Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
3 bytes afegits ,  09:57 17 maig 2022
Text reemplaça - 's son ' a 's són '
Llínea 67: Llínea 67:  
El sistema alpí exten per territori italià la casi totalitat de la seua vertent meridional. En este gran conjunt montanyos destaquen les formacions calcarees dels Dolomites (Marmolà, 3.342 m d'alt.) i en el sector cristali, de formes més agrestes, alguns dels principals caps de tot el sistema alpí: Mont Rosa, Cervino. Alguns passos de montanya (Mont Cenis, Simplon, Brennero) faciliten la comunicacio en les regions veïnes. La regió prealpina presenta llarcs i profunts valls, en numerosos llacs: Garda, Mayor, Como, Iseo. Al sur dels [[Alpes]], entre estos i els [[Apenins]], s'exten la planura del [[Po]] (el rio més llarc del país), fosa tectonica reomplida pels deposits sedimentaris aportats pels rius que descenen dels Apenins i, especialment, dels [[Alps]], i que avenen la planura que s'obri al mar Adriatic pel llitoral NE de Itàlia.
 
El sistema alpí exten per territori italià la casi totalitat de la seua vertent meridional. En este gran conjunt montanyos destaquen les formacions calcarees dels Dolomites (Marmolà, 3.342 m d'alt.) i en el sector cristali, de formes més agrestes, alguns dels principals caps de tot el sistema alpí: Mont Rosa, Cervino. Alguns passos de montanya (Mont Cenis, Simplon, Brennero) faciliten la comunicacio en les regions veïnes. La regió prealpina presenta llarcs i profunts valls, en numerosos llacs: Garda, Mayor, Como, Iseo. Al sur dels [[Alpes]], entre estos i els [[Apenins]], s'exten la planura del [[Po]] (el rio més llarc del país), fosa tectonica reomplida pels deposits sedimentaris aportats pels rius que descenen dels Apenins i, especialment, dels [[Alps]], i que avenen la planura que s'obri al mar Adriatic pel llitoral NE de Itàlia.
   −
La climatologia italiana, si be te caràcter mediterráneu, presenta notables variacions regionals. En primer lloc, per efecte de la seua considerable extensió en latitut: miges anuals en [[Milán]] de 23 °C en juliol y 1,5 °C en giner, mentres que en [[Palermo]], dichas medias son de 26,2 y 11 °C. Per atra banda, degut a les condicions orográfiqueas: els [[Alps]], que actuen de barrera front als vents del Nort, registren les majors precipitacions (de 3.000 a 3.800 mm anuals); els Apeninos, por la seua part, establixen una clara distinció fins a les dos seues vertents: la tirrénica, que queda exporta a les corrents humides de l'Oest, i la vertient adriática, a sotavent de dites influencies (menys de 500 mm anuals en Apulia).
+
La climatologia italiana, si be te caràcter mediterráneu, presenta notables variacions regionals. En primer lloc, per efecte de la seua considerable extensió en latitut: miges anuals en [[Milán]] de 23 °C en juliol y 1,5 °C en giner, mentres que en [[Palermo]], dichas medias són de 26,2 y 11 °C. Per atra banda, degut a les condicions orográfiqueas: els [[Alps]], que actuen de barrera front als vents del Nort, registren les majors precipitacions (de 3.000 a 3.800 mm anuals); els Apeninos, por la seua part, establixen una clara distinció fins a les dos seues vertents: la tirrénica, que queda exporta a les corrents humides de l'Oest, i la vertient adriática, a sotavent de dites influencies (menys de 500 mm anuals en Apulia).
    
El rest de planures italianes, encara que són numeroses, son d'escassa extensio, i se localisen preferentment en el llitoral tirrenic, formaes per importants rius ([[Arno]], [[Tiber]]) o per planures costeres (Maremma, Agro Pontino). La cadena dels Apenins constituïxen la espina dorsal de la peninsula italiana, i en ella se distinguixen tres sectors: Els apenins septentrionals, els de menor altura i de formes més suaus; els Apenins centrals, també denominats Abruzos, que constituïxen el sostre de la cadena, i presenten models de tipo carstico; per últim, els Apenins meridionals, que tenen el seu punt culminant en el mont Pollino. En les dos vertents de la cadena s'extenen formacions de colines, denominades Subapenins o Antiapenins, destacant les de rebora 0, a on s'eleven alguns volcans ([[Vesubio]], mont Amiata, Camps Flegreos).
 
El rest de planures italianes, encara que són numeroses, son d'escassa extensio, i se localisen preferentment en el llitoral tirrenic, formaes per importants rius ([[Arno]], [[Tiber]]) o per planures costeres (Maremma, Agro Pontino). La cadena dels Apenins constituïxen la espina dorsal de la peninsula italiana, i en ella se distinguixen tres sectors: Els apenins septentrionals, els de menor altura i de formes més suaus; els Apenins centrals, també denominats Abruzos, que constituïxen el sostre de la cadena, i presenten models de tipo carstico; per últim, els Apenins meridionals, que tenen el seu punt culminant en el mont Pollino. En les dos vertents de la cadena s'extenen formacions de colines, denominades Subapenins o Antiapenins, destacant les de rebora 0, a on s'eleven alguns volcans ([[Vesubio]], mont Amiata, Camps Flegreos).
Llínea 137: Llínea 137:  
A partir dels [[anys xixanta]] del [[sigle XX]] la poblacio italiana experimentà un canvi en el seu ritme de creiximent, que va decreixer fins al 0,0% de la mija anual entre [[1985]]-[[1990]]: el descens de la tasa de mortalitat fon acompanyat per un descens considerable que fins a llavors havia fet d'Itàlia una de les majors reserves de ma d'obra d'[[Europa]] i [[Amèrica]]. Itàlia passà a convertirse en un punt d'aplegà d'inmigrants del Tercer mon, pero sobre tot, se establiren importants corrents migratories internes, en un moviment masiu de poblacio del Sur cap [[Roma]] i el Nort industrialisàt ([[Torí]], [[Milà]], [[Genova]], [[Florencia]] i [[Bolonya]]), pero no fea el nordest, que encara era molt pobre, que no ha fet sino radicalisar les diferencies entre el nort i el sur. La concentracio de la poblacio italiana e els núcleus urbans (69% de poblacio urbana) ha generat una ret homogenea de grans ciutts, que desempenyen el paper de centres regionals ([[Nàpols]], [[Torí]], [[Palermo]], [[Gènova]], [[Bolonya]] i [[Florència]]), en dos destacats nucleus a nivell nacional; [[Roma]], la capital politica, i [[Milà]], la capital econòmica.
 
A partir dels [[anys xixanta]] del [[sigle XX]] la poblacio italiana experimentà un canvi en el seu ritme de creiximent, que va decreixer fins al 0,0% de la mija anual entre [[1985]]-[[1990]]: el descens de la tasa de mortalitat fon acompanyat per un descens considerable que fins a llavors havia fet d'Itàlia una de les majors reserves de ma d'obra d'[[Europa]] i [[Amèrica]]. Itàlia passà a convertirse en un punt d'aplegà d'inmigrants del Tercer mon, pero sobre tot, se establiren importants corrents migratories internes, en un moviment masiu de poblacio del Sur cap [[Roma]] i el Nort industrialisàt ([[Torí]], [[Milà]], [[Genova]], [[Florencia]] i [[Bolonya]]), pero no fea el nordest, que encara era molt pobre, que no ha fet sino radicalisar les diferencies entre el nort i el sur. La concentracio de la poblacio italiana e els núcleus urbans (69% de poblacio urbana) ha generat una ret homogenea de grans ciutts, que desempenyen el paper de centres regionals ([[Nàpols]], [[Torí]], [[Palermo]], [[Gènova]], [[Bolonya]] i [[Florència]]), en dos destacats nucleus a nivell nacional; [[Roma]], la capital politica, i [[Milà]], la capital econòmica.
   −
Els grups minoritaris son chicotets, sent el major d'estos el de parla alemana en el Tirol del Sur (segon el cens de [[1991]], la poblaico se troba composta per 287.503 persones de parla alemana i solament 116.914 de parla italiana) i els eslovens al voltant del [[Trieste]].
+
Els grups minoritaris són chicotets, sent el major d'estos el de parla alemana en el Tirol del Sur (segon el cens de [[1991]], la poblaico se troba composta per 287.503 persones de parla alemana i solament 116.914 de parla italiana) i els eslovens al voltant del [[Trieste]].
    
Atres grups minoritaris en llenguages parcialment oficials inclouen la minoria de parla francesa de la regió del Vall d'Aosta; els sarts, els sicilians, el idioma ladí en les montanyes dolomites i el [[català]] en l'[[Alguer]].
 
Atres grups minoritaris en llenguages parcialment oficials inclouen la minoria de parla francesa de la regió del Vall d'Aosta; els sarts, els sicilians, el idioma ladí en les montanyes dolomites i el [[català]] en l'[[Alguer]].
Llínea 176: Llínea 176:     
[[File:Michelangelo's David 2015.jpg|thumb|250px|<center>Davit de [[Miguel Angel]].</center>]]
 
[[File:Michelangelo's David 2015.jpg|thumb|250px|<center>Davit de [[Miguel Angel]].</center>]]
'''Itàlia''' és reconeguda pel seu art, cultura i numerosissims monuments, entre ells la torre de Pisa i el Coliseu romà, aixina com per la seua gastronomia (plats italians famosos son la pizza i la pasta), el seu vi, el seu estil de vida, la seua pintura, el seu diseny, cin, teatre, lliteratura i música, en particular l'òpera.
+
'''Itàlia''' és reconeguda pel seu art, cultura i numerosissims monuments, entre ells la torre de Pisa i el Coliseu romà, aixina com per la seua gastronomia (plats italians famosos són la pizza i la pasta), el seu vi, el seu estil de vida, la seua pintura, el seu diseny, cin, teatre, lliteratura i música, en particular l'òpera.
    
El periodo de [[Renaiximent]] europeu començà en Itàlia durant el [[sigle XIV]] i [[sigle XV]].
 
El periodo de [[Renaiximent]] europeu començà en Itàlia durant el [[sigle XIV]] i [[sigle XV]].
124 351

edicions

Menú de navegació