom o el temps al que te que interpretar-se. Lo normal és que aparega escrit en italià, puix és l'idioma escollit pels compositors per a entendre's, degut a l'influència musical que tingué Itàlia a lo llarc del temps. Els termes més importants utilisats són: '''Largo, Lento, Adagio, Andante, Allegro, Vivo o Vivace i Presto'''. Estos térmens poden variar afegint un sufix a la paraula per a matisar o concretar més encara el temps: | + | Un dels primers símbols que veem en una partitura és el metrònom o el temps al que te que interpretar-se. Lo normal és que aparega escrit en italià, puix és l'idioma escollit pels compositors per a entendre's, degut a l'influència musical que tingué Itàlia a lo llarc del temps. Els térmens més importants utilisats són: '''Largo, Lento, Adagio, Andante, Allegro, Vivo o Vivace i Presto'''. Estos térmens poden variar afegint un sufix a la paraula per a matisar o concretar més encara el temps: |