Canvis

Estes especulacions i registres fragmentaris són el tractament quasi exclusiu (en la notable excepció de l'us del magnetisme per a la [[brúixola]]) que hi ha des de l'[[Història Antiga|antiguetat]] fins a la [[Revolució científica]] del [[sigle XVII]]; encara que  encara llavors, passa a ser no més que un espectàcul per a exhibir en els salons. Les primeres aportacions que poden entendre's com a aproximacions successives al fenomen elèctric foren realisades per investigadors sistemàtics com [[William Gilbert]], [[Otto von Guericke]], [[Du Fay]], [[Pieter van Musschenbroek]] ([[Ampolla de Leiden]]) o [[William Watson]]. Les observacions someses al método científic varen escomençar a donar els seus fruits en [[Luigi Galvani]], [[Alessandro Volta]], [[Charles-Augustin de Coulomb]] o [[Benjamin Franklin]], proseguides a començaments del [[sigle XIX]] per [[André-Marie Ampère]], [[Michael Faraday]] o [[Georg Ohm]]. Els noms d'alguns d'estos pioners varen acabar donant nom a numeroses unitats utilisades hui dia en la mesura de les diferents magnituts del fenomen. La comprensió final de l'electricitat es va conseguir per mig de la seua unificació en el magnetisme en un únic [[Electromagnetisme|fenomen electromagnètic]] descrit per les [[equacions de Maxwell]] ([[1861]]-[[1865]]).

Estes especulacions i registres fragmentaris són el tractament quasi exclusiu (en la notable excepció de l'us del magnetisme per a la [[brúixola]]) que hi ha des de l'[[Història Antiga|antiguetat]] fins a la [[Revolució científica]] del [[sigle XVII]]; encara que  encara llavors, passa a ser no més que un espectàcul per a exhibir en els salons. Les primeres aportacions que poden entendre's com a aproximacions successives al fenomen elèctric foren realisades per investigadors sistemàtics com [[William Gilbert]], [[Otto von Guericke]], [[Du Fay]], [[Pieter van Musschenbroek]] ([[Ampolla de Leiden]]) o [[William Watson]]. Les observacions someses al método científic varen escomençar a donar els seus fruits en [[Luigi Galvani]], [[Alessandro Volta]], [[Charles-Augustin de Coulomb]] o [[Benjamin Franklin]], proseguides a començaments del [[sigle XIX]] per [[André-Marie Ampère]], [[Michael Faraday]] o [[Georg Ohm]]. Els noms d'alguns d'estos pioners varen acabar donant nom a numeroses unitats utilisades hui dia en la mesura de les diferents magnituts del fenomen. La comprensió final de l'electricitat es va conseguir per mig de la seua unificació en el magnetisme en un únic [[Electromagnetisme|fenomen electromagnètic]] descrit per les [[equacions de Maxwell]] ([[1861]]-[[1865]]).

El [[telégraf elèctric]] ([[Samuel Morse]], [[1833]], precedit per [[Carl Friedrich Gauss|Gauss]] i [[Wilhelm Weber|Weber]], [[1822]]) pot considerar-se com la primera gran aplicació en el camp de les [[telecomunicacions]], pero no serà en la primera revolució industrial, sinó a partir de l'últim quart del [[sigle XIX]] quan les aplicacions econòmiques de l'electricitat la convertiran en una de les forces motrius de la segona revolució industrial. Més que l'época de grans teòrics com [[Lord Kelvin]], fou el moment dels enginyers, com [[Zénobe Gramme]], [[Nikola Tesla]], [[Frank Sprague]], [[George Westinghouse]], [[Ernst Werner von Siemens]], [[Alexander Graham Bell]] i sobretot [[Thomas Alva Edison]] i la seua revolucionària manera d'entendre la relació entre la [[investigació]] científico-tècnica i el [[Economia de mercat|mercat capitalista]]. Els successius canvis de [[paradigma]] de la primera mitat del [[sigle XX]] ([[relativisme|relativista]] i [[mecànica quàntica|quàntic]]) estudiaran la funció de l'electricitat en una nova dimensió: l'[[àtom|atòmica]] i la [[Partícula subatòmica|subatòmica]].

El [[telégraf elèctric]] ([[Samuel Morse]], [[1833]], precedit per [[Carl Friedrich Gauss|Gauss]] i [[Wilhelm Weber|Weber]], [[1822]]) pot considerar-se com la primera gran aplicació en el camp de les [[telecomunicacions]], pero no serà en la primera revolució industrial, sinó a partir de l'últim quart del [[sigle XIX]] quan les aplicacions econòmiques de l'electricitat la convertiran en una de les forces motrius de la segona revolució industrial. Més que l'época de grans teòrics com [[Lord Kelvin]], fon el moment dels enginyers, com [[Zénobe Gramme]], [[Nikola Tesla]], [[Frank Sprague]], [[George Westinghouse]], [[Ernst Werner von Siemens]], [[Alexander Graham Bell]] i sobretot [[Thomas Alva Edison]] i la seua revolucionària manera d'entendre la relació entre la [[investigació]] científico-tècnica i el [[Economia de mercat|mercat capitalista]]. Els successius canvis de [[paradigma]] de la primera mitat del [[sigle XX]] ([[relativisme|relativista]] i [[mecànica quàntica|quàntic]]) estudiaran la funció de l'electricitat en una nova dimensió: l'[[àtom|atòmica]] i la [[Partícula subatòmica|subatòmica]].

[[Archiu:Particle accelerators 1937.jpg|thumb|right|200px|[[Multiplicador de tensió]] [[John Cockcroft|Cockcroft]]-[[Ernest Walton|Walton]] utilisat en un [[accelerador de partícules]] de [[1937]], que arribava a un milló de [[volt]]s.]]

[[Archiu:Particle accelerators 1937.jpg|thumb|right|200px|[[Multiplicador de tensió]] [[John Cockcroft|Cockcroft]]-[[Ernest Walton|Walton]] utilisat en un [[accelerador de partícules]] de [[1937]], que arribava a un milló de [[volt]]s.]]

L'[[electrificació]] no fou solament un procés tècnic, sino un verdader canvi social d'implicacions extraordinàries, començant per l'[[allumenat]] i seguint per tot tipo de processos industrials ([[motor elèctric]], [[metalúrgia]], [[refrigeració]]...) i de comunicacions ([[telefonia]], [[ràdio]]). [[Lenin]], durant la [[Revolució bolchevic]], va definir el [[socialisme]] com la suma de l'electrificació i el poder dels [[soviet]]s,<ref>Dita molt citada, ací glosada per [[Slavoj Žižek]] [http://www.infoamerica.org/teoria_articulos/zizek02.htm ''Lenin ciberespacial: ¿per qué no?) International Socialism N° 95, 2002.</ref> pero va ser sobretot la [[societat de consum]] que va nàixer en els països capitalistes, la que va dependre en major mesura de la utilisació domèstica de l'electricitat en els [[electrodomèstic]]s i va ser en estos països a on la retroalimentació entre la ciència, la tecnologia i la societat va desenrollar les complexes estructures que varen permetre els actuals sistemes de [[I+D]] i [[I+D+I]], en qué la iniciativa pública i privada s'interpenetren, i les figures individuals es difuminen en els equips d'investigació.

L'[[electrificació]] no fon solament un procés tècnic, sino un verdader canvi social d'implicacions extraordinàries, començant per l'[[allumenat]] i seguint per tot tipo de processos industrials ([[motor elèctric]], [[metalúrgia]], [[refrigeració]]...) i de comunicacions ([[telefonia]], [[ràdio]]). [[Lenin]], durant la [[Revolució bolchevic]], va definir el [[socialisme]] com la suma de l'electrificació i el poder dels [[soviet]]s,<ref>Dita molt citada, ací glosada per [[Slavoj Žižek]] [http://www.infoamerica.org/teoria_articulos/zizek02.htm ''Lenin ciberespacial: ¿per qué no?) International Socialism N° 95, 2002.</ref> pero va ser sobretot la [[societat de consum]] que va nàixer en els països capitalistes, la que va dependre en major mesura de la utilisació domèstica de l'electricitat en els [[electrodomèstic]]s i va ser en estos països a on la retroalimentació entre la ciència, la tecnologia i la societat va desenrollar les complexes estructures que varen permetre els actuals sistemes de [[I+D]] i [[I+D+I]], en qué la iniciativa pública i privada s'interpenetren, i les figures individuals es difuminen en els equips d'investigació.

L'energia elèctrica és essencial per a la [[societat de l'informació]] de la [[tercera revolució industrial]] que es ve produint des de la segona mitat del sigle XX ([[transistor]], [[televisió]], [[computació]], [[robòtica]], [[Internet]]...). Únicament pot comparar-se-li en importància la [[motorisació]] dependent del [[petròleu]] (que també és àmpliament utilisada, com els atres [[combustibles fòssils]], en la generació d'electricitat). Abdós processos varen exigir quantitats cada vegada més grans d'energia, lo que és en l'orige de la [[crisis energètica]] i [[Contaminació atmosfèrica|mediambiental]] i de la investigació de noves [[font d'energia|fonts d'energia]], la majoria en immediata utilisació elèctrica ([[energia nuclear]] i [[energies alternatives]], donades, les llimitacions de la tradicional [[hidroelectricitat]]). Els problemes que té l'electricitat per al seu almagasenament i transport en llargues distàncies, i per a l'autonomia dels aparells mòvils, són reptes tècnics encara no resolts de forma prou eficaç.

L'energia elèctrica és essencial per a la [[societat de l'informació]] de la [[tercera revolució industrial]] que es ve produint des de la segona mitat del sigle XX ([[transistor]], [[televisió]], [[computació]], [[robòtica]], [[Internet]]...). Únicament pot comparar-se-li en importància la [[motorisació]] dependent del [[petròleu]] (que també és àmpliament utilisada, com els atres [[combustibles fòssils]], en la generació d'electricitat). Abdós processos varen exigir quantitats cada vegada més grans d'energia, lo que és en l'orige de la [[crisis energètica]] i [[Contaminació atmosfèrica|mediambiental]] i de la investigació de noves [[font d'energia|fonts d'energia]], la majoria en immediata utilisació elèctrica ([[energia nuclear]] i [[energies alternatives]], donades, les llimitacions de la tradicional [[hidroelectricitat]]). Els problemes que té l'electricitat per al seu almagasenament i transport en llargues distàncies, i per a l'autonomia dels aparells mòvils, són reptes tècnics encara no resolts de forma prou eficaç.