Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
258 bytes afegits ,  16:25 28 ago 2023
Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'
Llínea 5: Llínea 5:     
== Característiques ==
 
== Característiques ==
 +
[[File:Steinway grand piano - pedals.jpg|thumb|250px|Pedals d'un piano]]
    
El '''piano''', principal instrument de teclat, en l'actualitat, és també l'instrument que conta en major repertori en l'orquesta, ya que han escrit musica per a ell casi tots els compositors. Per el seu mecanisme pulsador pertany als instruments de teclat; pel modo de produir el so, als de percussió; pel cos sonor de a on se trau el so, als de corda; per la classe de musica que produïx, als instruments polifònics i sintètics o d'harmonia i concert complet.
 
El '''piano''', principal instrument de teclat, en l'actualitat, és també l'instrument que conta en major repertori en l'orquesta, ya que han escrit musica per a ell casi tots els compositors. Per el seu mecanisme pulsador pertany als instruments de teclat; pel modo de produir el so, als de percussió; pel cos sonor de a on se trau el so, als de corda; per la classe de musica que produïx, als instruments polifònics i sintètics o d'harmonia i concert complet.
Llínea 14: Llínea 15:  
2º. La màquina, sistema de palanques que te per finalitat el posar en joc els macillos percussors i productors del so. Les cordes són colpejades ( percutides ) per chicotets macillos de [[fusta]] encoixinada, accionats per la pressió dels [[dit|dits]] sobre les tecles. Els macillos efectuen un ràpit moviment de retrocés al percutir les cordes, lo que permet a estes vibrar lliurement. Els apagadors, llistells de fusta oblonga en que baten els macillos quan se pulsen les tecles, lliberen alternativament les cordes de la percussió del macillo i apaguen les vibracions ulteriors.
 
2º. La màquina, sistema de palanques que te per finalitat el posar en joc els macillos percussors i productors del so. Les cordes són colpejades ( percutides ) per chicotets macillos de [[fusta]] encoixinada, accionats per la pressió dels [[dit|dits]] sobre les tecles. Els macillos efectuen un ràpit moviment de retrocés al percutir les cordes, lo que permet a estes vibrar lliurement. Els apagadors, llistells de fusta oblonga en que baten els macillos quan se pulsen les tecles, lliberen alternativament les cordes de la percussió del macillo i apaguen les vibracions ulteriors.
   −
3º. L'instrument musical pròpiament dit, compost de la caixa harmònica resonadora i un sistema de cordes metàliques senzilles, dobles, triples i encara quàdruples, que, de lo greu a lo agut, responen a la gama musical moderna en sis o set octaves. Els dos pedals, considerats com l'ànima del piano, contribuïxen personalment al poder dinàmic, a la gran varietat de matisos i a l'encantament acústic del modern piano de coa. El pedal dret, cridat fort, permet alçar tot el joc d'apagadors i prolongar la sonoritat quan els dits deixen de mantindre afonades les tecles. Pel contrari, el pedal esquerre, cridat celest o suau, actua com la sordina en un violí, desviant el mecanisme de percussió de modo que els macillos soles percutixquen dos de les tres cordes corresponents a cada tecla. Alguns pianos posseïxen un tercer pedal, que permet prolongar el so d'una sola corda sense afectar al restant de les atres que se sent simultàneament.
+
3º. L'instrument musical pròpiament dit, compost de la caixa harmònica resonadora i un sistema de cordes metàliques senzilles, dobles, triples i encara quàdruples, que, de lo greu a lo agut, responen a la gama musical moderna en sis o set octaves. Els dos pedals, considerats com l'ànima del piano, contribuïxen personalment al poder dinàmic, a la gran varietat de matisos i a l'encantament acústic del modern piano de coa. El pedal dret, nomenat fort, permet alçar tot el joc d'apagadors i prolongar la sonoritat quan els dits deixen de mantindre afonades les tecles. Pel contrari, el pedal esquerre, nomenat celest o suau, actua com la sordina en un violí, desviant el mecanisme de percussió de modo que els macillos soles percutixquen dos de les tres cordes corresponents a cada tecla. Alguns pianos posseïxen un tercer pedal, que permet prolongar el so d'una sola corda sense afectar al restant de les atres que se sent simultàneament.
    
== Tipos ==
 
== Tipos ==
 
+
[[File:131 Museu de la Música, piano.jpg|thumb|200px|Piano Girafa]]
 
*Piano de coa: piano gran, en forma d'arpa, a on les cordes se situen en un pla horisontal.
 
*Piano de coa: piano gran, en forma d'arpa, a on les cordes se situen en un pla horisontal.
   Llínea 24: Llínea 25:  
*Mini Piano: piano chicotet de paret, és similar al vertical pero més baix.
 
*Mini Piano: piano chicotet de paret, és similar al vertical pero més baix.
   −
*Piano en Pedaler: piano equipat en un pedaler. El pedal dret, cridat fort, permet prolongar el so; el pedal esquerre, cridat celest o suau, permet que els macillos soles percutixquen dos de les tres cordes corresponents a cada tecla; alguns posseïxen un tercer pedal, que permet prolongar el so d'una sola corda sense afectar al restant.
+
*Piano en Pedaler: piano equipat en un pedaler. El pedal dret, nomenat fort, permet prolongar el so; el pedal esquerre, nomenat celest o suau, permet que els macillos soles percutixquen dos de les tres cordes corresponents a cada tecla; alguns posseïxen un tercer pedal, que permet prolongar el so d'una sola corda sense afectar al restant.
    
*Piano Quadrat o de Taula: este tipo de pianos foren comunes des de fins del [[sigle XVIII]], son pianos quina caixa és un rectàngul horisontal.
 
*Piano Quadrat o de Taula: este tipo de pianos foren comunes des de fins del [[sigle XVIII]], son pianos quina caixa és un rectàngul horisontal.
Llínea 38: Llínea 39:     
==== Pianos Verticals ====
 
==== Pianos Verticals ====
 +
[[File:Varies 032 cropped.jpg|thumb|200px|Piano vertical]]
    
Se caracterisen per tindre l'arpa, les cordes i els martells perpendiculars al pis. Són coneguts com a pianos de paret i hi ha quatre grans grups:
 
Se caracterisen per tindre l'arpa, les cordes i els martells perpendiculars al pis. Són coneguts com a pianos de paret i hi ha quatre grans grups:
* Vertical Gran o antic (mal cridat "de concert"), de més de 140 Cm d'alçada
+
* Vertical Gran o antic (mal nomenat "de concert"), de més de 140 Cm d'alçada
 
* Vertical d'Estudi. De 110 a 139 cm d'alçada.
 
* Vertical d'Estudi. De 110 a 139 cm d'alçada.
 
* Vertical Consola. De 98 a 109 cm d'alçada.
 
* Vertical Consola. De 98 a 109 cm d'alçada.
Llínea 48: Llínea 50:     
Se caracterisen per posseir l'arpa, les cordes i els martells paralels al pis i el moble en la seua part posterior te forma de coa. S'agrupen en cinc grups genèrics:
 
Se caracterisen per posseir l'arpa, les cordes i els martells paralels al pis i el moble en la seua part posterior te forma de coa. S'agrupen en cinc grups genèrics:
 
+
[[File:Boesendorfer 001.jpg|thumb|200px|Piano de Coa]]
 
* Coa Mignon. Fins 130 Cm de llarc.
 
* Coa Mignon. Fins 130 Cm de llarc.
 
* Una Quart Coa. De 131 fins 189 Cm de llarc.
 
* Una Quart Coa. De 131 fins 189 Cm de llarc.
Llínea 61: Llínea 63:  
Generalment el número o cantitat de notes mos dona solament una referencia aproximada a l'edat del piano. Sense generalisar se pot dir que la majoria dels pianos construïts entre fins del sigle XIX i la primera década del [[sigle XX]] tenien 85 notes. Posteriorment a eixe periodo els pianos se construïren i encara hui se construïxen en 88 notes. No obstant, trobem alguns fabricants de pianos com STEINWAY & SONS, que construïen pianos de 88 notes ya des dels últims anys del [[sigle XIX]].
 
Generalment el número o cantitat de notes mos dona solament una referencia aproximada a l'edat del piano. Sense generalisar se pot dir que la majoria dels pianos construïts entre fins del sigle XIX i la primera década del [[sigle XX]] tenien 85 notes. Posteriorment a eixe periodo els pianos se construïren i encara hui se construïxen en 88 notes. No obstant, trobem alguns fabricants de pianos com STEINWAY & SONS, que construïen pianos de 88 notes ya des dels últims anys del [[sigle XIX]].
   −
Atre grup important de pianos, independentment que siguen estos verticals o de coa, són els cridats pianos "pianoles" o Autopianos els quals mediant un complex sistema de manchons d'aire en el passat o mediant un complex sistema computarisat en l'actualitat, són capaços d'eixecutar per sí sols una peça musical. En els pianos antics la musica per a reproduir en les pianoles venia gravada en "rolls". En l'actualitat venen gravades en disquets o CD-ROM.
+
Atre grup important de pianos, independentment que siguen estos verticals o de coa, són els nomenats pianos "pianoles" o Autopianos els quals mediant un complex sistema de manchons d'aire en el passat o mediant un complex sistema computarisat en l'actualitat, són capaços d'eixecutar per sí sols una peça musical. En els pianos antics la musica per a reproduir en les pianoles venia gravada en "rolls". En l'actualitat venen gravades en disquets o CD-ROM.
    
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
* {{DGLV|Piano}}
+
{{DGLV|Piano}}
    
[[Categoria: Instruments musicals]]
 
[[Categoria: Instruments musicals]]

Menú de navegació