Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
Text reemplaça - ' propia' a ' pròpia'
Llínea 1: Llínea 1:  
El '''fonamentalisme''' designa un comportament ideològic, polític o religiós que implica l'acceptació d'un pensament únic i exclusiu i l'observació d'una normativa molt rígida que regula els principals aspectes de la vida quotidiana, regits per este dogma. Es caracterisa per l'exclusivisme, l'aïllament i l'antagonisme defensiu o conquistador en qui no compartix el mateix punt de vista o creença. Sovint també implica una oposició als canvis aportats per la modernitat, una visió no històrica de la veritat, el principi d'un líder, la creació d'un enemic i l'afirmació masclista. El mot té una connotació negativa, d'intolerància i radicalitat.  
 
El '''fonamentalisme''' designa un comportament ideològic, polític o religiós que implica l'acceptació d'un pensament únic i exclusiu i l'observació d'una normativa molt rígida que regula els principals aspectes de la vida quotidiana, regits per este dogma. Es caracterisa per l'exclusivisme, l'aïllament i l'antagonisme defensiu o conquistador en qui no compartix el mateix punt de vista o creença. Sovint també implica una oposició als canvis aportats per la modernitat, una visió no històrica de la veritat, el principi d'un líder, la creació d'un enemic i l'afirmació masclista. El mot té una connotació negativa, d'intolerància i radicalitat.  
   −
Este terme s'aplica en el cas de la [[religió]] especialment a certs moviments (als quals també s'aplica el mot integrisme) que, en llor investigació de la purea, del retorn als orígens de les pròpies creences, realisen una estricta observança d'un conjunt de principis i solen demandar una aplicació a la vida social, econòmica i política de les escritures o texts fonamentals en la seua propia doctrina. S'oponen a la substitució del sagrat pel secular o el racionalisme, al pluralisme i al relativisme ideològic i religiós, aixina com a la lliberalisació de les costums.
+
Este terme s'aplica en el cas de la [[religió]] especialment a certs moviments (als quals també s'aplica el mot integrisme) que, en llor investigació de la purea, del retorn als orígens de les pròpies creences, realisen una estricta observança d'un conjunt de principis i solen demandar una aplicació a la vida social, econòmica i política de les escritures o texts fonamentals en la seua pròpia doctrina. S'oponen a la substitució del sagrat pel secular o el racionalisme, al pluralisme i al relativisme ideològic i religiós, aixina com a la lliberalisació de les costums.
    
== Bibliografia ==
 
== Bibliografia ==

Menú de navegació