Canvis

[[Archiu:Donación de Jimena Díaz a la catedral de Valencia 1101.jpg|thumb|200px|Donació de Ximena Díaz del delme de tots els seus bens a la [[Catedral de Valéncia]] el [[21 de maig]] de [[1101]]. Se conserva en l'Archiu de la [[Catedral de Salamanca]], caixa 43, leg. 2, n.º 71.<ref>[http://bibliotecadigital.jcyl.es/i18n/consulta/registro.cmd?id=4240 «Autógrafos inéditos del Cid y de Jimena en dos diplomas de 1098 y 1101»], ''Revista de Filología Española'', t. 5, 1918. Madrid, Sucesores de Hernando, 1918. Copia digital: Valladolid, Junta de Castilla y León. Consejería de Cultura y Turismo. Dirección General de Promociones e Instituciones Culturales, 2009-2010. Original en Archiu de la Catedral de Salamanca, caixa 43, leg. 2, n.º 71.</ref>]]

[[Archiu:Donación de Jimena Díaz a la catedral de Valencia 1101.jpg|thumb|200px|Donació de Ximena Díaz del delme de tots els seus bens a la [[Catedral de Valéncia]] el [[21 de maig]] de [[1101]]. Se conserva en l'Archiu de la [[Catedral de Salamanca]], caixa 43, leg. 2, n.º 71.<ref>[http://bibliotecadigital.jcyl.es/i18n/consulta/registro.cmd?id=4240 «Autógrafos inéditos del Cid y de Jimena en dos diplomas de 1098 y 1101»], ''Revista de Filología Española'', t. 5, 1918. Madrid, Sucesores de Hernando, 1918. Copia digital: Valladolid, Junta de Castilla y León. Consejería de Cultura y Turismo. Dirección General de Promociones e Instituciones Culturales, 2009-2010. Original en Archiu de la Catedral de Salamanca, caixa 43, leg. 2, n.º 71.</ref>]]

Ximena era una dama perteneixient a l'alta noblea de la [[Regne de Lleó|Corona de Lleó]]. Despuix de casar-se en Rodrigo Díaz (segons la tradició llegendaria, en l'iglésia de [[Iglésia de San Miguel (Palencia)|san Miguel de Palencia]]), acompañà al seu marit, encara que no s'ha pogut determinar si residí en ell en la [[taifa de Zaragoza]] durant el primer desterro del Campeador (entre 1080 y 1086) com caudill de l'eixèrcit del regne andalusí al servici d'[[Al-Muqtadir]], [[Al-Mu'taman]] i [[Al-Musta'in II]]. Tampoc hi ha seguritat de que se n'anara en este periodo a Asturies, puix en el document en el que se basava esta hipótesis (un pleit de [[Tol]] de 1083) ella intervingué en ausència.{{refn|group=lower-alpha|En un documento de la sede ovetense, los tres hermanos, Rodrigo, Fernando, y Jimena Díaz sostienen un pleito con el obispo por los derechos sobre el monasterio de Tol, perteneciente a la sede desde la donación hecha por Gontrodo Gundemáriz.

Ximena era una dama perteneixient a l'alta noblea de la [[Regne de Lleó|Corona de Lleó]]. Despuix de casar-se en Rodrigo Díaz (segons la tradició llegendaria, en l'iglésia de [[Iglésia de San Miguel (Palencia)|san Miguel de Palencia]]), acompañà al seu marit, encara que no s'ha pogut determinar si residí en ell en la [[taifa de Zaragoza]] durant el primer desterro del Campeador (entre 1080 y 1086) com caudill de l'eixèrcit del regne andalusí al servici d'[[Al-Muqtadir]], [[Al-Mu'taman]] i [[Al-Musta'in II]]. Tampoc hi ha seguritat de que se n'anara en este periodo a Asturies, puix en el document en el que se basava esta hipótesis (un pleit de [[Tol]] de 1083) ella intervingué en ausència.

A l'inici del segon desterro del Sit, en [[1089]], Ximena fon encarcelà en els seus fills[[Cristina Rodríguez (noble)|Cristina]], [[Diego Rodríguez (hijo del Cid)|Diego]]  i [[María Rodríguez|María]] per manat d'[[Alfonso VI de León|Alfonso VI]]. No se sap res més de Ximena hasda finals de [[1094]], quan Rodrigo Díaz venç el 21 de octubre en la [[batalla de Cuarte]] (entre [[Quart de Poblet]] i [[Mislata]]) a on derrotà a l'[[Imperi Almoràvit]] assegurant el seu domini sobre [[Valéncia]] (que había conquistat el 17 de juny d'eixe any) i se reunix definitivament en el seu home en la cort real del Principat de Valéncia, hasda la mort del Sit el [[10 de juny]] de [[1099]]. Des d'eixe moment se convertí en princesa plenipotenciaria de Valéncia hasda 1102.

A l'inici del segon desterro del Sit, en [[1089]], Ximena fon encarcelada en els seus fills [[Cristina Rodríguez (noble)|Cristina]], [[Diego Rodríguez (hijo del Cid)|Diego]]  i [[María Rodríguez|María]] per manat d'[[Alfonso VI de León|Alfonso VI]]. No se sap res més de Ximena hasda finals de [[1094]], quan Rodrigo Díaz venç el 21 de octubre en la [[batalla de Cuarte]] (entre [[Quart de Poblet]] i [[Mislata]]) a on derrotà a l'[[Imperi Almoràvit]] assegurant el seu domini sobre [[Valéncia]] (que había conquistat el 17 de juny d'eixe any) i se reunix definitivament en el seu home en la cort real del Principat de Valéncia, hasda la mort del Sit el [[10 de juny]] de [[1099]]. Des d'eixe moment se convertí en princesa plenipotenciaria de Valéncia hasda 1102.

Na Ximena consiguí defendre la ciutat en l'ajuda del seu gendre [[Ramon Berenguer III]], hasda maig de l'any [[1102]]. En eix any el rei [[Alfons VI de Lleó]], considerant les dificultats de defendre Valéncia ordenà evacuar la ciutat cristiana el [[4 de maig]] de [[1102]]. Ximena prengué el cos del seu home, enterrat en la Catedral de Valéncia i la ciutat fon incendiada en els seus palaus, iglésies i cases.<ref>[https://www.webcitation.org/query?id=1256578448003029&url=www.geocities.com/Athens/Atlantis/2572/SenorioValencia.htm Ibercronox: Señorío de Valencia]</ref> El dia següent, [[5 de maig]] de [[1102]] Valéncia caigué en mans dels [[almoràvits]].<ref> [http://descargas.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/04708402022416440032268/023455_0054.pdf Gaspar Remiro, Mariano: Historia de la Murcia Musulmana]</ref> El rei Alfons escoltà a Na Ximena en el seu retorn a Castella.

Na Ximena consiguí defendre la ciutat en l'ajuda del seu gendre [[Ramon Berenguer III]], hasda maig de l'any [[1102]]. En eix any el rei [[Alfons VI de Lleó]], considerant les dificultats de defendre Valéncia ordenà evacuar la ciutat cristiana el [[4 de maig]] de [[1102]]. Ximena prengué el cos del seu home, enterrat en la Catedral de Valéncia i la ciutat fon incendiada en els seus palaus, iglésies i cases.<ref>[https://www.webcitation.org/query?id=1256578448003029&url=www.geocities.com/Athens/Atlantis/2572/SenorioValencia.htm Ibercronox: Señorío de Valencia]</ref> El dia següent, [[5 de maig]] de [[1102]] Valéncia caigué en mans dels [[almoràvits]].<ref> [http://descargas.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/04708402022416440032268/023455_0054.pdf Gaspar Remiro, Mariano: Historia de la Murcia Musulmana]</ref> El rei Alfons escoltà a Na Ximena en el seu retorn a Castella.