Canvis

===Els Cartaginesos===

===Els Cartaginesos===

[[File:Hannibal route of invasion-es.svg|thumb|200px|Mapa de la ruta seguida per [[Aníbal]] durant la seua invasió.]]

[[File:Hannibal route of invasion-es.svg|thumb|200px|Mapa de la ruta seguida per [[Aníbal]] durant la seua invasió.]]

[[Cartago]] era el centre comercial del [[sigle III]] més important del [[Mediterràneu]] occidental. Estava enfrontada en [[Roma]] pel control del Mediterràneu occidental en les [[Guerres Púniques]]. Per això decidí estratègicament conquistar [[Hispània]] per a despuix entrar en [[Itàlia]]. [[Sagunt]] era la ciutat més próspera i avançada del [[Íbers]] en aliaces i amistat en [[Roma]]. La ciutat s'opongué a l'avanç cartaginés. Per este motiu, [[Aníbal]] el gran militar cartaginés, sitià la ciutat. En acabant de huit mesos sitiats els saguntins preferiren cremar la seua ciutat i acabant en ells mateixa adés de entregar-se als cartaginesos.

[[Cartago]] era el centre comercial del [[sigle III]] més important del [[Mediterràneu]] occidental. Estava enfrontada en [[Roma]] pel control del Mediterràneu occidental en les [[Guerres Púniques]]. Per això decidí estratègicament conquistar [[Hispània]] per a despuix entrar en [[Itàlia]]. [[Sagunt]] era la ciutat més próspera i avançada del [[Íbers]] en aliaces i amistat en [[Roma]]. La ciutat s'opongué a l'avanç cartaginés. Per este motiu, [[Aníbal]] el gran militar cartaginés, sitià la ciutat. En acabant de huit mesos sitiats els saguntins preferiren cremar la seua ciutat i acabar en ells mateixa adés d'entregar-se als cartaginesos.

===L'Época romana===

===L'Época romana===

[[File:Reccared I Conversión, by Muñoz Degrain, Senate Palace, Madrid.jpg|thumb|right|200px|La Conversió de Recaredo. Obra de [[Muñoz Degrain]].]]

[[File:Reccared I Conversión, by Muñoz Degrain, Senate Palace, Madrid.jpg|thumb|right|200px|La Conversió de Recaredo. Obra de [[Muñoz Degrain]].]]

{{AP|Pobles germànics}}

{{AP|Pobles germànics}}

La debilitat romana provocà que en el [[sigle V]] tribus del nort de l'[[Imperi Romà d'occident]] invadiren l'imperi. [[Hispània]] fon atacada per [[Sueus]], [[Vàndals]] i [[Alans]]. Els [[Visigots]] eren un poble federat de Roma i els enviaren per a acabar en estos anteriors. Els Sueus foren reduits a [[Galícia]] a on fundaren el seu propi regne. Els Vàndals foren expulsats i anaren al nort d'[[Àfrica]] i els Alans foren derrotat en les terres valencianes desapareguent per a sempre.  

La debilitat romana provocà que en el [[sigle V]] tribus del nort de l'[[Imperi Romà d'occident]] invadiren l'imperi. [[Hispània]] fon atacada per [[Sueus]], [[Vàndals]] i [[Alans]]. Els [[Visigots]] eren un poble federat de Roma i els enviaren per a acabar en estos anteriors. Els Sueus foren reduits a [[Galícia]] a on fundaren el seu propi regne. Els Vàndals foren expulsats i anaren al nort d'[[Àfrica]] i els Alans foren derrotats desapareguent per a sempre.  

Els visigots durant els sigles [[sigle VI|VI]] practicaven l'heregia [[arrianisme|arriana]]. Governaven com una aristocràcia militar en les seues pròpies lleis. Llavors els hispans s'organisaren en torn als [[bisbe|bisbes]] i [[monasteri|monasteris]] sèu de la cultura. Valentia fon una de les ciutats més importants, per estar prop de la zona de l'[[Imperi Bizantí]] en el surest de la península per lo que també tingué una àmplia autonomia respecte als visigots. Finalment, els visigots abandonaren l'heregia arriana en el [[III Concili de Toledo]] ([[589]]) i adpotaren el catolicisme, acabant la seua integranció en la societat hispana. Finalment els visigots conseguiren l'unitat peninsular en un únic regne en el [[regne visigot de Toledo]], ciutat que era la seua capital.

Els visigots durant els sigles [[sigle VI|VI]] practicaven l'heregia [[arrianisme|arriana]]. Governaven com una aristocràcia militar en les seues pròpies lleis. En això, els hispans s'organisaren en torn als [[bisbe|bisbes]], com [[Justinià de Valéncia]] i els [[monasteri|monasteris]] sèu de la cultura. Valentia fon una de les ciutats més importants, per estar prop de la zona de l'[[Imperi Bizantí]] en el surest de la península per lo que també tingué certa autonomia respecte als visigots. Finalment, els visigots abandonaren l'heregia arriana en el [[III Concili de Toledo]] ([[589]]) i adpotaren el catolicisme, acabant la seua integranció en la societat hispana. Finalment els visigots conseguiren l'unitat peninsular en un únic regne en el [[regne visigot de Toledo]], ciutat que era la seua capital.

=== L'Época musulmana ===

=== L'Época musulmana ===

[[Archiu:L'expulsió dels moriscos (1894), Gabriel Puig Roda, Museu de Belles Arts de Castelló (detall).JPG|thumb|220px|''L'expulsió dels moriscs'' ([[1894]]), de [[Gabriel Puig Roda]].]]

[[Archiu:L'expulsió dels moriscos (1894), Gabriel Puig Roda, Museu de Belles Arts de Castelló (detall).JPG|thumb|220px|''L'expulsió dels moriscs'' ([[1894]]), de [[Gabriel Puig Roda]].]]

{{AP|Expulsió dels moriscs}}

{{AP|Expulsió dels moriscs}}

A principis del [[sigle XVII]] el [[valencians|Poble Valencià]] vixqué l'[[Expulsió dels moriscs]] ([[1609]]). [[Felip III d'Espanya|Felip III d'Espannya i Valéncia]] ordenà l'expulsió dels [[morisc|moriscs]] en tot el [[Espanya|territori espanyol]] als [[musulmà|musulmans]] que temps arrere s'havien convertit al [[cristianisme]]. Açò supongué una pèrdua econòmica per a Valéncia. Els nobles valencians foren acallats prometent-los que rebrien nova població castellana. Aixina els llevaren totes les seues propietats mentres anaven de camí als barcos que els debien portar a [[Àfrica]], patint vexacions. En total desaparegué un terç de la població valenciana passant més de cent anys per a que fora substituïda.

A principis del [[sigle XVII]] el [[valencians|Poble Valencià]] vixqué l'[[Expulsió dels moriscs]] ([[1609]]). [[Felip III d'Espanya|Felip III d'Espannya i Valéncia]] ordenà l'expulsió dels [[morisc|moriscs]] en tot el [[Espanya|territori espanyol]] als [[musulmà|musulmans]] que temps arrere s'havien convertit al [[cristianisme]]. Açò supongué una pèrdua econòmica per a Valéncia. Els nobles valencians foren acallats prometent-los que rebrien nova població castellana. Aixina els llevaren totes les seues propietats mentres anaven de camí als barcos que els debien portar a [[Àfrica]], patint múltiples vexacions. En total desaparegué un terç de la població valenciana passant més de cent anys per a que fora substituïda.

===Guerra de Successió ===

===Guerra de Successió ===

En la mort de [[Carles II d'Espanya|Carles II]] a principis del [[sigle XVIII]] el Regne de Valéncia se veé immers en la guerra civil entre els dos candidats als tro. U dels dos que tenien dret a regnar, tant per proximitat de parentesc com per desig de l'anterior monarca, era [[Felip V d'Espanya|Felip V]] de la dinastia dels [[Borbons]] net de [[Lluís XVI de França]]. L'atre candidat era el germà de l'emperador d'[[Àustria]] l'[[Archiduc Carles d'Àustria]]. El primer era recolçat per [[França]] i el segon per [[Anglaterra]] i [[Holanda]] degut a que no volien que França tinguera tant de poder.

En la mort de [[Carles II d'Espanya|Carles II]] a principis del [[sigle XVIII]] el Regne de Valéncia se veé immers en la guerra civil entre els dos candidats als tro. U dels dos que tenien dret a regnar, tant per proximitat de parentesc com per desig de l'anterior monarca, era [[Felip V d'Espanya|Felip V]] de la dinastia dels [[Borbons]] net de [[Lluís XVI de França]]. L'atre candidat era el germà de l'emperador d'[[Àustria]] l'[[Archiduc Carles d'Àustria]]. El primer era recolçat per [[França]] i el segon per [[Anglaterra]] i [[Holanda]] degut a que no volien que França tinguera tant de poder.

En el Regne de Valéncia, les classes altes d'aristócrates i burgessos apoyaren al Borbó i foren nomenats [[Botiflers]] imitadors de la [[cultura francesa]]. Les classes més humilts apoyaren al Austríac i foren nomenats [[Maulets]]. Als Maulets se'ls prometiren les terres dels nobles pero despuix de lluitar per l'Archiduc no complí la seua promesa aixina que se revelaren per lo que els seus dirigents foren assessinats. Despuix d'açò se retiraren de la guerra.

En el Regne de Valéncia, les classes altes d'aristócrates i burgessos apoyaren al Borbó i foren nomenats [[Botiflers]] imitadors de la [[cultura francesa]]. Les classes més humilts apoyaren al Austríac i foren nomenats [[Maulets]]. Als Maulets se'ls prometiren les terres dels nobles pero despuix de lluitar per l'Archiduc no complí la seua promesa, aixina que se revelaren per lo que els seus dirigents foren assessinats.

La [[Batalla d'Almansa]] la guanyaren els francesos que derrotaren a anglesos i holandesos la qual inclinà la guerra. Les potències firmaren el [[Tractat d'Utrecht]] pel qual reconegueren a Felip rei d'Espanya a canvi de territoris i drets espanyols.

La [[Batalla d'Almansa]] la guanyaren els francesos que derrotaren a anglesos i holandesos la qual inclinà la guerra. Les potències firmaren el [[Tractat d'Utrecht]] pel qual reconegueren a Felip rei d'Espanya a canvi de territoris i drets espanyols.

{{AP|Edat Contemporànea en la Comunitat Valenciana}}

{{AP|Edat Contemporànea en la Comunitat Valenciana}}

=== El Sigle XIX ===

=== El Sigle XIX ===

Entre [[1808]] i [[1814]] [[Espanya]] se veé invadida per l'eixèrcit napoleònic [[França|francés]]. En Valéncia hi hagueren dos héroes contra els francesos, u fon [[Viçent Doménech]] qui declarà la rebeldia als francesos i l'atre [[Josep Romeu]] héroe de guerrilles. Finalment triunfaren els espanyols i se redactà la [[Constitució de 1812]] la tercera del món. El regnat de [[Ferran VII d'Espanya|Ferran VII]] supongué el retorn a l'[[absolutisme]], el rebuig a la Constitució i la percecució dels lliberals. A la seua mort vingueren les [[Guerres Carlistes]] [[1833]]-[[1840]] entre sa filla [[Isabel II d'Espanya]] recolçada pels lliberals i [[Carles de Borbó]] pels absolutistes. Triunfadora Isabel II, Espanya i Valéncia reviuen en la [[revolució industrial]] en l'aparició de l'indústria, banca moderna, barcos de vapor, ferrocarril... En [[1868]] els generals [[General Prim|Prim]], [[General Serrano|Serrano]] i l'[[almirant Topete]] llideraren una revolució per a llevar-li poder a la monarca i donar-li'l al poble que feu que la reina haguera d'abandonar Espanya anant-se'n a França. De [[1870]] a [[1873]] regnà [[Amadeo I de Saboya]] apoyat per Prim al qual assessinaren, pero degut a la seua condició d'estranger no fon acceptat pels espanyols. En això en [[1873]] se proclamà la [[Primera República Espanyola]]. En este periodo se produïren unes atres guerres, les [[Guerres Cantonals]]. En la República d'Espanya els cantons vullgueren tindre la seua autonomia. El [[Cantó de Valéncia]] també lluità per la seua autonomia. Com en el restant de llocs, s'envià a l'[[eixèrcit]] i en acabant de casi dos semanes de siti i bombardejos a la ciutat de [[Valéncia]], se rendiren. El valencià [[Cristòfol Sorní]] abolí l'esclavitut en Espanya. En l'any [[1874]] se restaurà la monarquia en [[Alfons XII d'Espanya|Alfons XII]], seguit pel seu fill [[Alfons XIII d'Espanya|Alfons XIII]].

Entre [[1808]] i [[1814]] [[Espanya]] se veé invadida per l'eixèrcit [[Napoleó Bonaparte|napoleònic]] [[França|francés]]. En Valéncia hi hagueren dos héroes contra els francesos, u fon [[Vicent Doménech]], el Palleter, qui declarà la guerra als francesos en la ciutat de Valéncia a on se resistiren vàrios sitis hasda [[1812]], i l'atre [[Josep Romeu]] héroe de guerrilles. Finalment triunfaren els espanyols i se redactà la [[Constitució de 1812]] la tercera del món. El regnat de [[Ferran VII d'Espanya|Ferran VII]] supongué el retorn a l'[[absolutisme]], el rebuig a la Constitució i la percecució dels [[lliberalisme|lliberals]]. A la seua mort vingueren les [[Guerres Carlistes]] [[1833]]-[[1840]] entre sa filla [[Isabel II d'Espanya]] recolçada pels lliberals i [[Carles de Borbó]] pels absolutistes. Triunfadora Isabel II, Espanya i Valéncia reviuen en la [[revolució industrial]] en l'aparició de l'indústria, banca moderna, barcos de vapor, ferrocarril... En [[1868]] els generals [[General Prim|Prim]], [[General Serrano|Serrano]] i l'[[almirant Topete]] llideraren una revolució per a llevar-li poder a la monarca i donar-li'l al poble que feu que la reina haguera d'abandonar Espanya anant-se'n a França. De [[1870]] a [[1873]] regnà [[Amadeo I de Saboya]] apoyat per Prim al qual assessinaren, pero degut a la seua condició d'estranger no fon acceptat pels espanyols. En això en [[1873]] se proclamà la [[Primera República Espanyola]]. En este periodo se produïren unes atres guerres, les [[Guerres Cantonals]]. En la República d'Espanya els cantons vullgueren tindre la seua autonomia. El [[Cantó de Valéncia]] també lluità per la seua autonomia. Com en el restant de llocs, s'envià a l'[[eixèrcit]] i en acabant de casi dos semanes de siti i bombardejos a la ciutat de [[Valéncia]], se rendiren. El valencià [[Cristòfol Sorní]] abolí l'esclavitut en Espanya. En l'any [[1874]] se restaurà la monarquia en [[Alfons XII d'Espanya|Alfons XII]], seguit pel seu fill [[Alfons XIII d'Espanya|Alfons XIII]].

===La Renaixença valenciana===

===La Renaixença valenciana===

Entre [[1870]] i [[1930]] el [[Regne de Valéncia]] viu un periodo d'esplendor soles comparable en el [[Sigle d'Or]] en el qual se recuperaren les senyes d'identitat valencianes.  

Entre [[1870]] i [[1930]] el [[Regne de Valéncia]] viu un periodo d'esplendor soles comparable en el [[Sigle d'Or]] en el qual se recuperaren les senyes d'identitat valencianes.  

El moviment naix en la [[Provença]] i [[Constantí Llombart]] el portà a Valéncia. Carmel Navarro i Llombart, més conegut pel seu seudònim de Constantí Llombart va ser u dels escritors més representatius en [[llengua valenciana]] que destacà per la seua activitat política republicana, pel seu [[valencianisme]] i per la varietat dels seus escrits. En la burgesia valenciana estava l'escritor i periodiste [[Teodor Llorente]] també valencianiste que fundà el diari [[Las Provincias]] i aplegà a ser diputat en les [[Corts d'Espanya]]. Atre important personage fon [[Feliu Pizcueta]], que dirigí la revolució en Valéncia en els lliverals progresistes contra [[Isabel I d'Espanya|Isabel II]] pero en la Restauració tornà de [[Madrit]] a [[Valéncia]] quan participà en la Renaixença en les seues poesies obres de teatre i artículs periodistics. També contactà en [[Constantí Llombart]] i [[Teodor Llorente]]. Els tres pensaments defensors de la Valenciania s'uniren en [[Lo Rat Penat]] fundat per Constantí Llombart i del qual tots foren presidents. L'institució seguix hui en dia recuperant les Senyes d'Identitat Valencianes sent una institució clau de la [[cultura valenciana]]. També se fundà en [[1915]] la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) que junt en Lo Rat Penat són institucions eixos de la cultura i llengua valenciana.

El moviment naix en la [[Provença]] i [[Constantí Llombart]] el portà a Valéncia. Carmel Navarro i Llombart, més conegut pel seu seudònim de Constantí Llombart va ser u dels escritors més representatius en [[llengua valenciana]] que destacà per la seua activitat política republicana, pel seu [[valencianisme]] i per la varietat dels seus escrits. En la burgesia valenciana estava l'escritor i periodiste [[Teodor Llorente]] també valencianiste que fundà el diari [[Las Provincias]] i aplegà a ser diputat en les [[Corts d'Espanya]]. Atre important personage fon [[Feliu Pizcueta]], que dirigí la revolució en Valéncia en els lliverals progresistes contra [[Isabel I d'Espanya|Isabel II]] pero que en la Restauració tornà de [[Madrit]] a [[Valéncia]] quan participà en la Renaixença en les seues poesies obres de teatre i artículs periodistics. També contactà en [[Constantí Llombart]] i [[Teodor Llorente]]. Els tres pensaments defensors de la Valenciania s'uniren en [[Lo Rat Penat]] fundat per Constantí Llombart i del qual tots foren presidents. L'institució seguix hui en dia recuperant les Senyes d'Identitat Valencianes sent una institució clau de la [[cultura valenciana]]. També se fundà en [[1915]] la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) que junt en Lo Rat Penat són institucions eixos de la cultura i llengua valenciana.

De caràcter universal fon l'escritor i polític republicà valencià [[Vicente Blasco Ibáñez]]. Naixqué en Valéncia en [[1867]] a on estudià dret, carrera que apenes eixercí. Fon discípul de Constantí Llombart qui el convencé per a que escriguera en valencià les primeres noveles encara que la major part de la seua obra està escrita en [[castellà]]. Vicent Blasco Ibànyez fundà el seu partit republicà en [[1898]]. També fundà el seu diari, [[El Pueblo]] ([[1893]]) a on difonia el seu ideal [[blasquisme|blasquiste]]. [[Realisme|Realiste]] i [[Naturalisme|naturaliste]] les seues noveles foren de les més llegides del món. Entre elles destaquen, "[[Cañas y barro (novela)|Cañas y barro]]" ([[1902]]), "[[La barraca (novela)|La barraca]]" ([[1898]]) que se poden considerar noveles regionals. Dels llibres de caràcter històric destaca el seu gran èxit "[[Los cuatro jinetes del Apocalípsis]]" ([[1916]]) molt popular en el públic [[Estats Units|estatunidenc]] en acabar la [[Primera Guerra Mundial]]. Vicente Blasco Ibáñez muigué en [[Menton]] ([[França]]) en [[1928]] i fon enterrat en Valéncia durant la [[Segona República Espanyola]]. També foren grans escritors valencians [[Azorín]] i [[Miguel Hernández|Miquel Hernàndez]].

De caràcter universal fon l'escritor i polític republicà valencià [[Vicente Blasco Ibáñez]]. Naixqué en Valéncia en [[1867]] a on estudià dret, carrera que apenes eixercí. Fon discípul de Constantí Llombart qui el convencé per a que escriguera en valencià les primeres noveles encara que la major part de la seua obra està escrita en [[castellà]]. Vicent Blasco Ibànyez fundà el seu partit republicà en [[1898]]. També fundà el seu diari, [[El Pueblo]] ([[1893]]) a on difonia el seu ideal [[blasquisme|blasquiste]]. [[Realisme|Realiste]] i [[Naturalisme|naturaliste]] les seues noveles foren de les més llegides del món. Entre elles destaquen, "[[Cañas y barro (novela)|Cañas y barro]]" ([[1902]]), "[[La barraca (novela)|La barraca]]" ([[1898]]) que se poden considerar noveles regionals. Dels llibres de caràcter històric destaca el seu gran èxit "[[Los cuatro jinetes del Apocalípsis]]" ([[1916]]) molt popular en el públic [[Estats Units|estatunidenc]] en acabar la [[Primera Guerra Mundial]]. Vicente Blasco Ibáñez muigué en [[Menton]] ([[França]]) en [[1928]] i fon enterrat en Valéncia durant la [[Segona República Espanyola]]. També foren grans escritors valencians [[Azorín]] i [[Miguel Hernández|Miquel Hernàndez]]. En el teatre valencià sobreixqué el [[sainet|sainetiste]] [[Eduart Escalante]].

 

En el teatre valencià sobreixqué el [[sainet|sainetiste]] [[Eduart Escalante]].

En la pintura valenciana destacà el gran pintor [[Joaquim Sorolla]] qui mostrà la societat valenciana de finals del sigle XIX i principis del XX sent un mestre de la llum. També [[Pinazo]] o [[Doménech]] entre atres foren destacats pintors de l'época.

En la pintura valenciana destacà el gran pintor [[Joaquim Sorolla]] qui mostrà la societat valenciana de finals del sigle XIX i principis del XX sent un mestre de la llum. També [[Pinazo]] o [[Doménech]] entre atres foren destacats pintors de l'época.