2648
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «En el nom de llengües indoeuropees es coneix a la major família de llengües del món en número de parlants. La família indoeuropea, a la que perteneixen la m...».
En el nom de llengües indoeuropees es coneix a la major família de llengües del món en número de parlants. La família indoeuropea, a la que perteneixen la majoria de les llengües d'Europa i el oest de Àsia, inclou a més de 150 idiomes parlats per alrededor de 3000 millons de persones (alrededor de un 45% de la població mundial).
== Identificació de la família ==
La primera hipòtesis sobre la existència d'una família llingüística indoeuropea fon proposta en la segon mitat del sigle XVIII pel filòlec britànic sir William Jones (filòlec), qui notà similituts entre quatre dels idiomes coneguts més antics: el [[Idioma sànscrit|sànscrit]] el [[llatí]], el [[Idioma grec|grec]] i el [[Idioma persa|persa]]. Franz Bopp recolzà esta hipòtesis al comparar sistemàticament estes llengües en atres i trobar múltiples cognats. Des de el sigle XIX, els estudiosos varen dir a esta família llengúes indogermàniques. Posteriorment pasà a emplear-se el terme indoeuropeu. Un bon eixemple de la conexió indoeuropea és la enorm similitut descoberta entre el sànscrit i dialectes antics del [[Idioma llituà|llituà]].
El idioma comú ancestral és conegut com [[proto-indoeuropeu]]. Existix desacort en torn al punt geogràfic en el que s¡originà sent [[Armènia]] i el sur d'[[Ucrània]] els principals llocs proposts.
Esta família està formà per les siguients subfamilies: albanesa, armènia, bàltica, cèltica, eslava, germànica, grega, indoirania (que inclou les llengües indoaries i les iranies) i itàlica (que incluix les llengües romàniques i el llatí). Ad elles se sumen dos subfamilies hui desaparegudes: la anatòlia (que cinlou la llengua dels hitites) i la tocària. Des de la segon mitat del sigle XVIII, i durant tot el sigle XIX, la llingüística històrica i neogramàtica intentaren reunir senyes suficients per a demostrar que este conjunt de llengües, aparentment diverses, formaven part duna única família.
Els documents del sànscrit i del grec clàssic (els més antics de les llengües indoeuropees si exceptuem els hitites, que per llavors no estaven descifrats) presenten les formes característiques pròpies de les llengües indoeuropees, lo que demostra la existència d'una llengua mare comú. Les relacions entre el sànscrit, el grec clàssic i el llatí s'havien comprobat ya fea principis del sigle XIX. Per atre costat, els gramàtics de la Índia elabroraren una clasificació sistemàtica dels elements que constituiren antigament el sànscrit. El estudi relaisat en la India es completa en atre estudi sistemàtic i comparatiu de els sitemes fonètics i gramaticals de les llengües eruopees. La conclusió, efectuant-se una reconstrucció dels rascs fonètics i gramaticals que este debia tindre. El indoeuropeu és pues luna llengua reconstruida i datada cara al 3000 a. C., ya que cara al 2000 a. C. ya se troben rascs de diferenciació notables entre les llengües naixcudes del mateix.
En general, les llengües indoeuropees mosren una perguda progresiva d ela flexió. Per lo que se sap, el protoindoeuropeu fon una llengua molt flexiva, com heu demostren atres llengües clàssiques com el sànscrit, el avèstic i el grec; front a açò, estan orientaes cara a una via analítica, com per eixemple el anglés, el francés i el persa, usant complements en preposició i verps auxiliars en lloc de la declinació nominal i la conjugació verbal.
En gran part, la perguda dels elements flexius ha segut el resultat d'un llarc procés que ha conduït a la perguda de les sílabes finals de les paraules; aixina, moltes de les indoeuropees eren més breus que les coresponents protoindoeuropees. Ademés, en atres lengües ha tengut lloc el desenroll de nous procediments gramaticals, i ha hagut numerossos canvis de significat en algunes paraules concretes.
== Característiques comuns ==
El proto-indoeuropeu presenta molts rascs que han desaparegut d ela majoria de les llengües indoeuropees modernes. De fet entre les llengües indoeuropees es troben tipologies gramaticals que les fan molt diferents entre si, no sent cert que totes les llengües indoeuropees conserven actualment "paregut" entre si, i la seua relació filogenètica moltes voltes no sols és accesible per mig del estudi comparat profundo de les mateixes i no pel seu aspecte superficial o les característiques gramaticals més evidents. Açò se deu a que estes llengües han seguit evolucions marcadament diferents en cada regió a on es parlen. En tot i això, es reconeixen algunes característiques casi universals en totes elles:
* Les llengües indoeuropees són llengües altament fusionants.
* El alineament morofsintàctic és de timpo nominatiu-acusatiu.
* La categoria gramatical de número se marca obligatoriament tant en els noms i pronoms com en les formes personals del verp. La majoria de les llengües sols distinguixen [[singular]] i [[plural]] encara que algunes llengües poseixen també [[dual]].
* La gran majoria de les llengües indoeuropees poseixen algun tipo de distinció de [[gènere gramatical]], encara que algunes llengües com el [[anglés]] restringixen esta distinció als pronoms personals i en atres llengües com el [[Idioma armeni|armeni]] les distincions de gènere gramatical han desaparegut per complet.
== Subdivisions principals ==
La família de les llengües indoeuropea es subdividix al mateix temps en grups, estos són:
* [[Grup anatoli]]
* [[Grup balcànic]]
* [[Grup bàltic]]
* [[Grup celta]]
* [[Grup eslau]]
* [[Grup germànic]]
* [[Grup grec]]
* [[Grup indoirani]]
* [[Grup itàlic]]
* [[Grup tocari]]
== Llengües satem ==
* [[Llengües balcàniques meridionals]]
** [[Idioma armeni]]
** [[Idioma frigi]] (†)
** [[Idioma peoni]] (†)
* [[Llengües balcàniques septentrionals]]
** [[Idioma albanés]]
** [[Idioma daci]] (†)
** [[Idioma traci]] (†)
* [[Llengües bàltiques]]
** [[Idioma prusià antic]] (†)
** [[Idioma letó]] (†)
** [[Idioma llituà]] (†)
* [[Llengües indoiranies]]
** [[Llengues indoàries]]
*** [[Idioma Sànscrit]]
*** [[Idioma Pràcrit]] (†)
*** [[Idioma Assamés]]
*** [[Idioma bengalí]]
*** [[Idioma cingalés]]
*** [[Idioma guyarati]]
*** [[Idioma Hindi]]
*** [[[Idioma Urdu]]
*** [[Idioma marathi]]
*** [[Idioma nepalí]]
*** [[Idioma punyabí]]
*** [[Idioma romaní]]
*** [[Idioma Sindhi]]
** [[Idioma irànies]]
*** [[Idioma Avèstic]] (†)
*** [[Idioma Sogdià]] (†)
*** [[Idioma Baluci]]
*** [[Idioma Kurdo]]
*** [[Idioma Parto]]
*** [[Idioma Pastú]]
*** [[Idioma Persa antic]] (†)
*** [[Idioma Persa]]
*** [[Idioma Oseti]]
** [[Llengües dàrdiques]]
*** [[Idioma Cachemir]]
* [[Llengües eslaves]]
** [[Llengües eslaves meridionals]]
*** [[Idioma búlgar]]
*** [[[Idioma esloveny]]]
*** [[[Idioma serbocroata]]]
*** [[Idioma macedoni]]]
*** [[[Antic eslau elcesiàstic]] (†)
** [[Llengües eslaves occidentals]]
*** [[[Idioma polac]]]
*** [[Idioma chec]]
*** [[Idioma Eslovac]]
*** [[Idioma sorap, sorbi o lusaci]]
** [[Llengües eslaves orientals]]
*** [[Idioma rus]]]
*** [[Idioma Bielorrús]]
*** [[Idioma ucranià]]
== Llengües Centum ==
* [[Llengües anatòlies]] (†)
** [[Idioma hitita]] (†)
** [[Idioma Lidi]] (†)
** [[Idioma Lici]] (†)
* [[Llengües celtes]]
** [[Idioma Gal]] (†)
** [[Idioma Celtíber]] (†)
** [[Idioma Lepòntic]] (†)
** [[Idioma Manés]] (†)(Revixcut des de 1980 com a segon llengua)
** [[Idioma Gaèlic irlandés]]
** [[Idioma gaèlic escocés]]
** [[Idioma còrnic]] (†)(Revixcut des de 1980 com asegon llengua)
** [[Idioma bretó]]
** [[Idioma galés]]
* [[Llengües germanes]]
** [[Idioma Anglosaxó]]
*** [[Idioma anglés]]
*** [[[Idioma Escocés (llengua germànica)|Idioma escocés]]
** [[Idioma frisó]]
** [[Idioma Saterlandés]]
** [[Idioma frisó septentrional]]
** [[Alemà estàndar]]
** [[Idioma luxemburgués]]
** [[Idioma Yiddish]]
** [[Baix saxó]]
** [[Baix alemà]]
** [[Idioma neerlandés]]
*** [[Idioma Afrikaans]]
** [[Idioma gòtic]] (†)
** [[Idioma gòtic de Crimea]]
** [[Idioma Islandés]]
** [[Idioma Feroés]]
** [[Idioma neonoruec]]
** [[Idioma danés]]
** [[Idioma suec]]
** [[Idioma dalecarnià]]
** [[Idioma gútnic antic]] (†)
* [[Idioma grec|Llengúes helèniques]]
** Grec clàssic
*** Grec modern
* [[Llengües itàliques]]
** [[Idioma falisc]] (†)
** [[Idioma llatí]] (†)
*** [[Idioma gallec]]
*** [[Idioma portugués]]
*** [[Idioma occità]]
*** [[Idioma valencià]]
*** [[Idioma català]]
*** [[Idioma espanyol]]
*** [[Idioma asturià]]
*** [[Idioma lleonés]]
*** [[Idioma mirandés]]
*** [[Idioma extremeny]]
*** [[Idioma aragonés]]
*** [[Idioma navarroaragonés]] (†)
*** [[Idioma francés]]
*** [[Idioma való]]
*** [[Idioma galó]]
*** [[Idioma normant]]
*** [[Idioma Franco-Provençal]]
*** [[Idioma Piamontés]]
*** [[Idioma Lombart]]
*** [[Idioma Ligur]]
*** [[Idioma Emilià-romanyolo]]
*** [[Idioma Venecià]]
*** [[Idioma Italià]]
*** [[Idioma corso]]
*** [[Idioma ladí]]
*** [[Idioma fruilà]]
*** [[Idioma romanche]]
*** [[Idioma rumà]]
*** [[Idioma sart]]
** [[Llengües Osco-Umbres]]
*** [[Idioma Osc]] (†)
*** [[Idioma Umbro]] (†)
* [[Llengües tocarines]] (†)
** [[Tocari A]] (†)
** [[Tocari B]] (†)
* [[Idioma Lusità]]
[[Categoria:Llingüística]]
== Identificació de la família ==
La primera hipòtesis sobre la existència d'una família llingüística indoeuropea fon proposta en la segon mitat del sigle XVIII pel filòlec britànic sir William Jones (filòlec), qui notà similituts entre quatre dels idiomes coneguts més antics: el [[Idioma sànscrit|sànscrit]] el [[llatí]], el [[Idioma grec|grec]] i el [[Idioma persa|persa]]. Franz Bopp recolzà esta hipòtesis al comparar sistemàticament estes llengües en atres i trobar múltiples cognats. Des de el sigle XIX, els estudiosos varen dir a esta família llengúes indogermàniques. Posteriorment pasà a emplear-se el terme indoeuropeu. Un bon eixemple de la conexió indoeuropea és la enorm similitut descoberta entre el sànscrit i dialectes antics del [[Idioma llituà|llituà]].
El idioma comú ancestral és conegut com [[proto-indoeuropeu]]. Existix desacort en torn al punt geogràfic en el que s¡originà sent [[Armènia]] i el sur d'[[Ucrània]] els principals llocs proposts.
Esta família està formà per les siguients subfamilies: albanesa, armènia, bàltica, cèltica, eslava, germànica, grega, indoirania (que inclou les llengües indoaries i les iranies) i itàlica (que incluix les llengües romàniques i el llatí). Ad elles se sumen dos subfamilies hui desaparegudes: la anatòlia (que cinlou la llengua dels hitites) i la tocària. Des de la segon mitat del sigle XVIII, i durant tot el sigle XIX, la llingüística històrica i neogramàtica intentaren reunir senyes suficients per a demostrar que este conjunt de llengües, aparentment diverses, formaven part duna única família.
Els documents del sànscrit i del grec clàssic (els més antics de les llengües indoeuropees si exceptuem els hitites, que per llavors no estaven descifrats) presenten les formes característiques pròpies de les llengües indoeuropees, lo que demostra la existència d'una llengua mare comú. Les relacions entre el sànscrit, el grec clàssic i el llatí s'havien comprobat ya fea principis del sigle XIX. Per atre costat, els gramàtics de la Índia elabroraren una clasificació sistemàtica dels elements que constituiren antigament el sànscrit. El estudi relaisat en la India es completa en atre estudi sistemàtic i comparatiu de els sitemes fonètics i gramaticals de les llengües eruopees. La conclusió, efectuant-se una reconstrucció dels rascs fonètics i gramaticals que este debia tindre. El indoeuropeu és pues luna llengua reconstruida i datada cara al 3000 a. C., ya que cara al 2000 a. C. ya se troben rascs de diferenciació notables entre les llengües naixcudes del mateix.
En general, les llengües indoeuropees mosren una perguda progresiva d ela flexió. Per lo que se sap, el protoindoeuropeu fon una llengua molt flexiva, com heu demostren atres llengües clàssiques com el sànscrit, el avèstic i el grec; front a açò, estan orientaes cara a una via analítica, com per eixemple el anglés, el francés i el persa, usant complements en preposició i verps auxiliars en lloc de la declinació nominal i la conjugació verbal.
En gran part, la perguda dels elements flexius ha segut el resultat d'un llarc procés que ha conduït a la perguda de les sílabes finals de les paraules; aixina, moltes de les indoeuropees eren més breus que les coresponents protoindoeuropees. Ademés, en atres lengües ha tengut lloc el desenroll de nous procediments gramaticals, i ha hagut numerossos canvis de significat en algunes paraules concretes.
== Característiques comuns ==
El proto-indoeuropeu presenta molts rascs que han desaparegut d ela majoria de les llengües indoeuropees modernes. De fet entre les llengües indoeuropees es troben tipologies gramaticals que les fan molt diferents entre si, no sent cert que totes les llengües indoeuropees conserven actualment "paregut" entre si, i la seua relació filogenètica moltes voltes no sols és accesible per mig del estudi comparat profundo de les mateixes i no pel seu aspecte superficial o les característiques gramaticals més evidents. Açò se deu a que estes llengües han seguit evolucions marcadament diferents en cada regió a on es parlen. En tot i això, es reconeixen algunes característiques casi universals en totes elles:
* Les llengües indoeuropees són llengües altament fusionants.
* El alineament morofsintàctic és de timpo nominatiu-acusatiu.
* La categoria gramatical de número se marca obligatoriament tant en els noms i pronoms com en les formes personals del verp. La majoria de les llengües sols distinguixen [[singular]] i [[plural]] encara que algunes llengües poseixen també [[dual]].
* La gran majoria de les llengües indoeuropees poseixen algun tipo de distinció de [[gènere gramatical]], encara que algunes llengües com el [[anglés]] restringixen esta distinció als pronoms personals i en atres llengües com el [[Idioma armeni|armeni]] les distincions de gènere gramatical han desaparegut per complet.
== Subdivisions principals ==
La família de les llengües indoeuropea es subdividix al mateix temps en grups, estos són:
* [[Grup anatoli]]
* [[Grup balcànic]]
* [[Grup bàltic]]
* [[Grup celta]]
* [[Grup eslau]]
* [[Grup germànic]]
* [[Grup grec]]
* [[Grup indoirani]]
* [[Grup itàlic]]
* [[Grup tocari]]
== Llengües satem ==
* [[Llengües balcàniques meridionals]]
** [[Idioma armeni]]
** [[Idioma frigi]] (†)
** [[Idioma peoni]] (†)
* [[Llengües balcàniques septentrionals]]
** [[Idioma albanés]]
** [[Idioma daci]] (†)
** [[Idioma traci]] (†)
* [[Llengües bàltiques]]
** [[Idioma prusià antic]] (†)
** [[Idioma letó]] (†)
** [[Idioma llituà]] (†)
* [[Llengües indoiranies]]
** [[Llengues indoàries]]
*** [[Idioma Sànscrit]]
*** [[Idioma Pràcrit]] (†)
*** [[Idioma Assamés]]
*** [[Idioma bengalí]]
*** [[Idioma cingalés]]
*** [[Idioma guyarati]]
*** [[Idioma Hindi]]
*** [[[Idioma Urdu]]
*** [[Idioma marathi]]
*** [[Idioma nepalí]]
*** [[Idioma punyabí]]
*** [[Idioma romaní]]
*** [[Idioma Sindhi]]
** [[Idioma irànies]]
*** [[Idioma Avèstic]] (†)
*** [[Idioma Sogdià]] (†)
*** [[Idioma Baluci]]
*** [[Idioma Kurdo]]
*** [[Idioma Parto]]
*** [[Idioma Pastú]]
*** [[Idioma Persa antic]] (†)
*** [[Idioma Persa]]
*** [[Idioma Oseti]]
** [[Llengües dàrdiques]]
*** [[Idioma Cachemir]]
* [[Llengües eslaves]]
** [[Llengües eslaves meridionals]]
*** [[Idioma búlgar]]
*** [[[Idioma esloveny]]]
*** [[[Idioma serbocroata]]]
*** [[Idioma macedoni]]]
*** [[[Antic eslau elcesiàstic]] (†)
** [[Llengües eslaves occidentals]]
*** [[[Idioma polac]]]
*** [[Idioma chec]]
*** [[Idioma Eslovac]]
*** [[Idioma sorap, sorbi o lusaci]]
** [[Llengües eslaves orientals]]
*** [[Idioma rus]]]
*** [[Idioma Bielorrús]]
*** [[Idioma ucranià]]
== Llengües Centum ==
* [[Llengües anatòlies]] (†)
** [[Idioma hitita]] (†)
** [[Idioma Lidi]] (†)
** [[Idioma Lici]] (†)
* [[Llengües celtes]]
** [[Idioma Gal]] (†)
** [[Idioma Celtíber]] (†)
** [[Idioma Lepòntic]] (†)
** [[Idioma Manés]] (†)(Revixcut des de 1980 com a segon llengua)
** [[Idioma Gaèlic irlandés]]
** [[Idioma gaèlic escocés]]
** [[Idioma còrnic]] (†)(Revixcut des de 1980 com asegon llengua)
** [[Idioma bretó]]
** [[Idioma galés]]
* [[Llengües germanes]]
** [[Idioma Anglosaxó]]
*** [[Idioma anglés]]
*** [[[Idioma Escocés (llengua germànica)|Idioma escocés]]
** [[Idioma frisó]]
** [[Idioma Saterlandés]]
** [[Idioma frisó septentrional]]
** [[Alemà estàndar]]
** [[Idioma luxemburgués]]
** [[Idioma Yiddish]]
** [[Baix saxó]]
** [[Baix alemà]]
** [[Idioma neerlandés]]
*** [[Idioma Afrikaans]]
** [[Idioma gòtic]] (†)
** [[Idioma gòtic de Crimea]]
** [[Idioma Islandés]]
** [[Idioma Feroés]]
** [[Idioma neonoruec]]
** [[Idioma danés]]
** [[Idioma suec]]
** [[Idioma dalecarnià]]
** [[Idioma gútnic antic]] (†)
* [[Idioma grec|Llengúes helèniques]]
** Grec clàssic
*** Grec modern
* [[Llengües itàliques]]
** [[Idioma falisc]] (†)
** [[Idioma llatí]] (†)
*** [[Idioma gallec]]
*** [[Idioma portugués]]
*** [[Idioma occità]]
*** [[Idioma valencià]]
*** [[Idioma català]]
*** [[Idioma espanyol]]
*** [[Idioma asturià]]
*** [[Idioma lleonés]]
*** [[Idioma mirandés]]
*** [[Idioma extremeny]]
*** [[Idioma aragonés]]
*** [[Idioma navarroaragonés]] (†)
*** [[Idioma francés]]
*** [[Idioma való]]
*** [[Idioma galó]]
*** [[Idioma normant]]
*** [[Idioma Franco-Provençal]]
*** [[Idioma Piamontés]]
*** [[Idioma Lombart]]
*** [[Idioma Ligur]]
*** [[Idioma Emilià-romanyolo]]
*** [[Idioma Venecià]]
*** [[Idioma Italià]]
*** [[Idioma corso]]
*** [[Idioma ladí]]
*** [[Idioma fruilà]]
*** [[Idioma romanche]]
*** [[Idioma rumà]]
*** [[Idioma sart]]
** [[Llengües Osco-Umbres]]
*** [[Idioma Osc]] (†)
*** [[Idioma Umbro]] (†)
* [[Llengües tocarines]] (†)
** [[Tocari A]] (†)
** [[Tocari B]] (†)
* [[Idioma Lusità]]
[[Categoria:Llingüística]]