Llínea 15: |
Llínea 15: |
| Els llacs poc profunts, te primes lamines d'aigua.<ref>Scheffer (1998) ''Ecology of shallow lakes''</ref><ref>Burgis et Morris (1987) consacrent un chapitre aux shallow lakes</ref> | | Els llacs poc profunts, te primes lamines d'aigua.<ref>Scheffer (1998) ''Ecology of shallow lakes''</ref><ref>Burgis et Morris (1987) consacrent un chapitre aux shallow lakes</ref> |
| | | |
− | Alguns [[Volcà|volcans]] posseïxen [[Llac de cràter|llacs de cràter]], alguns dels quals son llacs àcits i altament mineralisats (Nota: també conegut com [[llac de lava|llacs de lava]]). | + | Alguns [[Volcà|volcans]] posseïxen [[Llac de cràter|llacs de cràter]], alguns dels quals són llacs àcits i altament mineralisats (Nota: també conegut com [[llac de lava|llacs de lava]]). |
| | | |
| Els llacs relativament tancats, són vulnerables a certes [[espècie invasora|espècies invasores]] quan han segut introduïdes en ells (intencionalment o no). | | Els llacs relativament tancats, són vulnerables a certes [[espècie invasora|espècies invasores]] quan han segut introduïdes en ells (intencionalment o no). |
Llínea 55: |
Llínea 55: |
| === Per activitat volcanica === | | === Per activitat volcanica === |
| Les erupcions violentes originen depressions que contenen els llacs més fermosos. A l'esclatar a través d'una obertura, el material fos perfora cràters en forma de vaixell abombada que mesuren fins 1.6 quilómetros de diàmetro. Llacs d'este tipo els hi ha en [[Centroamérica]], [[Islandia]], [[Italia]], [[Alemania]] i [[Nova Zelandia]]. Els llacs de perola són molt més grans i se produïxen quan el bort d'un volca se desploma cap al interior de la cambra de magma buit. En accessos de destruccio, els llacs de craters cobertts de [[tarquim]] i neu s'obrin pas a través de les seues bordes o noves explosions que els fan esclatar. En [[Luzón]], [[Filipines]] hi ha un llac de crater en el volca [[Taal]] que a la seua volta està dins d'un llac de perola. | | Les erupcions violentes originen depressions que contenen els llacs més fermosos. A l'esclatar a través d'una obertura, el material fos perfora cràters en forma de vaixell abombada que mesuren fins 1.6 quilómetros de diàmetro. Llacs d'este tipo els hi ha en [[Centroamérica]], [[Islandia]], [[Italia]], [[Alemania]] i [[Nova Zelandia]]. Els llacs de perola són molt més grans i se produïxen quan el bort d'un volca se desploma cap al interior de la cambra de magma buit. En accessos de destruccio, els llacs de craters cobertts de [[tarquim]] i neu s'obrin pas a través de les seues bordes o noves explosions que els fan esclatar. En [[Luzón]], [[Filipines]] hi ha un llac de crater en el volca [[Taal]] que a la seua volta està dins d'un llac de perola. |
− | * [[Llac de crater]], format en un [[crater volcanic]] en zones plujoses i està influenciat química i termicament pel [[volca]]. Eixemplets son el [[llac del Crater]] dels [[Estats Units]] i molts llacs de les [[illes Kuriles]]. | + | * [[Llac de crater]], format en un [[crater volcanic]] en zones plujoses i està influenciat química i termicament pel [[volca]]. Eixemplets són el [[llac del Crater]] dels [[Estats Units]] i molts llacs de les [[illes Kuriles]]. |
| * [[Llac de crater|Llac de perola]], format en una [[perola volcanica]] com per ej. el [[llac Tova]] de [[Indonesia]] en 100 Km de llongitut, el [[llac Cocibolca]] de [[Nicaragua]] que se formà en la perola més gran del món i el llac [[Cuicocha]] en [[Equador]]. | | * [[Llac de crater|Llac de perola]], format en una [[perola volcanica]] com per ej. el [[llac Tova]] de [[Indonesia]] en 100 Km de llongitut, el [[llac Cocibolca]] de [[Nicaragua]] que se formà en la perola més gran del món i el llac [[Cuicocha]] en [[Equador]]. |
| * [[Llac de lava]], format per [[lava]] fosa en un cràter volcanic o en depressions circumdants, com el de la perola del volca [[Kilauea]] en [[Hawái]]. | | * [[Llac de lava]], format per [[lava]] fosa en un cràter volcanic o en depressions circumdants, com el de la perola del volca [[Kilauea]] en [[Hawái]]. |
Llínea 62: |
Llínea 62: |
| === Per represamiento === | | === Per represamiento === |
| * [[Embassament|Embassament natural]], produït per derroque de costeres, congelament en formació de plaques de gèl o chicotets embassaments construïts per [[castor]]es. | | * [[Embassament|Embassament natural]], produït per derroque de costeres, congelament en formació de plaques de gèl o chicotets embassaments construïts per [[castor]]es. |
− | * [[Llac artificial]], també cridat represa, presa, reservorio, embassament i si es una bassa menor se denomina [[estany]]. Construit per a diversos fins com reservorio agricola, font d'aigua potable, [[presa hidroelectrica]], prenvención de creixcudes, per a facilitar la navegacio, enramada, deports aquatics i generalment pot ser un [[embassament d'usos multiples]]. Eixemplets més coneguts son la [[Represa d'Itaipú]] entre Brasil i Paraguai, i la [[Presa de les Tres Goles]] en Chinenca. | + | * [[Llac artificial]], també cridat represa, presa, reservorio, embassament i si es una bassa menor se denomina [[estany]]. Construit per a diversos fins com reservorio agricola, font d'aigua potable, [[presa hidroelectrica]], prenvención de creixcudes, per a facilitar la navegacio, enramada, deports aquatics i generalment pot ser un [[embassament d'usos multiples]]. Eixemplets més coneguts són la [[Represa d'Itaipú]] entre Brasil i Paraguai, i la [[Presa de les Tres Goles]] en Chinenca. |
| [[Archiu:Lispach3.jpg|thumb|300px|[[Llac de Lispach]], aiguamoll de [[Vosgos (departament)|Vosgos]] en [[França]].]] | | [[Archiu:Lispach3.jpg|thumb|300px|[[Llac de Lispach]], aiguamoll de [[Vosgos (departament)|Vosgos]] en [[França]].]] |
| | | |