− | En [[1979]] Tanzània declarà la guerra a Uganda, despuix que Uganda, liderada per [[Idi Amin]], invadira i tractara d'anexar-se [[Kagera]], una província del nort del país. Tanzània primer va expulsar les forces invasores i despuix va invadir la pròpia Uganda. El [[11 d'abril]] de 1979 les forces tanzanes junt en les guerrilles ugandeses i ruandeses pregueren la capital, [[Kampala]], i forçaren al dictador Idi Amin a exiliar-se. | + | En l'any [[1979]] Tanzània declarà la guerra a Uganda, despuix que Uganda, liderada per [[Idi Amin]], invadira i tractara d'anexar-se [[Kagera]], una província del nort del país. Tanzània primer va expulsar les forces invasores i despuix va invadir la pròpia Uganda. El [[11 d'abril]] de 1979 les forces tanzanes junt en les guerrilles ugandeses i ruandeses pregueren la capital, [[Kampala]], i forçaren al dictador Idi Amin a exiliar-se. |
− | En octubre de 1995 Tanzània va celebrar les seues primeres eleccions multipartidistes. L'anterior partit en el poder, [[Barata Cha Mapinduzi]] (CCM), va guanyar folgadament les eleccions i el seu candidat [[Benjamin Mkapa]] jurà el càrrec de president de la República Unida de Tanzània el [[23 de novembre]] de [[1995]]. | + | En octubre de l'any [[1995]] Tanzània va celebrar les seues primeres eleccions multipartidistes. L'anterior partit en el poder, [[Barata Cha Mapinduzi]] (CCM), va guanyar folgadament les eleccions i el seu candidat [[Benjamin Mkapa]] jurà el càrrec de president de la República Unida de Tanzània el [[23 de novembre]] de 1995. |
− | En decembre de [[2005]], [[Jakaya Mrisho Kikwete]] fon triat president per a un periodo de cinc anys. | + | En [[decembre]] de [[2005]], [[Jakaya Mrisho Kikwete]] fon triat president per a un periodo de cinc anys. |