126 508
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 208:
Llínea 208: − +
Text reemplaça - 'r son ' a 'r són '
==== Casquets polars ====
==== Casquets polars ====
[[File:Mars NPArea-PIA00161.jpg|thumb|right|200px|Pol nort de Mart]]
[[File:Mars NPArea-PIA00161.jpg|thumb|right|200px|Pol nort de Mart]]
La superfície del planeta presenta diversos tipos de formacions permanents, entre les quals les més fàcils d'observar son dos grans taques blanques situades en les regions polars, una espècie de ''casquets polars'' del planeta. Quant aplega l'estació gelada, el depòsit de gèl perpetu comença per cobrir-se en una capa de rosada blanca deguda a la condensació del vapor d'aigua atmosfèric. Despuix, al seguir baixant la temperatura desapareix l'aigua congelada baix un mant de neu carbònica que estén el casquet polar fins a rebalsar a vegades el paralel dels 60º. Açò és aixina perque se congela part de l'atmòsfera de CO<sub>2</sub>. Recíprocament en l'hemisferi opost, la primavera fa que la temperatura puge per damunt de –120ºC, lo qual provoca la sublimació de la neu carbònica i el retrocés del casquet polar; despuix, quant el termómetro se eleva a més de – 80ºC, se sublima, a la seua vegada, la rosada blanca; a soles subsistixen llavors els gels permanents, pero ya el fret torna i estos no sofriran una ablació important.
La superfície del planeta presenta diversos tipos de formacions permanents, entre les quals les més fàcils d'observar són dos grans taques blanques situades en les regions polars, una espècie de ''casquets polars'' del planeta. Quant aplega l'estació gelada, el depòsit de gèl perpetu comença per cobrir-se en una capa de rosada blanca deguda a la condensació del vapor d'aigua atmosfèric. Despuix, al seguir baixant la temperatura desapareix l'aigua congelada baix un mant de neu carbònica que estén el casquet polar fins a rebalsar a vegades el paralel dels 60º. Açò és aixina perque se congela part de l'atmòsfera de CO<sub>2</sub>. Recíprocament en l'hemisferi opost, la primavera fa que la temperatura puge per damunt de –120ºC, lo qual provoca la sublimació de la neu carbònica i el retrocés del casquet polar; despuix, quant el termómetro se eleva a més de – 80ºC, se sublima, a la seua vegada, la rosada blanca; a soles subsistixen llavors els gels permanents, pero ya el fret torna i estos no sofriran una ablació important.
La massa de [[gel]] perpetu te un tamany d'uns 100 km de diàmetro i uns 10 m d'espessor. Aixina puix els casquets polars estan formats per una capa molt prima de gèl de CO<sub>2</sub> ("gel sec") i potser baix del casquet [[sur]] haja gèl d'aigua. En cent anys d'observació el casquet polar sur ha desaparegut dos vegades per complet, mentres el nort no ho ha fet mai.
La massa de [[gel]] perpetu te un tamany d'uns 100 km de diàmetro i uns 10 m d'espessor. Aixina puix els casquets polars estan formats per una capa molt prima de gèl de CO<sub>2</sub> ("gel sec") i potser baix del casquet [[sur]] haja gèl d'aigua. En cent anys d'observació el casquet polar sur ha desaparegut dos vegades per complet, mentres el nort no ho ha fet mai.