Canvis

Marko Mrnjavčević (edita)

Revisió de 22:22 19 maig 2022

63 bytes eliminats , 22:22 19 maig 2022

Llínea 15: Llínea 15:

Se li coneix com a '''Príncip Marko''' (en cirílic serbi: Краљевић Марко, transliterat «'''Kraljević Marko'''») i '''Rei Marko''' (en [[idioma búlgar|búlgar]]: Крали Марко; [[idioma macedoni|macedoni]]: Kрaле Марко) en la [[tradició oral]] dels [[eslaus meridionals]], en la qual s'havia convertit en un important personage durant el periodo de dominació [[Dinastia osmanlí|otomà]] sobre els [[Península balcànica|Balcans]].

−

~~El seu~~ pare, [[Vukašin Mrnjavčević|Vukašin]], va ser cogobernant en el [[Emperador dels serbis|sar serbi]] [[Esteban Uroš V]], el regnat del qual ~~es va caracterisar~~ per la debilitat de l'autoritat central i la desintegració gradual del [[Imperi serbi]]. Les possessions de Vukašin incloïen territoris en l'oest de Macedònia, [[Kosovo]] i [[Metohija]]. En l'any [[1370]] o 1371, el ~~seu pare ho va coronar~~ «rei jove»; este títul incloïa la possibilitat de poder succeir al sar en el tro de Sèrbia ya que este no tenia fills.

+

Son pare, [[Vukašin Mrnjavčević|Vukašin]], va ser cogobernant en el [[Emperador dels serbis|sar serbi]] [[Esteban Uroš V]], el regnat del qual se caracterisà per la debilitat de l'autoritat central i la desintegració gradual del [[Imperi serbi]]. Les possessions de Vukašin incloïen territoris en l'oest de Macedònia, [[Kosovo]] i [[Metohija]]. En l'any [[1370]] o 1371, son pare el coronà «rei jove»; este títul incloïa la possibilitat de poder succeir al sar en el tro de Sèrbia ya que este no tenia fills.

== Biografia ==

Llínea 30: Llínea 30:

Vukašin Mrnjavčević era un polític hàbil i poc a poc va assumir el paper principal en l'imperi.<ref name="Šuica19">{{harvnb|Šuica|2000|p=19}}.</ref> En [[agost]] o [[setembre]] de [[1365]] Uroš ho va coronar com a rei, i ho va fer el seu cogobernant. Per a l'any [[1370]], el patrimoni potencial de Marko s'incremente quan el seu pare va estendre les seues possessions personals des de Prilep més allà de Macedònia, [[Kosovo]] i [[Metojia]], adquirint [[Prizren]], [[Pristina]], [[Novo Brdo]], [[Skopie]] i [[Ohrid]]. En una [[Carta (concessió)|carta]] que va firmar el [[5 d'abril]] de 1370, Vukašin menciona a la seua esposa, la reina Alena (господинь зємли срьбьскои и грькѡмь и западнимь странамь).<ref name="Mihaljčić83">{{harvnb|Mihaljčić|1975|p=83}}.</ref> A finals de 1370 o començos de [[1371]], Mrnjavčević va coronar al seu fill «rei jove». Este títul era concedit als [[Hereu presunt|hereus presunts]] dels reis serbis per a assegurar la seua successió al tro. Degut a que Uroš no tenia fills, Marko podia convertir-se aixina en el seu successor, començant una nova dinastia de sobirans serbis, i marcaria el final de la [[dinastia Nemanjić]], que havia governat el país per doscents anys. La majoria dels nobles serbis no varen estar contents en la situació, i açò va enfortir els seus desijos d'independència de l'autoritat central.<ref name=" Miklošič180">{{harvnb|Miklošič|1858|loc=[http://www.archive.org/stream/monumentaserbic00miklgoog#page/n200/mode/1up p. 180], № CLXVII}}.</ref>

−

Vukašin també va buscar una esposa en bones conexions per al seu fill major. Una princesa de la noble [[família Šubić|família croata dels Šubić]] de Dalmàcia va ser enviada ~~pel seu~~ pare, Grgur, a la cort del seu parent [[Tvrtko I de Bòsnia|Tvrtko I]], el senyor ([[Ban (títul)|Ban]]) de Bòsnia, en la finalitat de que fora criada i casada per la mare d'est, [[Jelena Šubić]]. Esta última era la filla de [[Jorge II Šubić]], el yayo matern de la qual era el rei serbi [[Esteban Dragutin|Dragutin Nemanjić]].<ref name="Fajfrić">{{harvnb|Fajfrić|2000|loc=[http://www.rastko.rs/istorija/zfajfric-kotromanici_c.html#_Toc486040898 Први Котроманићи]}}.</ref><ref name="Šuica20">{{harvnb|Šuica|2000|p=20}}.</ref> El Ban i ~~la seua~~ mare varen aprovar l'idea de ukašin d'unir a la princesa Šubić en el seu fill, i el matrimoni va estar a punt de concertar-se.<ref name="Jireček430">{{harvnb|Jireček|1911|loc=[http://www.archive.org/stream/geschichtederser00jire#page/430/mode/1up p. 430]}}.</ref><ref name="Theiner97">{{harvnb|Theiner|1860|loc=[http://www.archive.org/stream/p1veteramonument02thei#page/97/mode/1up p. 97], № CXC}}.</ref> No obstant, en [[abril]] de 1370, el [[Papa]] [[Urbà V]] va enviar una carta a Tvrtko en la qual prohibia el matrimoni d'una [[catòlica]] en el «fill del seu Magnificència el Rei de Sèrbia, un [[Cisma d'Orient|cismàtic]]» (filie magnifici viri Regis Rascie scismatico).<ref name="Theiner97">{{harvnb|Theiner|1860|loc=[http://www.archive.org/stream/p1veteramonument02thei#page/97/mode/1up p. 97], № CXC}}.</ref> El papa també va notificar al rei [[Luis I d'Hongria]], el senyor nominal del Ban, de l'imminent «ofensa a la fe cristiana», i el matrimoni jamai va aplegar a realisar-se.<ref name="Jireček430">{{harvnb|Jireček|1911|loc=[http://www.archive.org/stream/geschichtederser00jire#page/430/mode/1up p. 430]}}.</ref><ref name="Theiner98">{{harvnb|Theiner|1860|loc=[http://www.archive.org/stream/p1veteramonument02thei#page/97/mode/1up p. 97], № CLXXXIX}}.</ref> Marko finalment es va casar en Jelena (filla de [[Radoslav Hlapen]], el senyor de [[Veria]] i [[Édessa]] i el més important noble serbi en el sur de Macedònia).<ref name="Mihaljčić170171">{{harvnb|Mihaljčić|1975|pp=170-171}}.</ref>

+

Vukašin també va buscar una esposa en bones conexions per al seu fill major. Una princesa de la noble [[família Šubić|família croata dels Šubić]] de Dalmàcia va ser enviada per son pare, Grgur, a la cort del seu parent [[Tvrtko I de Bòsnia|Tvrtko I]], el senyor ([[Ban (títul)|Ban]]) de Bòsnia, en la finalitat de que fora criada i casada per la mare d'est, [[Jelena Šubić]]. Esta última era la filla de [[Jorge II Šubić]], el yayo matern de la qual era el rei serbi [[Esteban Dragutin|Dragutin Nemanjić]].<ref name="Fajfrić">{{harvnb|Fajfrić|2000|loc=[http://www.rastko.rs/istorija/zfajfric-kotromanici_c.html#_Toc486040898 Први Котроманићи]}}.</ref><ref name="Šuica20">{{harvnb|Šuica|2000|p=20}}.</ref> El Ban i sa mare varen aprovar l'idea de ukašin d'unir a la princesa Šubić en el seu fill, i el matrimoni va estar a punt de concertar-se.<ref name="Jireček430">{{harvnb|Jireček|1911|loc=[http://www.archive.org/stream/geschichtederser00jire#page/430/mode/1up p. 430]}}.</ref><ref name="Theiner97">{{harvnb|Theiner|1860|loc=[http://www.archive.org/stream/p1veteramonument02thei#page/97/mode/1up p. 97], № CXC}}.</ref> No obstant, en [[abril]] de 1370, el [[Papa]] [[Urbà V]] va enviar una carta a Tvrtko en la qual prohibia el matrimoni d'una [[catòlica]] en el «fill del seu Magnificència el Rei de Sèrbia, un [[Cisma d'Orient|cismàtic]]» (filie magnifici viri Regis Rascie scismatico).<ref name="Theiner97">{{harvnb|Theiner|1860|loc=[http://www.archive.org/stream/p1veteramonument02thei#page/97/mode/1up p. 97], № CXC}}.</ref> El papa també va notificar al rei [[Luis I d'Hongria]], el senyor nominal del Ban, de l'imminent «ofensa a la fe cristiana», i el matrimoni jamai va aplegar a realisar-se.<ref name="Jireček430">{{harvnb|Jireček|1911|loc=[http://www.archive.org/stream/geschichtederser00jire#page/430/mode/1up p. 430]}}.</ref><ref name="Theiner98">{{harvnb|Theiner|1860|loc=[http://www.archive.org/stream/p1veteramonument02thei#page/97/mode/1up p. 97], № CLXXXIX}}.</ref> Marko finalment es va casar en Jelena (filla de [[Radoslav Hlapen]], el senyor de [[Veria]] i [[Édessa]] i el més important noble serbi en el sur de Macedònia).<ref name="Mihaljčić170171">{{harvnb|Mihaljčić|1975|pp=170-171}}.</ref>

Durant la [[primavera]] de l'any [[1371]], Marko va participar en els preparatius per a una campanya contra [[Nikola Altomanović]], el principal senyor en l'oest de l'imperi.<ref name="Mihaljčić137">{{harvnb|Mihaljčić|1975|p=137}}.</ref><ref name="Fine377">{{harvnb|Fine|1994|p=377}}.</ref> La campanya va ser planificada de modo conjunt pel rei Vukašin i [[Đurađ I Balšić]], senyor de Zeta (que estava casat en Olivera, la filla del rei). En juliol d'eixe any pare i fill varen acampar en el seu eixèrcit front a [[Escútari]], en el territori de Balšić, disposts a liderar una ofensiva sobre [[Nikšić|Onogošt]], en les terres de Altomanović. L'atac jamai es va produir, ya que els [[otomans]] estaven amenaçant les terres del [[déspota]] [[Jovan Uglješa|Jovan Mrnjavčević]] (senyor de [[Serres (Grècia)|Serres]] i germà menor del monarca serbi) i les forces dels Mrnjavčević es varen dirigir ràpidament cap a l'est.<ref name="Mihaljčić137">{{harvnb|Mihaljčić|1975|p=137}}.</ref><ref name="Fine377">{{harvnb|Fine|1994|p=377}}.</ref> Despuix de buscar aliats en va, els germans varen entrar en el territori otomà controlat. En la [[batalla de Maritza]], el [[26 de setembre]] de 1371, els turcs varen aniquilar a l'eixèrcit serbi;<ref name="Ćorović2">{{harvnb|Ćorović|2001|loc=[http://www.rastko.rs/rastko-bl/istorija/corovic/istorija/3_10.html Маричка погибија]}}.</ref> els cossos de Vukašin i Jovan mai varen ser trobats. El lloc de la batalla, prop del poble d'[[Ormenio]] en l'actual oest de Grècia, des de llavors ha segut cridat com a Sırp Sındığı («Derrota Sèrbia») en [[idioma turc|turc]]. El resultat de la batalla de Maritza va tindre grans conseqüències per a la regió, ya que havia obert els [[Península balcànica|Balcans]] als turcs.<ref name="Fine379382">{{harvnb|Fine|1994|pp=379-382}}.</ref>

Llínea 38: Llínea 38:

Quan el seu pare va morir, el «rei jove» es va convertir en rei i cogobernante en l'emperador Uroš.<ref name="Mihaljčić168">{{harvnb|Mihaljčić|1975|p=168}}.</ref> No obstant este últim va morir el 2 o 4 de [[decembre]] de 1371, i Marko es va convertir ''de iure'' en el sobirà de Sèrbia.<ref name="Mihaljčić168">{{harvnb|Mihaljčić|1975|p=168}}.</ref> No obstant, els nobles serbis es varen negar a reconéixer-ho, i els moviments separatistes varen continuar aumentant.<ref name="Fine379382">{{harvnb|Fine|1994|pp=379-382}}.</ref> Despuix de la derrota de la seua família i la destrucció dels seus eixèrcits, la casa de Mrnjavčević va perdre el seu poder.<ref name="Mihaljčić168">{{harvnb|Mihaljčić|1975|p=168}}.</ref> Els senyors de Marko varen aprofitar la situació per a prendre parts significatives del seu patrimoni. En l'any [[1372]], Đurađ I Balšić va prendre [[Prizren]] i [[Peć]], i [[Lazar Hrebeljanović]] va ocupar [[Pristina]].<ref name="Šuica3536">{{harvnb|Šuica|2000|pp=35-36}}.</ref> Finalment, en [[1377]], [[Vuk Branković]], un atre noble, s'havia apoderat de [[Skopie]] i el magnat albanés [[Andrea Gropa]] es va fer pràcticament independent en Ohrid; no obstant, va poder haver seguit sent el seu vassall com lo havia segut de Vukašin. El gendre de Gropa, [[Ostoja Rajaković]] del [[Tribus de Montenegro|clan]] d'Ugarčić de Travunia, era un parent de Marko. Va ser un dels nobles serbis de Zahumlia i Travunia (principats adjacents a l'actual Bòsnia i Hercegovina) que varen rebre terres en les zones recent conquistades de Macedònia durant el regnat de l'emperador Dušan.<ref name="Šuica42">{{harvnb|Šuica|2000|p=42}}.</ref>

−

L'única ciutat important que permaneixia en poder del rei era Prilep, a on el seu pare havia començat el seu ascens al poder. El rei Marko era un príncip menor que administrava un [[Regne de Prilep|chicotet Estat]] en l'oest de Macedònia, que llimitava al nort en Skopie i els [[monts Šar]], a l'est pels rius [[riu Vardar|Vardar]] i el [[Crna]], i a l'oest per [[Ohrid]]. Els llímits en el sur són incerts. El rei ni tan sols era l'únic senyor en el seu domini, ya que compartia el poder en el seu germà menor [[Andrijaš Mrnjavčević|Andrijaš]], que també posseïa el seu propi feu en el chicotet regne.<ref name="Fine379382">{{harvnb|Fine|1994|pp=379-382}}.</ref> ~~La seua~~ mare, Alena havia pres els hàbits monàstics despuix de la mort del seu marit, adoptant el nom de Jelisaveta, pero va ser cogobernant en el seu segon fill [Andrijaš] algun temps despuix de 1371. Un atre germà, [[Dmitar Mrnjavčević|Dmitar]], vivia en les terres d'Andrijaš. Encara hi havia un atre germà, [[Ivaniš Mrnjavčević|Ivaniš]], del com se sap poc.<ref name="Fostikov51">{{harvnb|Fostikov|2002|p=51}}.</ref> La data en la que Marko es va convertir en vassall otomà és desconeguda, pero açò provablement no es va produir immediatament despuix de la batalla de Maritza.<ref name="Mihaljčić164165">{{harvnb|Mihaljčić|1975|pp=164-165}}.</ref>

+

L'única ciutat important que permaneixia en poder del rei era Prilep, a on el seu pare havia començat el seu ascens al poder. El rei Marko era un príncip menor que administrava un [[Regne de Prilep|chicotet Estat]] en l'oest de Macedònia, que llimitava al nort en Skopie i els [[monts Šar]], a l'est pels rius [[riu Vardar|Vardar]] i el [[Crna]], i a l'oest per [[Ohrid]]. Els llímits en el sur són incerts. El rei ni tan sols era l'únic senyor en el seu domini, ya que compartia el poder en el seu germà menor [[Andrijaš Mrnjavčević|Andrijaš]], que també posseïa el seu propi feu en el chicotet regne.<ref name="Fine379382">{{harvnb|Fine|1994|pp=379-382}}.</ref> Sa mare, Alena havia pres els hàbits monàstics despuix de la mort del seu marit, adoptant el nom de Jelisaveta, pero va ser cogobernant en el seu segon fill [Andrijaš] algun temps despuix de 1371. Un atre germà, [[Dmitar Mrnjavčević|Dmitar]], vivia en les terres d'Andrijaš. Encara hi havia un atre germà, [[Ivaniš Mrnjavčević|Ivaniš]], del com se sap poc.<ref name="Fostikov51">{{harvnb|Fostikov|2002|p=51}}.</ref> La data en la que Marko es va convertir en vassall otomà és desconeguda, pero açò provablement no es va produir immediatament despuix de la batalla de Maritza.<ref name="Mihaljčić164165">{{harvnb|Mihaljčić|1975|pp=164-165}}.</ref>

[[Archiu:Markovi kuli 1.JPG|thumb|left|Les ruïnes de la fortalea de Marko sobre [[Prilep]], conegudes com les [[Markovi Kuli]], les «torres de Marko».]]

Llínea 57: Llínea 57:

Marko [[Casa de moneda|va falcar]] els seus propis diners, en comú en el seu pare i atres nobles serbis de l'época.<ref name="Mihaljčić181">{{harvnb|Mihaljčić|1975|p=181}}.</ref> Els seus [[monedes]] d'argent pesaven 1,11 grams, i es produïen en tres tipos.<ref name="Šuica133136">{{harvnb|Šuica|2000|pp=133-136}}.</ref> En dos d'elles, el [[anvers]] figura un text de cinc llínees: ВЬХА/БАБЛГОВ/ѢРНИКР/АЛЬМА/РКО («En Crist Deu, el Piadós Rei Marko»).<ref name="Mandić2425">{{harvnb|Mandić|2003|pp=24-25}}.</ref> En el primer tipo, el revers representa a [[Crist]] assentat en un tro; en el segon, Crist està assentat en una [[Aureola#Mandorla|mandorla]]. En el tercer tipo, el revers representa a Crist en una mandorla; l'anvers figura el text de quatre llínees БЛГО/ВѢРНИ/КРАЛЬ/МАРКО («Piadós Rei Marko»), que Marko també us en l'inscripció de l'iglésia.<ref name="Mandić2425">{{harvnb|Mandić|2003|pp=24-25}}.</ref> Omet la designació territorial del seu títul, provablement en reconeiximent tàcit del seu llimitat poder.<ref name="Mihaljčić170171">{{harvnb|Mihaljčić|1975|pp=170-171}}.</ref> A pesar de que el seu germà Andrijaš també va falcar les seues pròpies monedes, la [[Oferta de diners|oferix de diners]] en el territori governat pels germans Mrnjavčvić consistia principalment en les monedes falcades pel rei Vukašin i el sar Uroš.<ref name="Mihaljčić183">{{harvnb|Mihaljčić|1975|p=183}}.</ref> Al voltant de 150 de les monedes de Marko sobreviuen en coleccions [[Numismàtica|numismàtiques]].<ref name="Mandić2425">{{harvnb|Mandić|2003|pp=24-25}}.</ref>

−

Per a l'any [[1379]], Lazar Hrebeljanović, el senyor de la regió de [[Pomoravlje]], va emergir com el noble més poderós.<ref name="Mihaljčić164165">{{harvnb|Mihaljčić|1975|pp=164-165}}.</ref><ref name="Mihaljčić220">{{harvnb|Mihaljčić|1975|p=220}}.</ref> Encara que es va proclamar [[autocràtor]] de tots els serbis (самодрьжць вьсѣмь Србьлѥмь), no va anar prou fort com per a unir totes les terres baix la seua autoritat. Les famílies [[Balšić]] i [[Casa de Mrnjavčević|Mrnjavčević]], [[Constantí Dragaš]] (un Nemanjić per ~~la seua~~ mare), Vuk Branković i Radoslav Hlapen governaven els seus feus sense consultar a Lazar.<ref name="Mihaljčić164165">{{harvnb|Mihaljčić|1975|pp=164-165}}.</ref> Ademés de Marko, Tvrtko I va ser coronat rei dels serbis i de Bòsnia en 1377 en el [[monasteri de Mileševa]]. Relacionat per via materna en la dinastia Nemanjić, Tvrtko s'havia apoderat de les porcions occidentals de l'anterior Imperi serbi en [[1373]].<ref name="Fine393">{{harvnb|Fine|1994|p=393}}.</ref>

+

Per a l'any [[1379]], Lazar Hrebeljanović, el senyor de la regió de [[Pomoravlje]], va emergir com el noble més poderós.<ref name="Mihaljčić164165">{{harvnb|Mihaljčić|1975|pp=164-165}}.</ref><ref name="Mihaljčić220">{{harvnb|Mihaljčić|1975|p=220}}.</ref> Encara que es va proclamar [[autocràtor]] de tots els serbis (самодрьжць вьсѣмь Србьлѥмь), no va anar prou fort com per a unir totes les terres baix la seua autoritat. Les famílies [[Balšić]] i [[Casa de Mrnjavčević|Mrnjavčević]], [[Constantí Dragaš]] (un Nemanjić per sa mare), Vuk Branković i Radoslav Hlapen governaven els seus feus sense consultar a Lazar.<ref name="Mihaljčić164165">{{harvnb|Mihaljčić|1975|pp=164-165}}.</ref> Ademés de Marko, Tvrtko I va ser coronat rei dels serbis i de Bòsnia en 1377 en el [[monasteri de Mileševa]]. Relacionat per via materna en la dinastia Nemanjić, Tvrtko s'havia apoderat de les porcions occidentals de l'anterior Imperi serbi en [[1373]].<ref name="Fine393">{{harvnb|Fine|1994|p=393}}.</ref>

El [[15 de juny]] de [[1389]], les forces sèrbies, conduïdes per Lazar, Vuk Branković, i un vassall del monarca bosni, [[Vlatko Vuković]] de Zahumlia, es varen enfrontar al [[eixèrcit otomà]] del sultà [[Mureu I]] en la [[batalla de Kosovo]], la batalla més coneguda en l'història migeval de Sèrbia.<ref name="Fine408411">{{harvnb|Fine|1994|pp=408-411}}.</ref> En la major part dels dos eixèrcits aniquilats i els seus principals caps morts, el resultat de la batalla no va ser concloent. No obstant, les restants forces sèrbies eren insuficients com per a defendre les seues terres, mentres que els turcs encara tenien moltes tropes en l'est. Com a resultat, els principats que no eren vassalls dels otomans varen aplegar a ser-ho durant els següents anys.<ref name="Fine408411">{{harvnb|Fine|1994|pp=408-411}}.</ref>

Llínea 74: Llínea 74:

[[Archiu:Hercegovac pjeva uz gusle.JPG|right|thumb|185px|alt=Man seated under a tree bowing a musical instrument, surrounded by listeners|Un cantant [[herzegoví]] en una [[guzla]] (dibuix de l'any [[1823]]). Els poemes èpics serbis eren cantats i acompanyats a sovint per este instrument tradicional.]]

−

La poesia èpica sèrbia està d'acort que el rei Vukarin era el seu pare. La seua mare en els poemes és Jevrosima, germana del [[vaivoda]] Momčilo, el senyor de la fortalea de [[Pirlitor]] (en el [[Durmitor|mont Durmitor]] en la [[Antiga Hercegovina]]). Momčilo és descrit com un home d'immens tamany i força en atributs màgics: en un [[cavall alat]] i un [[sabre]] en ulls. El rei ho va assessinar en l'ajuda de la jove esposa del vaivoda, Vidosava, a pesar de l'intent de sacrifici la seua germana per a salvar-ho. En lloc de casar-se en la viuda (el pla original), Vukašin va matar a la traïcioner dòna. Va portar a Jevrosima de Pirlitor a la seua ciutat capital, [[Skadar]], i es va casar en ella d'acort en el consell del moribunt Momčilo. Ella li va donar dos fills, Marko i Andrijaš, i el poema que relata estos events diuen que Kraljević ~~s'assemblava al seu~~ tio.<ref name="Low2">{{harvnb|Low|1922|loc=[http://www.archive.org/stream/balladsofmarkokr00lowduoft#page/n47/mode/2up The Marriage of King Vukašin]}}.</ref> Este personage èpic correspon històricament en el bandoler i mercenari búlgar [[Momchil]], que estava al servici de l'emperador serbi Dušan; que despuix es va convertir en déspota i va morir en la [[batalla de Periteorion]] en [[1345]].<ref name="Ćorović3">{{harvnb|Ćorović|2001|loc=[http://www.rastko.rs/rastko-bl/istorija/corovic/istorija/3_7.html Стварање српског царства]}}.</ref> Segons un atre relat, Marko i Andrijaš varen ser criats per una [[veela]] ([[nimfa]] eslava de les montanyes) casada en el rei Vukašin depuix que este l'haguera capturat prop d'un llac i li llevara les ales per a que no poguera escapar.<ref name="Bogišić231232">{{harvnb|Bogišić|1878|loc=[http://www.archive.org/stream/narodnepjesmeiz00bogigoog#page/n411/mode/2up pp. 231-232]}}.</ref>

+

La poesia èpica sèrbia està d'acort que el rei Vukarin era el seu pare. La seua mare en els poemes és Jevrosima, germana del [[vaivoda]] Momčilo, el senyor de la fortalea de [[Pirlitor]] (en el [[Durmitor|mont Durmitor]] en la [[Antiga Hercegovina]]). Momčilo és descrit com un home d'immens tamany i força en atributs màgics: en un [[cavall alat]] i un [[sabre]] en ulls. El rei ho va assessinar en l'ajuda de la jove esposa del vaivoda, Vidosava, a pesar de l'intent de sacrifici la seua germana per a salvar-ho. En lloc de casar-se en la viuda (el pla original), Vukašin va matar a la traïcioner dòna. Va portar a Jevrosima de Pirlitor a la seua ciutat capital, [[Skadar]], i es va casar en ella d'acort en el consell del moribunt Momčilo. Ella li va donar dos fills, Marko i Andrijaš, i el poema que relata estos events diuen que Kraljević se semblava a son tio.<ref name="Low2">{{harvnb|Low|1922|loc=[http://www.archive.org/stream/balladsofmarkokr00lowduoft#page/n47/mode/2up The Marriage of King Vukašin]}}.</ref> Este personage èpic correspon històricament en el bandoler i mercenari búlgar [[Momchil]], que estava al servici de l'emperador serbi Dušan; que despuix es va convertir en déspota i va morir en la [[batalla de Periteorion]] en [[1345]].<ref name="Ćorović3">{{harvnb|Ćorović|2001|loc=[http://www.rastko.rs/rastko-bl/istorija/corovic/istorija/3_7.html Стварање српског царства]}}.</ref> Segons un atre relat, Marko i Andrijaš varen ser criats per una [[veela]] ([[nimfa]] eslava de les montanyes) casada en el rei Vukašin depuix que este l'haguera capturat prop d'un llac i li llevara les ales per a que no poguera escapar.<ref name="Bogišić231232">{{harvnb|Bogišić|1878|loc=[http://www.archive.org/stream/narodnepjesmeiz00bogigoog#page/n411/mode/2up pp. 231-232]}}.</ref>

A mesura que Marko creixia, es va tornar impetuós; el seu pare va dir una volta que no tenia control sobre el seu fill, que anava a on volia, bevia i barallava. Es va convertir en un home gran, fort, en un aspecte aterrador, que també era algo còmic. Portava una gorra de [[pell]] de [[llop]] calat que cobrien els seus [[ull|ulls]] obscurs, un [[bigot]] negre que era del tamany d'una [[ovella]] de sis mesos d'edat, i la seua capa era de pell de llop tupit. Tenia un sabre d'[[acer domasquí]] oscilant en la seua cintura, i una llança penjada a l'esquena. El seu [[maça]] pesava 66 [[okas]] (85 quilograms (187 lliures) i la penjava en el costat esquerre de la cadira de montar, equilibrada per una bota de [[vi]] ben plena en el costat dret de la cadira de montar. Kraljević va derrotar a una série de campeons davant difícils circumstàncies.<ref name="Deretić">{{harvnb|Deretić|2000|loc=[http://www.rastko.rs/knjizevnost/jderetic_knjiz/jderetic-knjiz_05_c.html Епска повесница српског народа]}}.</ref><ref name="Low1">{{harvnb|Low|1922|loc=[http://www.archive.org/stream/balladsofmarkokr00lowduoft#page/n35/mode/2up The Marko of the Ballads]}}.</ref>

Llínea 84: Llínea 84:

Marko és retratat com un protector dels dèbils i indefensos, un lluitador contra els agressors [[turcs]] i l'injustícia en general. Era un guardià idealisat de les normes patriarcals i naturals: en un campament militar turc, va decapitar al turc que va matar deshonrosament al seu pare. Va abolir el tribut sobre el matrimoni en matar al tirà que ho havia impost a la població de [[Kosovo]]. Va salvar la filla del [[sultà]] d'un matrimoni no desijat despuix que esta li pregara ajuda. Va rescatar a tres vaivodas serbis (els seus germans de sanc) d'una masmorra i va ajudar als animals en perill. Marko era un salvador i benefactor de les persones, i un promotor de la vida; «El Príncip Marko és recordat com un dia bell en l'any».<ref name="Deretić">{{harvnb|Deretić|2000|loc=[http://www.rastko.rs/knjizevnost/jderetic_knjiz/jderetic-knjiz_05_c.html Епска повесница српског народа]}}.</ref>

−

La característica de Marko Kraljević era la seua veneració i amor per ~~la seua~~ mare, Jevrosima; a sovint buscava el seu consell, inclús si estos anaven en contra dels seus propis desijos. Ella vivia en el seu fill en la seua mansió de [[Prilep]], la seua estrela polar que ho guiava alluntant-ho del mal cap al ben i en el camí del perfeccionament moral i les virtuts cristianes.<ref name="Popović7071">{{harvnb|Popović|1988|pp=70-71}}.</ref> L'honestitat i el valor moral de Marko són dignes de menció en un poema en el que era l'única persona que coneixia el testament del fallit [[Esteban Dušan|Dušan]] sobre el seu hereu. Marko es va negar a estar a favor dels pretenents, el seu pare i els seus tios. Seguint la voluntat del fallit emperador va nomenar al fill d'est, [[Esteban Uroš V|Uroš]], com a hereu al tro de Sèrbia. Açò casi li va costar la vida, ya que el seu pare va tractar de matar-ho.<ref name="Low1">{{harvnb|Low|1922|loc=[http://www.archive.org/stream/balladsofmarkokr00lowduoft#page/n35/mode/2up The Marko of the Ballads]}}.</ref>

+

La característica de Marko Kraljević era la seua veneració i amor per sa mare, Jevrosima; a sovint buscava el seu consell, inclús si estos anaven en contra dels seus propis desijos. Ella vivia en el seu fill en la seua mansió de [[Prilep]], la seua estrela polar que ho guiava alluntant-ho del mal cap al ben i en el camí del perfeccionament moral i les virtuts cristianes.<ref name="Popović7071">{{harvnb|Popović|1988|pp=70-71}}.</ref> L'honestitat i el valor moral de Marko són dignes de menció en un poema en el que era l'única persona que coneixia el testament del fallit [[Esteban Dušan|Dušan]] sobre el seu hereu. Marko es va negar a estar a favor dels pretenents, el seu pare i els seus tios. Seguint la voluntat del fallit emperador va nomenar al fill d'est, [[Esteban Uroš V|Uroš]], com a hereu al tro de Sèrbia. Açò casi li va costar la vida, ya que el seu pare va tractar de matar-ho.<ref name="Low1">{{harvnb|Low|1922|loc=[http://www.archive.org/stream/balladsofmarkokr00lowduoft#page/n35/mode/2up The Marko of the Ballads]}}.</ref>

Marko és també representat com un lleal vassall del [[sultà otomà]], combatent per a protegir el potentat i el seu imperi dels figitius. Quan era convocat pel sultà, participava en les campanyes militars turques.<ref name="Deretić">{{harvnb|Deretić|2000|loc=[http://www.rastko.rs/knjizevnost/jderetic_knjiz/jderetic-knjiz_05_c.html Епска повесница српског народа]}}.</ref> Inclús en esta relació, no obstant, la personalitat i el sentit de dignitat de Kraljević eren evidents. Ocasionalment incomodava al sultà, i les reunions entre ells en general terminaven aixina:<ref name="Low1">{{harvnb|Low|1922|loc=[http://www.archive.org/stream/balladsofmarkokr00lowduoft#page/n35/mode/2up The Marko of the Ballads]}}.</ref>

Llínea 121: Llínea 121:

"То сам тебе данас изорао."<ref name="Karadžić3">{{harvnb|Karadžić|2000|loc=[http://www.rastko.rs/knjizevnost/usmena/vkaradzic-pesme_II_c.html#_Toc494261518 Орање Марка Краљевића]}}.</ref>

|

−

:~~Va balancejar~~ la rodera i els bous en l'alt,

+

:Balancejà la rodera i els bous en l'alt,

−

:I ~~va matar~~ en ella als geníssers turcs.

+

:I matà en ella als geníssers turcs.

−

:Despuix ~~va prendre~~ les tres càrregues d'or,

+

:Despuix prengué les tres càrregues d'or,

−

:I les ~~va portar~~ a ~~la seua~~ mare,

+

:I les portà a sa mare,

−

:~~«He aquí»~~, ~~va dir~~ ell, «lo que he llaurat per a vosté el dia de hui».<ref name="Low6">{{harvnb|Low|1922|loc=[http://www.archive.org/stream/balladsofmarkokr00lowduoft#page/158/mode/1up Marko's Ploughing]}}.</ref>

+

:«Ací està», digué ell, «lo que he llaurat per a vosté el dia de hui».<ref name="Low6">{{harvnb|Low|1922|loc=[http://www.archive.org/stream/balladsofmarkokr00lowduoft#page/158/mode/1up Marko's Ploughing]}}.</ref>

|

|}

Llínea 138: Llínea 138:

«Krali Marko» ha segut un dels personages més populars del folclor búlgar durant sigles.<ref>Para més informació, lligga {{cita lliure|any=1901|url=|autor=Veliko Iordanov|títul=Krali-Marko v bulgarskata narodna epika|idioma=búlgar|editor=Sbornik na Bulgarskoto Knizhovno Druzhestvo|ubicació=Sofia}}</ref>Els contes èpics búlgars en general (i aquells sobre Marko en particular) semblen provindre de la partix suroest de la regió búlgara, principalment en l'actual [[República de Macedònia]].<ref>{{cita web|autor=Mihail Arnaudov |any=1961 |url=http://bulgarian-orthodox-church.org/slovo/narod/bnt12_1.txt |títul=Българско народно творчество в 12 тома. Том 1. Юнашки песни. |idioma=búlgar |deadurl=unfit |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20071015095416/http://bulgarian-orthodox-church.org/slovo/narod/bnt12_1.txt |fechaarchivo=15 d'octubre de 2007}}</ref> Per lo tant, els contes són també partix de l'herència ètnica de l'actual Macedònia.

−

Segons llegenda local ~~la seua~~ mare va ser Evrosiya (Евросия), germana del [[vaivoda]] [[Demografia de Bulgària|búlgar]] [[Momchil]] (que va governar un territori en les [[montanyes Ródope]]). Durant el seu naiximent varen aparéixer tres [[narecnitsi]] (fades enchiseres), predient que anava a ser un héroe i reemplaçaria al seu pare (el rei Vukašin). Quan el rei va sentir açò, va tirar al seu fill en una cistella al riu per a desfer-se d'ell. Una [[Willi|samodiva]] cridada Vila els va trobar i li'l va portar, convertint-se en ~~la seua~~ mare adoptiva. Degut a que Marko va beure la [[llet]] de la samodiva, va adquirir poders sobrenaturals i es va convertir en un lluitador per la llibertat de Bulgària contra els turcs. Tenia un cavall alat cridat Sharkolia i una germanastra, Gyura. Les llegendes búlgares incorporen fragments de la mitologia i les creències paganes, encara que l'èpica de Marko va ser creada tardanament com en els [[sigle XIV|sigles XIV]] i [[sigle XVIII|XVIII]]. Entre les cançons èpiques búlgares, les cançons sobre Krali Marko són comunes i crucials.<ref>The River Danube in Balkan Slavic Folksongs, Ethnologia Balkanica (01/1997), Burkhart, Dagmar; Issue: 01/1997 , pp. 53-60</ref><ref>A History of Macedonian Literature 865-1944, Volume 112 of Slavistic Printings and Reprintings, Charles A. Moser, Publisher Mouton, 1972.</ref>Els folcloristes búlgars que arrepleguen estes històries inclouen a l'educador [[Trayko Kitanchev]] (en la regió de [[Resen]] de Macedònia occidental) i [[Marko Cepenkov]] de [[Prilep]] (en tota la regió).<ref>Прилеп; зап. Marko Cepenkov ([[Colecció de Folclore i Etnografia|СбНУ]] 2, с. 116-120, № 2 - "Марко грабит Ангелина").</ref>

+

Segons llegenda local sa mare va ser Evrosiya (Евросия), germana del [[vaivoda]] [[Demografia de Bulgària|búlgar]] [[Momchil]] (que va governar un territori en les [[montanyes Ródope]]). Durant el seu naiximent varen aparéixer tres [[narecnitsi]] (fades enchiseres), predient que anava a ser un héroe i reemplaçaria al seu pare (el rei Vukašin). Quan el rei va sentir açò, va tirar al seu fill en una cistella al riu per a desfer-se d'ell. Una [[Willi|samodiva]] cridada Vila els va trobar i li'l va portar, convertint-se en sa mare adoptiva. Degut a que Marko va beure la [[llet]] de la samodiva, va adquirir poders sobrenaturals i es va convertir en un lluitador per la llibertat de Bulgària contra els turcs. Tenia un cavall alat cridat Sharkolia i una germanastra, Gyura. Les llegendes búlgares incorporen fragments de la mitologia i les creències paganes, encara que l'èpica de Marko va ser creada tardanament com en els [[sigle XIV|sigles XIV]] i [[sigle XVIII|XVIII]]. Entre les cançons èpiques búlgares, les cançons sobre Krali Marko són comunes i crucials.<ref>The River Danube in Balkan Slavic Folksongs, Ethnologia Balkanica (01/1997), Burkhart, Dagmar; Issue: 01/1997 , pp. 53-60</ref><ref>A History of Macedonian Literature 865-1944, Volume 112 of Slavistic Printings and Reprintings, Charles A. Moser, Publisher Mouton, 1972.</ref>Els folcloristes búlgars que arrepleguen estes històries inclouen a l'educador [[Trayko Kitanchev]] (en la regió de [[Resen]] de Macedònia occidental) i [[Marko Cepenkov]] de [[Prilep]] (en tota la regió).<ref>Прилеп; зап. Marko Cepenkov ([[Colecció de Folclore i Etnografia|СбНУ]] 2, с. 116-120, № 2 - "Марко грабит Ангелина").</ref>

== En les llegendes ==

Llínea 161: Llínea 161:

Les [[litografia|litografies]] de Marko Mrnjavčević del [[sigle XIX]] varen ser fetes per [[Anastas Jovanović]], [[Ferdo Kikerec]] i uns atres. Els artistes que varen pintar a Kraljević durant eixe sigle inclouen a [[Mina Karadžić]], [[Novak Radonić]] i [[Đura Jakšić]].<ref name="Šarenac27">{{harvnb|Šarenac|1996|p=27}}.</ref><ref name="Šarenac44">{{harvnb|Šarenac|1996|p=44}}.</ref><ref name="Šarenac45">{{harvnb|Šarenac|1996|p=45}}.</ref> Els artistes del sigle XX inclouen a [[Nadeždona Petrović]], [[Mirko Rački]], [[Uroš Predić]] i [[Palla Jovanović]].<ref name="Šarenac28">{{harvnb|Šarenac|1996|p=28}}.</ref><ref name="Šarenac24">{{harvnb|Šarenac|1996|p=24}}.</ref><ref name="Šarenac46">{{harvnb|Šarenac|1996|p=46}}.</ref> Una escultura de Marko montat en Šarac per [[Ivan Emštrović]] es va reproduir en un billet i sagell yugoslau.<ref name="Šarenac33">{{harvnb|Šarenac|1996|p=33}}.</ref> Els ilustradors moderns que ho tenen com tema inclouen a [[Alexander Key]], [[Aleksandar Klas]], [[Zuko Džumhur]], [[Vasa Pomorišac]] i [[Bane Kerac]].<ref name="Šarenac2">{{harvnb|Šarenac|1996|p=2}}.</ref>

−

Els [[Motiu (arts visuals)|motius]] artístics de les múltiples obres sobre Marko són: ''Marko i Ravijojla'', ''Marko i ~~la seua~~ mare'', ''Marko montant a Šarac'', ''Marko disparant una flecha'', ''Marko llaurant els camins'', ''el combat entre Marko i Musa'' i la ''mort de Marko''.<ref name="Šarenac614">{{harvnb|Šarenac|1996|pp=6-14}}.</ref> Ademés, varis artistes han tractat de produir un retrat realiste del verdader basant-se en les seues frescs.<ref name="Šarenac5">{{harvnb|Šarenac|1996|p=5}}.</ref> En l'any [[1924]] la cerveseria de Prilep va introduir una [[cervesa]] llaugera cridada ''Krali Marko''.<ref>{{cita web| títul=Krali Marko | url=http://www.prilepskapivarnica.com.mk/index.php/en/products/krali-marko| editor=Prilep Brewery| fechaacceso=8 de juliol de 2016}}</ref>

+

Els [[Motiu (arts visuals)|motius]] artístics de les múltiples obres sobre Marko són: ''Marko i Ravijojla'', ''Marko i sa mare'', ''Marko montant a Šarac'', ''Marko disparant una flecha'', ''Marko llaurant els camins'', ''el combat entre Marko i Musa'' i la ''mort de Marko''.<ref name="Šarenac614">{{harvnb|Šarenac|1996|pp=6-14}}.</ref> Ademés, varis artistes han tractat de produir un retrat realiste del verdader basant-se en les seues frescs.<ref name="Šarenac5">{{harvnb|Šarenac|1996|p=5}}.</ref> En l'any [[1924]] la cerveseria de Prilep va introduir una [[cervesa]] llaugera cridada ''Krali Marko''.<ref>{{cita web| títul=Krali Marko | url=http://www.prilepskapivarnica.com.mk/index.php/en/products/krali-marko| editor=Prilep Brewery| fechaacceso=8 de juliol de 2016}}</ref>

== Referències ==

Llana

Administradors

3901

edicions

Canvis

Marko Mrnjavčević (edita)

Revisió de 22:22 19 maig 2022

Menú de navegació

Buscar