Canvis

==Vida==

==Vida==

Va nàixer en Valéncia, en el '''carrer dels Jofrens'''. Estudià dret canònic en [[Lleida]], a on obtingué el grau de bachiller en decrets. Es fa membre de l'[[Orde de la Mercé]] en l'any [[1370]] <ref>Segons les mateixes fonts que el fan nàixer en el [[1363]], ingressà en el monasteri en l'any [[1397]]</ref>, en el [[monasteri del Puig]] i s'ordenà sacerdot en [[1375]], despuix d'haver estudiat Teologia. En l'orde eixercí diversos càrrecs, com elector, procurador i comanador de [[Lleida]], [[Perpinyá]] i [[Valéncia]] ([[1409]]).  

Va nàixer en Valéncia, en el '''carrer dels Jofrens'''. Estudià dret canònic en [[Lleida]], a on obtingué el grau de bachiller en decrets. Es fa membre de l'[[Orde de la Mercé]] en l'any [[1370]] <ref>Segons les mateixes fonts que el fan nàixer en l'any [[1363]], ingressà en el monasteri en l'any [[1397]]</ref>, en el [[monasteri del Puig]] i s'ordenà sacerdot en [[1375]], despuix d'haver estudiat Teologia. En l'orde eixercí diversos càrrecs, com elector, procurador i comanador de [[Lleida]], [[Perpinyá]] i [[Valéncia]] ([[1409]]).  

El [[1409]] va fundar l'Hospital dels Innocents, Fols e Orats de Valéncia, que era la primera institució del seu gènero en tot lo món. En [[1410]] va fundar un hospici per a chiquets abandonats, també en Valéncia, i en [[1416]] un hospital de pelegrins en [[el Puig de Santa Maria| El Puig de Santa Maria]].

El [[1409]] va fundar l'Hospital dels Innocents, Fols e Orats de Valéncia, que era la primera institució del seu gènero en tot lo món. En [[1410]] va fundar un hospici per a chiquets abandonats, també en Valéncia, i en [[1416]] un hospital de pelegrins en [[el Puig de Santa Maria| El Puig de Santa Maria]].

El [[24 de febrer]] de [[1409]], el flare se dirigia des del convent a la [[Catedral de Valéncia]], a on havia de predicar el sermó del dumenge de Quaresma. De camí, va advertir que un grup de chiquets cridava i colpejava, burlant-se'n, a un atre  chiquet loco mentrimentres cridaven "¡Al loco! Al loco!". El pare Jofré, commogut per l'escena, recriminà als chiquets el seu acte, mentrimentres donava ampar al loco i el duya al convent mercedari. En el sermó en la Catedral va parlar del fet i de la necessitat de donar ajuda a qui patix trastorns mentals, evitant la "persecució irracional, tant més cruel com més inocents, impotents i irresponsables en són les víctimes".  

El [[24 de febrer]] de [[1409]], el flare se dirigia des del convent a la [[Catedral de Valéncia]], a on havia de predicar el sermó del dumenge de Quaresma. De camí, va advertir que un grup de chiquets cridava i colpejava, burlant-se'n, a un atre  chiquet loco mentrimentres cridaven "¡Al loco! Al loco!". El pare Jofré, commogut per l'escena, recriminà als chiquets el seu acte, mentrimentres donava ampar al loco i el duya al convent mercedari. En el sermó en la Catedral va parlar del fet i de la necessitat de donar ajuda a qui patix trastorns mentals, evitant la "persecució irracional, tant més cruel com més inocents, impotents i irresponsables en són les víctimes".  

A raïl d'este sermó i atres accions posteriors, Bernat Andreu, Llorenç Salom i atres prohoms, en el consentiment del [[Jurat|jurats de la ciutat]], varen adquirir unes cases i horta pròximes a la porta de Torrent i l'[[ermita de Santa Llúcia]] per a construir un hospital per als folls. S'erigí aixina l''''Hospital dels Innocents''' o '''Hospital dels Innocents, Fols e Orats''', obert el [[9 de juny]] de [[1409]] <ref>L'hospital es creà per mig d'una [[bula]] pontifícia de [[Benet XIII d'Avinyó|Benet XIII]] del [[26 de febrer]] del [[1410]] i en l'aprovació del rei [[Martí l'Humà]]</ref> A on intentà per primera vegada d'aplicar métodos curatius a uns pacients que fins a eixe moment se consideraven [[endimoniat]]s. En l'any [[1512]], l'hospital va reunir els atres centres hospitalaris de la ciutat de Valéncia, creant-se l'[[Hospital General de Valéncia]].

A raïl d'este sermó i atres accions posteriors, Bernat Andreu, Llorenç Salom i atres prohoms, en el consentiment del [[Jurat|jurats de la ciutat]], varen adquirir unes cases i horta pròximes a la porta de Torrent i l'[[ermita de Santa Llúcia]] per a construir un hospital per als folls. S'erigí aixina l''''Hospital dels Innocents''' o '''Hospital dels Innocents, Fols e Orats''', obert el [[9 de juny]] de [[1409]] <ref>L'hospital es creà per mig d'una [[bula]] pontifícia de [[Benet XIII d'Avinyó|Benet XIII]] del [[26 de febrer]] de l'any [[1410]] i en l'aprovació del rei [[Martí l'Humà]]</ref> A on intentà per primera vegada d'aplicar métodos curatius a uns pacients que fins a eixe moment se consideraven [[endimoniat]]s. En l'any [[1512]], l'hospital va reunir els atres centres hospitalaris de la ciutat de Valéncia, creant-se l'[[Hospital General de Valéncia]].

En l'entrada hi ha colocada una image de la [[Mare de Deu dels Desamparats]] que varen deixar, segons la tradició, tres pelegrins que hi havien demanat hostage: era la nomenada '''Mare de Déu dels Folls, Innocents i Desamparats''' que, serà patrona de Valéncia i Generala dels eixercits del Regne: la [[Mare de Deu dels Desamparats]].

En l'entrada hi ha colocada una image de la [[Mare de Deu dels Desamparats]] que varen deixar, segons la tradició, tres pelegrins que hi havien demanat hostage: era la nomenada '''Mare de Déu dels Folls, Innocents i Desamparats''' que, serà patrona de Valéncia i Generala dels eixercits del Regne: la [[Mare de Deu dels Desamparats]].