Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
1068 bytes afegits ,  15 maig
sense resum d'edició
Llínea 14: Llínea 14:  
|signatura = Ego Ruderico.jpg
 
|signatura = Ego Ruderico.jpg
 
}}
 
}}
'''Rodrigo Díaz de Vivar "El Cid Campeador"''', conegut com a ''El Sit''<ref>{{Ref-web|url=https://diccionari.llenguavalenciana.com/general/consulta?t=sit&l=1|títul="Sit", sobrenom valencià de Ruyz Díaz de Vivar|consulta=12 juny 2018|llengua=|editor=Real Acadèmia de Cultura Valenciana|data=}}</ref> en [[valencià]] (també escrit ''El Cit'')<ref>{{Ref-web|url=https://diccionari.llenguavalenciana.com/general/consulta?t=cit|títul="Sit", variant ortogràfica de "sit"|consulta=12 juny 2018|llengua=|editor=Real Acadèmia de Cultura Valenciana|data=}}</ref> i com a ''El Cid'' en castellà, fon un guerrer, gentilhome d'orige [[Castella|castellà]], príncip del [[Regne de Valéncia]] de [[1094]] a [[1099]]. Naixqué en [[Vivar]], ([[Burgos]]) en l'any [[1043]] i morí en [[Valéncia]] el dumenge [[10 de juliol]] de [[1099]].
+
'''Rodrigo Díaz de Vivar "El Sit Campeador"''', conegut com a '''El Sit''' <ref>{{Ref-web|url={{DGLV|Sit}}|títul="Sit", sobrenom valencià de Ruyz Díaz de Vivar|consulta=12 juny 2018|llengua=|editor=Real Acadèmia de Cultura Valenciana|data=}}</ref> en [[valencià]] (també escrit ''El Cit'') <ref>{{Ref-web|url={{DGLV|Cit}}|títul="Sit", variant ortogràfica de "sit"|consulta=12 juny 2018|llengua=|editor=Real Acadèmia de Cultura Valenciana|data=}}</ref> i com a ''El Cid'' en castellà, fon un guerrer, gentilhome d'orige [[Castella|castellà]], príncip del [[Regne de Valéncia]] de [[1094]] a [[1099]]. Naixqué en [[Vivar]], ([[Burgos]]) en l'any [[1043]] i morí en [[Valéncia]] el dumenge [[10 de juliol]] de [[1099]].
    
==Cavaller==
 
==Cavaller==
Llínea 51: Llínea 51:  
El sometiment d'alguns alcaits i de Mundir i son fill, que per mig de tribut posaren [[Lleida]], [[Tortosa]] i [[Dénia]] baix la protecció del Sit. En l'any [[1090]] dominava pràcticament tot el Llevant espanyol.
 
El sometiment d'alguns alcaits i de Mundir i son fill, que per mig de tribut posaren [[Lleida]], [[Tortosa]] i [[Dénia]] baix la protecció del Sit. En l'any [[1090]] dominava pràcticament tot el Llevant espanyol.
   −
Eixe mateix any ajudà a [[Anfós VI]] en contra de [[Granada]], pero una acció del Sit no fon ben interpretada pel rei que tornà a enemistar-se en el Sit fins al punt d'intentar Anfós, en ajuda d'[[Aragó]], [[Barcelona]], [[Pisa]] i [[Gènova]] en [[1092]], la conquista de [[Valéncia]], sense respectar el protectorat que sobre ella eixercia el Sit. Éste respongué en un atac devastador a terres de [[Calahorra]] i [[Nájera]], les del seu enemic Garcia Ordóñez, açò obligà a Anfós a abandonar [[Valéncia]] per a acodir en ajuda del seu favorit.
+
Eixe mateix any ajudà a [[Anfós VI]] en contra de [[Granada]], pero una acció del Sit no fon interpretada be pel rei que tornà a enemistar-se en el Sit fins al punt d'intentar Anfós, en ajuda d'[[Aragó]], [[Barcelona]], [[Pisa]] i [[Gènova]] en [[1092]], la conquista de [[Valéncia]], sense respectar el protectorat que sobre ella eixercia el Sit. Éste respongué en un atac devastador a terres de [[Calahorra]] i [[Nájera]], les del seu enemic Garcia Ordóñez, açò obligà a Anfós a abandonar [[Valéncia]] per a acodir en ajuda del seu favorit.
    
==Traició de Ibn Yahhaf==
 
==Traició de Ibn Yahhaf==
Llínea 57: Llínea 57:     
==Senyor de Valéncia==
 
==Senyor de Valéncia==
 +
[[Archiu:Dotación del Cid a la catedral de Valencia 1098.jpg|thumb|250px|Diploma de dotació del Sit a la [[Catedral de Valéncia]].]]
 
El Sit tornà dispost a venjar l'assessinat d'al-Qádir. Conquistà [[Yuballa (El Puig)]]. La guarnició almoràvit fon expulsada a [[Dénia]]. El Sit és convertí en Senyor de [[Valéncia]]. Els almoràvits és retiren sense combatre i el Sit establix una rodada duríssima a la ciutat, que és rendí el [[15 juny]] de [[1094]].
 
El Sit tornà dispost a venjar l'assessinat d'al-Qádir. Conquistà [[Yuballa (El Puig)]]. La guarnició almoràvit fon expulsada a [[Dénia]]. El Sit és convertí en Senyor de [[Valéncia]]. Els almoràvits és retiren sense combatre i el Sit establix una rodada duríssima a la ciutat, que és rendí el [[15 juny]] de [[1094]].
   Llínea 62: Llínea 63:     
===Batalla de Quart===
 
===Batalla de Quart===
En [[decembre]] de l'any [[1094]] és produí un llògic i esperat atac contra [[Valéncia]], participant un gran eixercit almoràvit baix l'autoritat d'un nebot de l'emir Yusuf ibn Tásufin. El Sit es mantingué dèu dies a la defensiva darrere dels murs de la ciutat, al cap dels quals realisà una inesperada eixida i els derrotà per sancer en el [[Pla de Quart]], apresonà a molts i agarrà un fabulós botí. En [[Quart]] i a mans del Sit, els almoràvits, fins llavors invencibles, conegueren la seua primera gran derrota.
+
En decembre de l'any [[1094]] és produí un llògic i esperat atac contra [[Valéncia]], participant un gran eixercit almoràvit baix l'autoritat d'un nebot de l'emir Yusuf ibn Tásufin. El Sit es mantingué dèu dies a la defensiva darrere dels murs de la ciutat, al cap dels quals realisà una inesperada eixida i els derrotà per sancer en el [[Pla de Quart]], apresonà a molts i agarrà un fabulós botí. En [[Quart]] i a mans del Sit, els almoràvits, fins llavors invencibles, conegueren la seua primera gran derrota.
    
===Governant Valéncia===
 
===Governant Valéncia===
[[Archiu:Dotación del Cid a la catedral de Valencia 1098.jpg|thumb|250px|Diploma de dotació del Sit a la [[Catedral de Valéncia]].]]
   
El Sit decidix venjar a al-Qádir. Les sospites recaigueren sobre el cadí ibn Yahháf. Un tribunal musulmà condenà a ibn Yahháf a ser lapidat, pero el Sit, aplicant un Dret castellà, feu que fera mort en la foguera (maig [[1095]]). Pronte és produïren escarots, això feu que el Sit canviara l'estatut que havia concedit als musulmans per un atre manco tolerant que seria l'aplicat pels cristians en les seues conquistes durant el [[sigle XII]]. La mesquita major, fon convertida en iglésia i més tart en la [[Catedral de Valéncia|Catedral de Santa Maria]] en l'any [[1097]].
 
El Sit decidix venjar a al-Qádir. Les sospites recaigueren sobre el cadí ibn Yahháf. Un tribunal musulmà condenà a ibn Yahháf a ser lapidat, pero el Sit, aplicant un Dret castellà, feu que fera mort en la foguera (maig [[1095]]). Pronte és produïren escarots, això feu que el Sit canviara l'estatut que havia concedit als musulmans per un atre manco tolerant que seria l'aplicat pels cristians en les seues conquistes durant el [[sigle XII]]. La mesquita major, fon convertida en iglésia i més tart en la [[Catedral de Valéncia|Catedral de Santa Maria]] en l'any [[1097]].
   Llínea 75: Llínea 75:  
El [[dumenge]] 10 de juliol de [[1099]], mor el Sit en [[Valéncia]]. Tota la cristiandat plorà la seua mort.
 
El [[dumenge]] 10 de juliol de [[1099]], mor el Sit en [[Valéncia]]. Tota la cristiandat plorà la seua mort.
   −
El Sit morí en [[Valéncia]] el 10 de juliol de 1099, la seua viuda vixqué durant tres anys en [[Valéncia]]. Sitiada en [[1101]], Jimena demanà auxili a [[Anfós VI]], que acodí en el seu socors i davant de quina presència els almoràvits es retiraren. Pero el monarca considerà impossible mantindre's en la plaça, molt alluntada de [[Regne de LLeó|Lleó]], i ordenà que fora abandonada i incendiada en [[maig]] de [[1102]].  
+
El Sit morí en [[Valéncia]] el 10 de juliol de 1099, la seua viuda [[Ximena Diaz]] vixqué i governà durant tres anys en [[Valéncia]]. Sitiada en [[1101]], Jimena demanà auxili a [[Anfós VI]], que acodí en el seu socors i davant de quina presència els almoràvits es retiraren. Pero el monarca considerà impossible mantindre's en la plaça, molt alluntada de [[Regne de Lleó|Lleó]], i ordenà que fora abandonada i incendiada en maig de [[1102]].  
   −
Els restos mortals del Sit foren conduïts pels seus vassalls al [[monasteri de Sant Pere de Cardeña]].
+
Els restos mortals del Sit foren conduïts pels seus vassalls al [[Monasteri de Sant Pere de Cardeña]].
    
==Fills==
 
==Fills==
Llínea 117: Llínea 117:     
==Referències==
 
==Referències==
{{Ref}}
+
{{Reflist}}
 +
 
 +
== Bibliografia ==
 +
* Coscollá Sanz, Vicente, La Valencia musulmana, Valencia, Carena Editors, 2003. ISBN 84-87398-75-8
 +
* Guichard, Pierre, Al-Andalus frente a la conquista cristiana: los musulmanes de Valencia, siglos XI-XIII, Madrid, Biblioteca Nueva; Universitat de Valéncia (Historia, 16), 2001. ISBN 978-84-7030-852-9
 +
* [[Menéndez Pidal|Menéndez Pidal, Ramón]]. «Autógrafos inéditos del Cid y de Jimena en dos diplomas de 1098 y 1101», Revista de Filología Española, t. 5 (1918), Madrid, Sucesores de Hernando, 1918. Copia digital Valladolid, Junta de Castilla y León. Consejería de Cultura y Turismo. Dirección General de Promociones e Instituciones Culturales, 2009-2010
 +
* Torres Sevilla-Quiñones de León, Margarita Cecilia, «El linaje del Cid», Anales de la Universidad de Alicante. Historia Medieval. n.º 13 (2000-2002), págs. 343-360. ISSN 0212-2480
 +
* y Boix Jovaní, Alfonso , Guerra en Šarq Alʼandalus: Las batallas cidianas de Morella (1084) y Cuarte (1094), Zaragoza, Instituto de Estudios Islámicos y del Oriente Próximo, 2005. ISBN 978-84-95736-04-8
 +
 
 +
== Enllaços externs ==
 +
{{commonscat|El Cid}}
 +
{{DGLV|Sit}}
    
[[Categoria:Història d'Espanya]]
 
[[Categoria:Història d'Espanya]]
123 959

edicions

Menú de navegació