Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
59 bytes afegits ,  11:07 3 jul 2023
sense resum d'edició
Llínea 3: Llínea 3:  
[[File:Parc de Benicalap, passeig.JPG|thumb|250px|Parc de Benicalap]]
 
[[File:Parc de Benicalap, passeig.JPG|thumb|250px|Parc de Benicalap]]
   −
El '''districte de Benicalap''' és un districte de la ciutat de [[Valéncia]], situat en l'extrem nort-oest de la ciutat. És el districte Número 16 i està format per dos barris: [[Benicalap (barri)]] i [[Ciutat de l'Artista Faller]].  
+
El '''districte de Benicalap''' és un districte de la ciutat de [[Valéncia]], situat en l'extrem nort-oest de la ciutat. És el districte Número 16 i està format per dos barris: [[Benicalap (Barri)|Benicalap]] i [[Ciutat de l'Artista Faller]].  
    
Els llímits del districte són, al nort, la Ronda Nort de Valéncia i al sur, l'avinguda del Doctor Peset Aleixandre. El barri de Benicalap és molt més gran que el de Ciutat de l'Artista Faller, i ocupa casi tot el districte, fitant a l'oest en l'avinguda de les Corts Valencianes i a l'est al camí de Moncada. El barri també fita en [[Beniferri]].
 
Els llímits del districte són, al nort, la Ronda Nort de Valéncia i al sur, l'avinguda del Doctor Peset Aleixandre. El barri de Benicalap és molt més gran que el de Ciutat de l'Artista Faller, i ocupa casi tot el districte, fitant a l'oest en l'avinguda de les Corts Valencianes i a l'est al camí de Moncada. El barri també fita en [[Beniferri]].
Llínea 23: Llínea 23:  
En l'any [[1885]], els senyors Ros i Urgell varen construir una fàbrica de ceràmica d'estil neo-mudèjar, prop del camí vell de Burjassot: La Ceramo- "Fábrica de mayólicas hispano-árabes con reflejo metálico". En 1897, Josep Ros i Furió ya era l'únic propietari de la fàbrica, que ya havia començat a ser la més destacada del sigle XIX gràcies als incessants processos d'investigació i millores tècniques de dita fàbrica que va fer que les seues peces, tant de forma ([[plat|plats]], [[Picher|pichers]], [[Got (recipient)|gots]]...) com d'aplicació arquitectònica ([[Taulell|taulells]], [[Teula|teules]], fonts, pinàculs, frontons...), foren reclamades per a participar en multitut d'exposicions nacionals i internacionals, i exportades a les ciutats més importants d'[[Espanya]] i [[Europa]].
 
En l'any [[1885]], els senyors Ros i Urgell varen construir una fàbrica de ceràmica d'estil neo-mudèjar, prop del camí vell de Burjassot: La Ceramo- "Fábrica de mayólicas hispano-árabes con reflejo metálico". En 1897, Josep Ros i Furió ya era l'únic propietari de la fàbrica, que ya havia començat a ser la més destacada del sigle XIX gràcies als incessants processos d'investigació i millores tècniques de dita fàbrica que va fer que les seues peces, tant de forma ([[plat|plats]], [[Picher|pichers]], [[Got (recipient)|gots]]...) com d'aplicació arquitectònica ([[Taulell|taulells]], [[Teula|teules]], fonts, pinàculs, frontons...), foren reclamades per a participar en multitut d'exposicions nacionals i internacionals, i exportades a les ciutats més importants d'[[Espanya]] i [[Europa]].
   −
La Ceramo va estar en funcionament fins a l'any [[1992]], quan l'actual propietari de la marca hagué de tancar-la. Hui en dia, la seua producció és considerada de coleccionista i podem trobar-ne mostres de peces arquitectòniques que sorgiren de La Ceramo en alguns dels edificis i jardins més importants de la ciutat de València: l'"[[Estació del Nort]]", el "[[Mercat Central]]", els "[[Jardí de Monforte]", el "[[Mercat de Colon]]" o la "Farmàcia Cañizares".
+
La Ceramo va estar en funcionament fins a l'any [[1992]], quan l'actual propietari de la marca hagué de tancar-la. Hui en dia, la seua producció és considerada de coleccionista i podem trobar-ne mostres de peces arquitectòniques que sorgiren de La Ceramo en alguns dels edificis i jardins més importants de la ciutat de València: l'"[[Estació del Nort]]", el "[[Mercat Central]]", el "[[Jardí de Monforte]]", el "[[Mercat de Colon]]" o la "Farmàcia Cañizares".
    
En l'any [[1902]], l'iglésia de Benicalap és elevada a la categoria de parròquia, i el barri va passar a ser pedania de Valéncia, en el seu alcalde pedàneu. Això va durar fins a l'any [[1979]] en que Valéncia va engolir definitivament a Benicalap, retirant l'alcalde pedàneu i qualsevol tipo de particularitat.  
 
En l'any [[1902]], l'iglésia de Benicalap és elevada a la categoria de parròquia, i el barri va passar a ser pedania de Valéncia, en el seu alcalde pedàneu. Això va durar fins a l'any [[1979]] en que Valéncia va engolir definitivament a Benicalap, retirant l'alcalde pedàneu i qualsevol tipo de particularitat.  
Llínea 39: Llínea 39:     
Respecte al transport en autobús, el barri és creuat per moltes llínees de l'[[EMT]] de Valéncia. Ademés, Benicalap té una ret de carrils bici en l'eixample i en l'avinguda de les Corts, ademés del que recorre la Ronda Nort.
 
Respecte al transport en autobús, el barri és creuat per moltes llínees de l'[[EMT]] de Valéncia. Ademés, Benicalap té una ret de carrils bici en l'eixample i en l'avinguda de les Corts, ademés del que recorre la Ronda Nort.
 +
 +
== Vore també ==
 +
* [[Districtes de Valéncia]]
    
== Referències ==
 
== Referències ==
* [https://www.valencia.es/es/cas/estadistica/mapa-distritos «Districte 16. Benicalap». Oficina de Estadística: Ayuntamiento de Valencia (en valenciano y español).
+
* [https://www.valencia.es/es/cas/estadistica/mapa-distritos «Districte 16. Benicalap». Oficina de Estadística: Ayuntamiento de Valencia (en valenciano y español)]
 
* [http://www.gremiodeartistasfalleros.es/Museo Gremio de artistas falleros]
 
* [http://www.gremiodeartistasfalleros.es/Museo Gremio de artistas falleros]
  
124 521

edicions

Menú de navegació