Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
3 bytes eliminats ,  09:49 28 maig 2022
Llínea 36: Llínea 36:  
Una vegada que les observacions es varen completar, Cook va partir per a realisar el segon propòsit del seu viage: buscar en el Pacífic Sur senyals del continent més austral: [[Terra Australis]]. La Royal Society, i especialment [[Alexander Dalrymple]], creïen que havia d'existir; no obstant, Cook tenia els seus propis dubtes respecte d'això. En l'ajuda de Tupaia, un haitià que tenia gran coneiximent de la geografia del Pacífic, Cook se les va arreglar per a arribar fins a [[Nova Zelanda]], sent el segon europeu a arribar allí. [[Abel Tasman]], en l'any [[1642]], havia segut el primer. Cook va fer un "mapeo" de tota la costa de [[Nova Zelanda]], cometent a soles alguns errors menors. També va descobrir el [[estret de Cook]], que separa la [[illa Nort]] de la [[illa Sur]], que Tasman no havia vist.
 
Una vegada que les observacions es varen completar, Cook va partir per a realisar el segon propòsit del seu viage: buscar en el Pacífic Sur senyals del continent més austral: [[Terra Australis]]. La Royal Society, i especialment [[Alexander Dalrymple]], creïen que havia d'existir; no obstant, Cook tenia els seus propis dubtes respecte d'això. En l'ajuda de Tupaia, un haitià que tenia gran coneiximent de la geografia del Pacífic, Cook se les va arreglar per a arribar fins a [[Nova Zelanda]], sent el segon europeu a arribar allí. [[Abel Tasman]], en l'any [[1642]], havia segut el primer. Cook va fer un "mapeo" de tota la costa de [[Nova Zelanda]], cometent a soles alguns errors menors. També va descobrir el [[estret de Cook]], que separa la [[illa Nort]] de la [[illa Sur]], que Tasman no havia vist.
   −
Posteriorment va partir en rumbo oest, pera intentar arribar a [[Terra de Van Diem-ne]] (hui [[Tasmaniana]]), que havia segut vista per Tasman, pera establir si formava part o no del llegendari continent austral. No obstant, varen ser forçats a mantindre un rumbo més cap al nort a causa dels forts vents. Quan varen divisar terra, Cook la va nomenar ''Punta Hicks'', ya que Leuit Hicks fon el primer a divisar-la. Cook va pensar que podia ser Terra de Van Diem-ne, pero en realitat era part de la costa sur-est de [[Austràlia]], i en açò es varen convertir en els primers europeus coneguts en trobar la costa este del continent.
+
Posteriorment va partir en rumbo oest, pera intentar arribar a [[Terra de Van Diemen]] (hui [[Tasmania]]), que havia segut vista per Tasman, pera establir si formava part o no del llegendari continent austral. No obstant, varen ser forçats a mantindre un rumbo més cap al nort a causa dels forts vents. Quan varen divisar terra, Cook la va nomenar ''Punta Hicks'', ya que Leuit Hicks fon el primer a divisar-la. Cook va pensar que podia ser Terra de Van Diem-ne, pero en realitat era part de la costa sur-est de [[Austràlia]], i en açò es varen convertir en els primers europeus coneguts en trobar la costa este del continent.
    
El lloc besllumenat  és generalment calculat com un punt a mitat de camí entre les actuals ciutats de [[Orbost]] i [[Mallacota]], en l'estat de [[Victòria (Austràlia)|Victoria]]. Un nou reconeiximent de la zona, realisat en l'any [[1843]], va tornar a batejar el lloc com a Cap Everard. Per al centèsim aniversari del besllumenament , el nom fon oficialment canviat per ''Punta Hicks'' novament.
 
El lloc besllumenat  és generalment calculat com un punt a mitat de camí entre les actuals ciutats de [[Orbost]] i [[Mallacota]], en l'estat de [[Victòria (Austràlia)|Victoria]]. Un nou reconeiximent de la zona, realisat en l'any [[1843]], va tornar a batejar el lloc com a Cap Everard. Per al centèsim aniversari del besllumenament , el nom fon oficialment canviat per ''Punta Hicks'' novament.

Menú de navegació