1010
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: + + + + + + + +
sense resum d'edició
'''Alan Mathison Turing''' ([[Paddington]], [[Londres]]; 23 de juny de 1912-[[Wilmslow]], [[Cheshire]]; 7 de juny de 1954) fon un [[matemàtic]], [[llògic]], [[informàtic teòric]], [[criptògraf]], [[filòsof]] i [[Biologia teòrica|biòlec teòric]] [[Regne Unit|britànic]].
'''Alan Mathison Turing''' ([[Paddington]], [[Londres]]; 23 de juny de 1912-[[Wilmslow]], [[Cheshire]]; 7 de juny de 1954) fon un [[matemàtic]], [[llògic]], [[informàtic teòric]], [[criptògraf]], [[filòsof]] i [[Biologia teòrica|biòlec teòric]] [[Regne Unit|britànic]].
Ademés és considerat un dels pares de la [[Ciències de la computació|ciència de la computació]] i precursor de la [[informàtica]] moderna. Va proporcionar una influent formalisació dels conceptes de [[algoritme]] i computació: la [[màquina de Turing]]. Va formular la seua pròpia versió que hui és àmpliament acceptada com la [[tesis de Church-Turing]] (1936).
Durant la [[segona guerra mundial]], va treballar en dessifrar els còdics [[Nazisme|nazis]], particularment els de la màquina [[Enigma (màquina)|Enigma]], i durant un temps va ser el director de la secció Naval Enigma de [[Bletchley Park]]. S'ha estimat que el seu treball va acurtar la duració d'eixa guerra entre dos i quatre anys. Despuix de la guerra, va dissenyar un dels primers computadors electrònics programables digitals en el [[Laboratori Nacional de Física (Regne Unit)|Laboratori Nacional de Física]] del Regne Unit i poc temps despuix va construir una atra de les primeres màquines en l'[[Universitat de Mànchester]].
En el camp de la [[inteligència artificial]], és conegut sobretot per la concepció de la [[prova de Turing]] (1950), un criteri segons el qual pot jujar-se l'inteligència d'una màquina si les seues respostes en la prova són indistinguibles de les d'un ser humà.
La carrera de Turing va terminar despuix de ser processat per [[homosexualitat]] en 1952. Dos anys despuix de la seua condena, muigué —segons la versió oficial per suïcidi; no obstant, la seua mort ha donat lloc a atres hipòtesis, inclosa la de l'enverinament accidental —. El 24 de decembre de 2013, la reina [[Isabel II d'Anglaterra]] va promulgar l'edicte pel que es va exonerar oficialment al matemàtic, quedant anulats tots els càrrecs en contra seua.