1821
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «Va naixer en Algàida, poble rural de Mallorca, als peus de la montanya de Cura, en el centre de l'illa. Prop del seu poble trobem el santuari, de "[[La Mar...».
Va naixer en [[Algàida]], poble rural de Mallorca, als peus de la montanya de Cura, en el centre de l'illa.
Prop del seu poble trobem el santuari, de "[[La Mare de Déu de la Pàu]]", construït per orde de Jaume I en acció de gràcies per la conquista de Mallorca.
==Estudis==
Realisà els estudis primaris en "Sas Escòlas" del poble. En esa época no mes parlava [[mallorquí]], la seua llengua mare.
En 1937 entrà en l'alumnat "d'es Frares Francesos", també coneguts com [[Germans de la Salle]]. Deprengué espanyol i francés, es formà en la pedagogia salesiana, pràctica i fondament humà-cristiana.
{{cita|"Gràcies a La Salle ame als alumnes i soc amat per ells".Joan Vanrell}}
Se llicencià en el títul de magisteri en l'[[Escola Normal]] de [[Palma de Mallorca]]
==Desenroll professional==
Va eixercir la seua professió de 'mestre' en diversos Coleges de [[La Salle]].
Destaca els deu anys que va impartir classe en Mahón (1948-1958),a on reviscolà les Associacions d'Antics Alumnes i les activitats extraescolars religioses-deportives, després de la [[Guerra Civil Espanyola]].
Donà gran impuls al baloncistella, creant en [[1950]] el [[C.B. La Salle]] que en el temps s'ha convertit en l'actual '[[Baloncistella Menorca]]' de 1ª divisió.
En 1959, ingressà en l'Universitat Lliterària de Valéncia, obtenint la Llicenciatura de Filologia Moderna en 1963.
En 1968 guanya les oposicions a [[Professor Agregat de Francés]]. Eixercí esta titularitat en la Secció Delegada de [[Tavernes de la Valldigna]] a on conseguix que es transforme en institut arribant a ser secretari i director.
En 1982 accedix a la Càtedra de Francés. Eixercí en Nules i Carcaixent i es jubila en 1992 en l'Institut de Chirivella.
==Hui==
En jubilar-se, centrà la seua preocupació intelectual en la defensa incansable de la veritat de la Llengua Valenciana i de la Llengua Balear.
==Atres càrrecs==
*En 1978 es triat President Nacional de l'[[Associació de Professors Agregats d'Ensenyança Mija]].
A on treballà per la millora salarial.
{{cita| "Sense dignitat retributiva no hi ha dignitat professional".}}
*Fon President de l'[[Associació Valenciana de Catedràtics]] i vocal de la eixecutiva nacional.
*En 2002, és nomenat President de, [[Sa Llengo Balear]].
==Antics alumnes==
* Tinen General D. [[Lluís Aleixandre Sintes]].
* D. [[Manuel Elices Calafat]].
==Premis==
* En 2009, el Grup d'Acció Valencianista li ha concedit el '[[Premi Llealtat]] 2009', per la seua incansable lluita en pro de les llengües valenciana i balear.
==Publicacions==
*Publica artículs docents en defensa de la calitat de l'ensenyança, en els diaris [[Levante]] i, [[Las Provincias]].
*Artículs periodístics en [[ABC]], [[La Razón]], [[El Mundo]], [[Diario de Baleares]], Las Provincias, [[Diario de Valéncia]], [[Valéncia Hui]] i actualment en los digitals [[El Palleter]] i [[Baleares Liberal]].
[[Categoria:Filòlecs]]
Prop del seu poble trobem el santuari, de "[[La Mare de Déu de la Pàu]]", construït per orde de Jaume I en acció de gràcies per la conquista de Mallorca.
==Estudis==
Realisà els estudis primaris en "Sas Escòlas" del poble. En esa época no mes parlava [[mallorquí]], la seua llengua mare.
En 1937 entrà en l'alumnat "d'es Frares Francesos", també coneguts com [[Germans de la Salle]]. Deprengué espanyol i francés, es formà en la pedagogia salesiana, pràctica i fondament humà-cristiana.
{{cita|"Gràcies a La Salle ame als alumnes i soc amat per ells".Joan Vanrell}}
Se llicencià en el títul de magisteri en l'[[Escola Normal]] de [[Palma de Mallorca]]
==Desenroll professional==
Va eixercir la seua professió de 'mestre' en diversos Coleges de [[La Salle]].
Destaca els deu anys que va impartir classe en Mahón (1948-1958),a on reviscolà les Associacions d'Antics Alumnes i les activitats extraescolars religioses-deportives, després de la [[Guerra Civil Espanyola]].
Donà gran impuls al baloncistella, creant en [[1950]] el [[C.B. La Salle]] que en el temps s'ha convertit en l'actual '[[Baloncistella Menorca]]' de 1ª divisió.
En 1959, ingressà en l'Universitat Lliterària de Valéncia, obtenint la Llicenciatura de Filologia Moderna en 1963.
En 1968 guanya les oposicions a [[Professor Agregat de Francés]]. Eixercí esta titularitat en la Secció Delegada de [[Tavernes de la Valldigna]] a on conseguix que es transforme en institut arribant a ser secretari i director.
En 1982 accedix a la Càtedra de Francés. Eixercí en Nules i Carcaixent i es jubila en 1992 en l'Institut de Chirivella.
==Hui==
En jubilar-se, centrà la seua preocupació intelectual en la defensa incansable de la veritat de la Llengua Valenciana i de la Llengua Balear.
==Atres càrrecs==
*En 1978 es triat President Nacional de l'[[Associació de Professors Agregats d'Ensenyança Mija]].
A on treballà per la millora salarial.
{{cita| "Sense dignitat retributiva no hi ha dignitat professional".}}
*Fon President de l'[[Associació Valenciana de Catedràtics]] i vocal de la eixecutiva nacional.
*En 2002, és nomenat President de, [[Sa Llengo Balear]].
==Antics alumnes==
* Tinen General D. [[Lluís Aleixandre Sintes]].
* D. [[Manuel Elices Calafat]].
==Premis==
* En 2009, el Grup d'Acció Valencianista li ha concedit el '[[Premi Llealtat]] 2009', per la seua incansable lluita en pro de les llengües valenciana i balear.
==Publicacions==
*Publica artículs docents en defensa de la calitat de l'ensenyança, en els diaris [[Levante]] i, [[Las Provincias]].
*Artículs periodístics en [[ABC]], [[La Razón]], [[El Mundo]], [[Diario de Baleares]], Las Provincias, [[Diario de Valéncia]], [[Valéncia Hui]] i actualment en los digitals [[El Palleter]] i [[Baleares Liberal]].
[[Categoria:Filòlecs]]