Canvis

Ximena era una dama perteneixient a l'alta noblea de la [[Regne de Lleó|Corona de Lleó]]. En acabant de casar-se en Rodrigo Díaz (segons la tradició llegendaria, en l'iglésia de [[Iglésia de San Miguel (Palencia)|san Miguel de Palencia]]) acompañà al seu marit, encara que no s'ha pogut determinar si residí en ell en la [[taifa de Zaragoza]] durant el primer desterro del Campeador (entre 1080 y 1086) com caudill de l'eixèrcit del regne andalusí al servici d'[[Al-Muqtadir]], [[Al-Mu'taman]] i [[Al-Musta'in II]]. Tampoc hi ha seguritat de que se n'anara en este periodo a Astúries, puix en el document en el que se basava esta hipótesis (un pleit de [[Tol]] de 1083) ella intervingué en ausència.

Ximena era una dama perteneixient a l'alta noblea de la [[Regne de Lleó|Corona de Lleó]]. En acabant de casar-se en Rodrigo Díaz (segons la tradició llegendaria, en l'iglésia de [[Iglésia de San Miguel (Palencia)|san Miguel de Palencia]]) acompañà al seu marit, encara que no s'ha pogut determinar si residí en ell en la [[taifa de Zaragoza]] durant el primer desterro del Campeador (entre 1080 y 1086) com caudill de l'eixèrcit del regne andalusí al servici d'[[Al-Muqtadir]], [[Al-Mu'taman]] i [[Al-Musta'in II]]. Tampoc hi ha seguritat de que se n'anara en este periodo a Astúries, puix en el document en el que se basava esta hipótesis (un pleit de [[Tol]] de 1083) ella intervingué en ausència.

A l'inici del segon desterro del Sit, en [[1089]], Ximena fon encarcelada en els seus fills [[Cristina Rodríguez (noble)|Cristina]], [[Diego Rodríguez (hijo del Cid)|Diego]]  i [[María Rodríguez|María]] per manat d'[[Alfonso VI de León|Alfonso VI]]. No se sap res més de Ximena hasda finals de [[1094]], quan Rodrigo Díaz venç el 21 de octubre en la [[batalla de Cuarte]] (entre [[Quart de Poblet]] i [[Mislata]]) a on derrotà a l'[[Imperi Almoràvit]] assegurant el seu domini sobre [[Valéncia]] (que había conquistat el 17 de juny d'eixe any). Ximena se reunix definitivament en el seu home en la cort real del Principat de Valéncia, hasda la mort del Sit el [[10 de juny]] de [[1099]]. Des d'eixe moment se convertí en princesa plenipotenciaria de Valéncia hasda 1102.

A l'inici del segon desterro del Sit, en [[1089]], Ximena fon encarcelada en els seus fills [[Cristina Rodríguez (noble)|Cristina]], [[Diego Rodríguez (hijo del Cid)|Diego]]  i [[María Rodríguez|María]] per manat d'[[Alfonso VI de León|Alfonso VI]]. No se sap res més de Ximena hasda finals de [[1094]], quan Rodrigo Díaz venç el 21 de octubre en la [[batalla de Cuarte]] (entre [[Quart de Poblet]] i [[Mislata]]) a on derrotà a l'[[Imperi Almoràvit]] assegurant el seu domini sobre [[Valéncia]] (que havia conquistat el 17 de juny d'eixe any). Ximena se reunix definitivament en el seu home en la cort real del Principat de Valéncia, hasda la mort del Sit el [[10 de juny]] de [[1099]]. Des d'eixe moment se convertí en princesa plenipotenciaria de Valéncia hasda 1102.

Na Ximena consiguí defendre la ciutat en l'ajuda del seu gendre [[Ramon Berenguer III]], hasda maig de l'any [[1102]]. En eix any el rei [[Alfons VI de Lleó]], considerant les dificultats de defendre Valéncia ordenà evacuar la ciutat cristiana el [[4 de maig]] de [[1102]]. Ximena prengué el cos del seu home, enterrat en la Catedral de Valéncia i la ciutat fon incendiada en els seus palaus, iglésies i cases.<ref>[https://www.webcitation.org/query?id=1256578448003029&url=www.geocities.com/Athens/Atlantis/2572/SenorioValencia.htm Ibercronox: Señorío de Valencia]</ref> El dia següent, [[5 de maig]] de [[1102]] Valéncia caigué en mans dels [[almoràvits]].<ref> [http://descargas.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/04708402022416440032268/023455_0054.pdf Gaspar Remiro, Mariano: Historia de la Murcia Musulmana]</ref> El rei Alfons escoltà a Na Ximena en el seu retorn a Castella.

Na Ximena consiguí defendre la ciutat en l'ajuda del seu gendre [[Ramon Berenguer III]], hasda maig de l'any [[1102]]. En eix any el rei [[Alfons VI de Lleó]], considerant les dificultats de defendre Valéncia ordenà evacuar la ciutat cristiana el [[4 de maig]] de [[1102]]. Ximena prengué el cos del seu home, enterrat en la Catedral de Valéncia i la ciutat fon incendiada en els seus palaus, iglésies i cases.<ref>[https://www.webcitation.org/query?id=1256578448003029&url=www.geocities.com/Athens/Atlantis/2572/SenorioValencia.htm Ibercronox: Señorío de Valencia]</ref> El dia següent, [[5 de maig]] de [[1102]] Valéncia caigué en mans dels [[almoràvits]].<ref> [http://descargas.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/04708402022416440032268/023455_0054.pdf Gaspar Remiro, Mariano: Historia de la Murcia Musulmana]</ref> El rei Alfons escoltà a Na Ximena en el seu retorn a Castella.

En [[1103]] firmà en [[San Pedro de Cardeña]] un document per el que ven un monasteri de la seua propietat a dos canonges de [[Burgos]], encara que tal fet no significa que Ximena vixquera recluïda en l'abadia durant la seua viudetat. Lo més probable és que vixquera els seus últims anys en [[Burgos]] o en alguna localitat pròxima a dita ciudad. Muigué entre el 29 de agosto de [[1113]] i [[1116]], més probablement en eix últim any.

En [[1103]] firmà en [[San Pedro de Cardeña]] un document per el que ven un monasteri de la seua propietat a dos canonges de [[Burgos]], encara que tal fet no significa que Ximena vixquera recluïda en l'abadia durant la seua viudetat. Lo més probable és que vixquera els seus últims anys en [[Burgos]] o en alguna localitat próxima a dita ciudad. Muigué entre el 29 d'agost de [[1113]] i [[1116]], encara que més probablement en eix últim any.

Na Ximena fon soterrada junt al Sit en el [[Monasteri de San Pedro de Cardeña]], sent expoliats durante la [[Guerra d'Independència española]]. En [[1921]] els seus cosos se traslladaren des de [[França]] a la [[Catedral de Burgos]], a on permaneixen.

Na Ximena fon soterrada junt al Sit en el [[Monasteri de San Pedro de Cardeña]], sent expoliats durante la [[Guerra d'Independència española]]. En [[1921]] els seus cosos se traslladaren des de [[França]] a la [[Catedral de Burgos]], a on permaneixen.