2308
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 58:
Llínea 58: + + + + + + +
→Estandardisació de l'idioma
=== Estandardisació de l'idioma ===
=== Estandardisació de l'idioma ===
Durant la guerra molts occidentalistes es varen dedicar a estandardisar l'idioma.<ref name=":15" /> De Wahl havia creat Occidental en una série de característiques immutables, pero creïa que seguir les «lleis de la vida» li donava una base lo suficientment ferma com per a seguir una «evolució natural».<ref>{{Cite web|title=Kosmoglott, 1922, p. 65|url=https://anno.onb.ac.at/cgi-content/anno-plus?aid=e0g&datum=1922&page=65&size=45|access-date=2020-12-16|archive-date=2021-04-13|archive-url=https://web.archive.org/web/20210413203337/https://anno.onb.ac.at/cgi-content/anno-plus?aid=e0g&datum=1922&page=65&size=45}}</ref> La seua flexibilitat «permetria que el temps i la pràctica s'ocuparen de les modificacions que resultaren necessàries».<ref>{{Cite web|title=Cosmoglotta A, 1927, p. 95|url=http://anno.onb.ac.at/cgi-content/anno-plus?aid=e0g&datum=1927&page=103&size=45|access-date=2020-08-22|archive-date=2021-04-15|archive-url=https://web.archive.org/web/20210415020154/https://anno.onb.ac.at/cgi-content/anno-plus?aid=e0g&datum=1927&size=45&page=103}}</ref> Com a resultat, algunes paraules tenien més d'una forma permesa, lo que no podia resoldre's per decret, deixant aixina la decisió final a la comunitat en incloure abdós formes possibles en els primers diccionaris de l'idioma.<ref>[http://anno.onb.ac.at/cgi-content/anno-plus?aid=e0m&datum=1945&page=3&size=45 Cosmoglotta B, 1945, p. 3:] {{Wayback|url=http://anno.onb.ac.at/cgi-content/anno-plus?aid=e0m&datum=1945&page=3&size=45 |date=20210415020331 }} Translation: "For some hundreds of international words there are two forms between which it is not easy to know which one is better. E. de Wahl wisely wrote both in the first dictionaries, with the intention to let practice make the decision."</ref> Un eixemple és el verp scrir (escriure) i una possible una atra forma scripter, ya que abdós creaven #derivació reconeixibles internacionalment: scritura i scritor de scrir, o scriptura i scriptor de scripter.56 De Wahl va expressar la seua preferència per scrir, trobant scripter alguna cosa pesat, pero va comentar que este últim certament estava permés i que l'occidental podria prendre una evolució similar a les llengües naturals en els que abdós formes es tornen d'us comú, en la forma més llarga tenint un caràcter més pesat i formal i la forma més breu un to més llauger i quotidià (com el story i history en anglés).<ref name=":16">{{Cite book|url=https://anno.onb.ac.at/cgi-content/anno-plus?aid=e0g&datum=1925&page=14&size=45|title=Kosmoglott, 1925, p. 14|date=May 1925|access-date=2020-12-16|archive-date=2021-04-13|archive-url=https://web.archive.org/web/20210413203618/https://anno.onb.ac.at/cgi-content/anno-plus?aid=e0g&datum=1925&page=14&size=45}}</ref>
L'ortografia era una atra àrea en la que existien vàries possibilitats, a saber, l'ortografia etimològica (adtractiv, opression), l'ortografia històrica (attractiv, oppression) o l'ortografia simplificada (attractiv, opression).<ref>{{Cite web |url=http://anno.onb.ac.at/cgi-content/anno-plus?aid=e0m&datum=1944&page=66&size=45 |title=Cosmoglotta B, 1944, p. 66 |access-date=2018-12-07 |archive-date=2021-04-15 |archive-url=https://web.archive.org/web/20210415014651/https://anno.onb.ac.at/cgi-content/anno-plus?aid=e0m&datum=1944&page=66&size=45 }}</ref> La primera opció casi mai es va usar, i l'ortografia simplificada finalment es va convertir en l'estàndart en 1939.<ref>{{Cite book|last=Schmidt|first=Dr. Thomas|title=GROSSES MODERNES WÖRTERBUCH INTERLINGUE (OCCIDENTAL) - DEUTSCH|year=2020|location=Berlin|pages=2|quote=Von seiner Entstehung bis zum Ausbruch des Zweiten Weltkrieges 1939 wurde die Rechtschreibung der Sprache deutlich vereinfacht. Diese sogenannte „simplificat ortografie“ löste die alte „historic ortografie“ ab.}}</ref> Gran part de l'estandardisació de l'idioma es va portar a terme d'esta manera a través de la preferència de la comunitat (per eixemple, es varen propondre tant ac<ref>{{Cite web|title=Kosmoglott, 1926, p. 52|url=http://anno.onb.ac.at/cgi-content/anno-plus?aid=e0g&datum=1926&page=52&size=45|access-date=2019-02-27|archive-date=2021-04-15|archive-url=https://web.archive.org/web/20210415024147/https://anno.onb.ac.at/cgi-content/anno-plus?aid=e0g&datum=1926&page=52&size=45}}</ref> com anc per a la paraula «també», pero la comunitat es va decidir ràpidament per anc), pero no tot va ser aixina. En els dubtes pendents sobre la forma oficial d'algunes paraules i la falta de material general destinat al públic en general,<ref>{{Cite web|title=Cosmoglotta B, 1938, p. 82|url=http://anno.onb.ac.at/cgi-content/anno-plus?aid=e0m&datum=1938&size=45&page=71|access-date=2019-03-23|archive-date=2021-04-15|archive-url=https://web.archive.org/web/20210415015942/https://anno.onb.ac.at/cgi-content/anno-plus?aid=e0m&datum=1938&size=45&page=71}}</ref> es va dedicar molt temps durant la Segona Guerra Mundial a l'estandardisació de l'idioma i la creació de cursos, i per la continuació de la guerra, en agost de 1943 es va prendre la decisió de crear una acadèmia interina per a oficialisar este procés.<ref name=":15">[http://anno.onb.ac.at/cgi-content/anno-plus?aid=e0m&datum=1943&page=85&size=45 Cosmoglotta B, 1943, p. 85:] {{Wayback|url=http://anno.onb.ac.at/cgi-content/anno-plus?aid=e0m&datum=1943&page=85&size=45 |date=20210415024913 }} English translation: "Because the president and secretary of the Academy are located in countries in a state of war, the leading Occidentalists of the neutral countries, Switzerland and Sweden, believe it necessary to set up an INTERIM ACADEMY which will function until the other will be able to resume its work. The decisions of this interim academy will be '''conditional''', i.e.: must be validated by the regular Academy after the war, and due to that it will deliver to it all documents justifying its decisions, with detailed reasons."</ref>
Este procés havia començat poc abans de la guerra, i els occidentalistes suïssos, trobant-se aïllats del restant del continent, varen optar per concentrar-se en els materials d'instrucció per a tindre'ls llests al final de la guerra.<ref>{{Cite web|title=Cosmoglotta B, 1938, p. 82|url=http://anno.onb.ac.at/cgi-content/anno-plus?aid=e0m&datum=1938&size=45&page=71|access-date=2019-03-23|archive-date=2021-04-15|archive-url=https://web.archive.org/web/20210415015942/https://anno.onb.ac.at/cgi-content/anno-plus?aid=e0m&datum=1938&size=45&page=71}}</ref><ref>{{Cite web|title=Cosmoglotta B, 1939, p. 1|url=http://anno.onb.ac.at/cgi-content/anno-plus?aid=e0m&datum=1939&page=1&size=45|access-date=2019-03-24|archive-date=2021-04-15|archive-url=https://web.archive.org/web/20210415033016/https://anno.onb.ac.at/cgi-content/anno-plus?aid=e0m&datum=1939&page=1&size=45}}</ref> En fer-ho, en freqüència es varen trobar confrontats en la decisió entre dos formes "teòricament igualment bones" que havien permaneixcut en l'us popular, pero la presència del qual podria ser confusa per a un nou aprenent de l'idioma.<ref>{{Cite web |url=http://anno.onb.ac.at/cgi-content/anno-plus?aid=e0m&datum=1945&size=45&page=49 |title=Cosmoglotta B, 1945, p. 49 |access-date=2018-12-13 |archive-date=2021-04-15 |archive-url=https://web.archive.org/web/20210415021844/https://anno.onb.ac.at/cgi-content/anno-plus?aid=e0m&datum=1945&size=45&page=49 }}</ref> L'acadèmia va sostindre que els esforços d'estandardisació es basarien en l'us real, afirmant que:
{{Citació|...l'estandardisació de la llengua té llímits naturals. 'Estandardisar' l'idioma no significa oficialisar *arbitrariamente una de les possibles solucions i rebujar les atres com a indesijables i *irritantes. Solament s'estandardisen solucions que ya han segut recolzades per la pràctica.”<ref>[http://anno.onb.ac.at/cgi-content/anno-plus?aid=e0m&datum=1944&page=67&size=45 Cosmoglotta B, 1944, p. 67:] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20210415020828/https://anno.onb.ac.at/cgi-content/anno-plus?aid=e0m&datum=1944&page=67&size=45 |date=2021-04-15 }} "...li standardisation del lingue have su natural límites. "Standardisar li lingue ne significa arbitrarimen oficialisar un del solutiones possibil e rejecter li altris quam índesirabil e genant. On standardisa solmen solutiones queles ja ha esset sanctionat per li practica."</ref>}}
=== IALA, interlingua i canvi de nom a interlingue ===
=== IALA, interlingua i canvi de nom a interlingue ===
=== Estancament i resorgiment ===
=== Estancament i resorgiment ===