Llínea 1: |
Llínea 1: |
| [[Image:Aristoteles Louvre.jpg|240px|right]] | | [[Image:Aristoteles Louvre.jpg|240px|right]] |
− | '''Aristòtil''' ([[Estagira]], [[Macedònia]] [[anys 380 a. C.|384 a. C.]] – [[Calcis]] [[Eubea]], [[Antiga Grècia|Grècia]] [[anys 320 a. C.|322 a. C.]]) fon un dels més grans [[filòsof grec|filòsofs]] de l'antiguetat, de l'història de la [[filosofia]] [[Occident|occidental]] i l'autor enciclopèdic més portentós que haja donat la humanitat. | + | '''Aristòtil''' ([[Estagira]], [[Macedònia]] [[anys 380 a. C.|384 a. C.]] - † [[Calcis]] [[Eubea]], [[Antiga Grècia|Grècia]] [[anys 320 a. C.|322 a. C.]]) fon un dels més grans [[filòsof grec|filòsofs]] de l'antiguetat, de l'història de la [[filosofia]] [[Occident|occidental]] i l'autor enciclopèdic més portentós que haja donat la humanitat. |
| | | |
− | Fon el creador de la [[llògica]] formal, [[economia]], [[astronomia]], precursor de la [[anatomia]] i la [[biologia]] i un creador de la [[taxonomia]] (és considerat el pare de la [[zoologia]] i la [[botànica]]). Està considerat '''Aristòteles''' (junt en [[Plató]]) com el determinant de gran part del corpus de [[creències]] del Pensament Occidental de l'home corrent (allò que hui denominem "sentit comú" de l'home occidental). | + | Fon el creador de la [[llògica]] formal, [[economia]], [[astronomia]], precursor de la [[anatomia]] i la [[biologia]] i un creador de la [[taxonomia]] (és considerat el pare de la [[zoologia]] i la [[botànica]]). Està considerat Aristòtil (junt en [[Plató]]) com el determinant de gran part del corpus de [[creències]] del Pensament Occidental de l'home corrent (allò que hui denominem "sentit comú" de l'home occidental). |
| | | |
| Creències fundades en conceptes i formulacions tan importants com crear la primera [[llenguage formalisat|formalisació]] [[Llògica]]; la formulació del [[principi de no contradicció]]; el concepte de [[substància]], entés com [[subjecte]], i el [[predicat]], com [[categoria]]; i la [[analogia]] del ser, poden ser considerats com la base sobre la qual es va construir la filosofia tradicional d'occident. | | Creències fundades en conceptes i formulacions tan importants com crear la primera [[llenguage formalisat|formalisació]] [[Llògica]]; la formulació del [[principi de no contradicció]]; el concepte de [[substància]], entés com [[subjecte]], i el [[predicat]], com [[categoria]]; i la [[analogia]] del ser, poden ser considerats com la base sobre la qual es va construir la filosofia tradicional d'occident. |
| | | |
− | '''Aristòtil''' va inaugurar tota una nova visió del món. Va demostrar, o va crear i, sobretot, va popularisar (segons la perspectiva d'a on se li veja) una série d'idees comunes per a moltes persones.
| + | Aristòtil va inaugurar tota una nova visió del món. Va demostrar, o va crear i, sobretot, va popularisar (segons la perspectiva d'a on se li veja) una série d'idees comunes per a moltes persones. |
| | | |
| En això, junt en el platonisme i el [[cristianisme]], la tradició occidental va perdre certes formes de pensament diferents, com fon gran part del pensament dels [[filòsofs presocràtics]] i dels [[sofistes]] (molt populars en l'antiga [[Grècia]]) i, de fet, en la ''història de la [[Metafísica]] '', estes teories aristotèliques s'han consolidat i, a vegades instalat, en forma de [[prejuí]]s filosòfics. | | En això, junt en el platonisme i el [[cristianisme]], la tradició occidental va perdre certes formes de pensament diferents, com fon gran part del pensament dels [[filòsofs presocràtics]] i dels [[sofistes]] (molt populars en l'antiga [[Grècia]]) i, de fet, en la ''història de la [[Metafísica]] '', estes teories aristotèliques s'han consolidat i, a vegades instalat, en forma de [[prejuí]]s filosòfics. |
| + | |
| + | == Cites == |
| + | |
| + | {{Cita|Educar la ment sense educar el cor no és educació en absolut.|Aristòtil}} |
| + | |
| + | == Referències == |
| + | * Aristóteles (2011). Miguel Candel Sanmartín, ed. Obra completa. Biblioteca de Grandes Pensadores. Madrid: Editorial Gredos |
| + | * X. Antich, Introducción a la metafísica de Aristóteles. El problema del objeto en la Filosofía primera, PPU, Barcelona 1990 |
| + | |
| + | == Bibliografia == |
| + | * Aristóteles. Obras completas. Editorial Gredos. Madrid |
| + | * G. Fraile, Historia de la filosofía. Vol.I. Grecia y Roma, BAC, Madrid 1997, 7ª ed |
| + | * J. Barnes, Aristóteles, traducción del inglés por Marta Sansigre Vidal, Cátedra, Madrid 1987 |
| + | * I. Yarza, La racionalidad de la ética de Aristóteles. Un estudio sobre Ética a Nicómaco I, EUNSA, Pamplona 2001 |
| | | |
| [[Categoria:Biografies]] | | [[Categoria:Biografies]] |
Llínea 14: |
Llínea 28: |
| [[Categoria:Botànics]] | | [[Categoria:Botànics]] |
| [[Categoria:Filòsofs]] | | [[Categoria:Filòsofs]] |
| + | [[Categoria:Filòsofs grecs]] |
| [[Categoria:Escritors]] | | [[Categoria:Escritors]] |