Canvis

'''Itàlia''', oficialment la '''Republica italiana''' (en [[italià]] Repubblica Italiana), és un país d'[[Europa]] que forma part de l'[[Unió Europea|Unio Europea]] (UE).

'''Itàlia''', oficialment la '''Republica italiana''' (en [[italià]] Repubblica Italiana), és un país d'[[Europa]] que forma part de l'[[Unió Europea|Unio Europea]] (UE).

El seu territori consistix principalment en la [[Península Itàlica|Península Itàlica]] i de dos grans illes en el mar Mediterraneu: [[Sicília]] i [[Cerdenya]]. Per el nort està bordejat pels [[Alpes]], per a on llimita en [[França]], [[Suïssa]], [[Àustria]] i [[Eslovènia|Eslovènia]]. Els estats independents de [[San Marí]] i la [[Ciutat del Vaticà|Ciutat del Vatica]] son enclavaments dins del territori italià. '''Itàlia''' forma part del G8 o grup de les huit nacions mes industrialisades del mon. Situàt en el cor del antic Imperi Romà, està plena de tesors que reconstruïxen l'història de les bases de la civilisacio occidental.

El seu territori consistix principalment en la [[Península Itàlica|Península Itàlica]] i de dos grans illes en el mar Mediterraneu: [[Sicília]] i [[Cerdenya]]. Per el nort està bordejat pels [[Alpes]], per a on llimita en [[França]], [[Suïssa]], [[Àustria]] i [[Eslovènia|Eslovènia]]. Els estats independents de [[San Marí]] i la [[Ciutat del Vaticà|Ciutat del Vatica]] son enclavaments dins del territori italià. '''Itàlia''' forma part del G8 o grup de les huit nacions més industrialisades del mon. Situàt en el cor del antic Imperi Romà, està plena de tesors que reconstruïxen l'història de les bases de la civilisacio occidental.

'''Itàlia''' ha segut la llar de moltes cultures europees com els [[Etrusc]s] i els [[Imperi Romà|Romans]] i també fon la cuna del moviment del [[Renaiximent]], que començà en la regio de [[Toscana]] i pronte es va estendre per tota [[Europa]]. La capital de '''Itàlia''', [[Roma]], ha segut durant sigles el centre politic i cultural de la civilisacio occidental, i també es la ciutat santa per a l'[[Iglesia Catolica]], pues dins de la ciutat se troba el microestat del [[Vaticà]].

'''Itàlia''' ha segut la llar de moltes cultures europees com els [[Etrusc]s] i els [[Imperi Romà|Romans]] i també fon la cuna del moviment del [[Renaiximent]], que començà en la regio de [[Toscana]] i pronte es va estendre per tota [[Europa]]. La capital de '''Itàlia''', [[Roma]], ha segut durant sigles el centre politic i cultural de la civilisacio occidental, i també es la ciutat santa per a l'[[Iglesia Catolica]], pues dins de la ciutat se troba el microestat del [[Vaticà]].

'''Itàlia''' es troba divida en 20 regions administratives, dividides en provincies i estes ademés en municipis o comunes. De les vint regions, cinc (Vall d'Aosta, Friuli-Venecia Julia, [[Sicilia]], [[Cerdenya]] i Trentino-Alt Adigio) tenen un estatus especial en rao a la seua naturalea geografica, cultural o social. Els restants es someten a un estatut comu d'administracio.

'''Itàlia''' es troba divida en 20 regions administratives, dividides en provincies i estes ademés en municipis o comunes. De les vint regions, cinc (Vall d'Aosta, Friuli-Venecia Julia, [[Sicilia]], [[Cerdenya]] i Trentino-Alt Adigio) tenen un estatus especial en rao a la seua naturalea geografica, cultural o social. Els restants es someten a un estatut comu d'administracio.

Encara que '''Itàlia''' ha experimentat un desenroll economic admirable des de la [[Segona Guerra Mundial]], i ara li la considera entre les set nacions mes riques del mon, en el aspecte politic Italia deixa molt que desijar. I a pesar dels esforços que s'han fet per "netejar" la politica italiana, encara perviu una sensacio generalisada de que es el país mes caotic i corrupte d'Europa. La politica italiana sol ser fosca, i en el parlament es teixen tot tipo d'alliances i pactes secrets. En el sur de la peninsula i en la illa de [[Sicilia]], la mafia te tant o més poder que el Estat, arribant a controlar diaris, juges i policies. En [[1992]], el assessinat de Giovanni Falcone, un magistrat que investigava el crim organisat, i la subseqüent campanya de mans netes que se desatà conmocionaren a les institucions italianes, pero després d'anys d'intenses investigacions, els resultats han segut magros. Sobre el actual primer ministre de Itàlia, [[Silvio Berlusconi]], sempre ha sobrevolat el fantasma de la corrupcio, pero ell pareix no importar-li als italians, que li triaren primer ministre dos voltes.

Encara que '''Itàlia''' ha experimentat un desenroll economic admirable des de la [[Segona Guerra Mundial]], i ara li la considera entre les set nacions més riques del mon, en el aspecte politic Italia deixa molt que desijar. I a pesar dels esforços que s'han fet per "netejar" la politica italiana, encara perviu una sensacio generalisada de que es el país més caotic i corrupte d'Europa. La politica italiana sol ser fosca, i en el parlament es teixen tot tipo d'alliances i pactes secrets. En el sur de la peninsula i en la illa de [[Sicilia]], la mafia te tant o més poder que el Estat, arribant a controlar diaris, juges i policies. En [[1992]], el assessinat de Giovanni Falcone, un magistrat que investigava el crim organisat, i la subseqüent campanya de mans netes que se desatà conmocionaren a les institucions italianes, pero després d'anys d'intenses investigacions, els resultats han segut magros. Sobre el actual primer ministre de Itàlia, [[Silvio Berlusconi]], sempre ha sobrevolat el fantasma de la corrupcio, pero ell pareix no importar-li als italians, que li triaren primer ministre dos voltes.

== Geografia ==

== Geografia ==

El relleu presenta quatre grans unitats regionals: al Nort, un sector continental dominàt pels [[Alpes]]; als seus peus, la planura del Po, al Sur un sector peninsular articulàt pels [[Apenins]]; i finalment les terres insulars.

El relleu presenta quatre grans unitats regionals: al Nort, un sector continental dominàt pels [[Alpes]]; als seus peus, la planura del Po, al Sur un sector peninsular articulàt pels [[Apenins]]; i finalment les terres insulars.

El sistema alpí exten per territori italià la casi totalitat de la seua vertent meridional. En este gran conjunt montanyos destaquen les formacions calcarees dels Dolomites (Marmolà, 3.342 m d'alt.) i en el sector cristali, de formes mes agrestes, alguns dels principals caps de tot el sistema alpí: Mont Rosa, Cervino. Alguns passos de montanya (Mont Cenis, Simplon, Brennero) faciliten la comunicacio en les regions veïnes. La regió prealpina presenta llarcs i profunts valls, en numerosos llacs: Garda, Mayor, Como, Iseo. Al sur dels [[Alpes]], entre estos i els [[Apenins]], s'exten la planura del [[Po]] (el rio més llarc del país), fosa tectonica reomplida pels deposits sedimentaris aportats pels rius que descenen dels Apenins i, especialment, dels [[Alps]], i que avenen la planura que s'obri al mar Adriatic pel llitoral NE de Itàlia.

El sistema alpí exten per territori italià la casi totalitat de la seua vertent meridional. En este gran conjunt montanyos destaquen les formacions calcarees dels Dolomites (Marmolà, 3.342 m d'alt.) i en el sector cristali, de formes més agrestes, alguns dels principals caps de tot el sistema alpí: Mont Rosa, Cervino. Alguns passos de montanya (Mont Cenis, Simplon, Brennero) faciliten la comunicacio en les regions veïnes. La regió prealpina presenta llarcs i profunts valls, en numerosos llacs: Garda, Mayor, Como, Iseo. Al sur dels [[Alpes]], entre estos i els [[Apenins]], s'exten la planura del [[Po]] (el rio més llarc del país), fosa tectonica reomplida pels deposits sedimentaris aportats pels rius que descenen dels Apenins i, especialment, dels [[Alps]], i que avenen la planura que s'obri al mar Adriatic pel llitoral NE de Itàlia.

La climatologia italiana, si be te caràcter mediterráneu, presenta notables variacions regionals. En primer lloc, per efecte de la seua considerable extensió en latitut: miges anuals en [[Milán]] de 23 °C en juliol y 1,5 °C en giner, mentres que en [[Palermo]], dichas medias son de 26,2 y 11 °C. Per atra banda, degut a les condicions orográfiqueas: els [[Alps]], que actuen de barrera front als vents del Nort, registren les majors precipitacions (de 3.000 a 3.800 mm anuals); els Apeninos, por la seua part, establixen una clara distinció fins a les dos seues vertents: la tirrénica, que queda exporta a les corrents humides de l'Oest, i la vertient adriática, a sotavent de dites influencies (menys de 500 mm anuals en Apulia).

La climatologia italiana, si be te caràcter mediterráneu, presenta notables variacions regionals. En primer lloc, per efecte de la seua considerable extensió en latitut: miges anuals en [[Milán]] de 23 °C en juliol y 1,5 °C en giner, mentres que en [[Palermo]], dichas medias son de 26,2 y 11 °C. Per atra banda, degut a les condicions orográfiqueas: els [[Alps]], que actuen de barrera front als vents del Nort, registren les majors precipitacions (de 3.000 a 3.800 mm anuals); els Apeninos, por la seua part, establixen una clara distinció fins a les dos seues vertents: la tirrénica, que queda exporta a les corrents humides de l'Oest, i la vertient adriática, a sotavent de dites influencies (menys de 500 mm anuals en Apulia).

=== Gastronomia ===

=== Gastronomia ===

La gastronomia de '''Itàlia''' es molt varià, el país fon unificat en el any [[1861]], i les seues cuines reflexen la varietat cultural de les seues regions aixina com la diversitat de sa historia. La cuina italiana està incluida dins de les denominaes gastronomies mediterranees i es imità, aixina com practicà en tot lo món. Es molt corrent que es conega a la gastronomia de '''Itàlia''' pels seus plats mes famosos que son la pizza, la pasta i el risotto, pero el cert és que és una cuina a on existixen els abundants aromes i els sabors del mediterraneu. Es trata d'una cuina en la que s'ha sabut perpetuar les antigues recetes com la polenta (aliment de les legions romanes) que hui en dia poden degustarse en qualsevol trattoria italiana.

La gastronomia de '''Itàlia''' es molt varià, el país fon unificat en el any [[1861]], i les seues cuines reflexen la varietat cultural de les seues regions aixina com la diversitat de sa historia. La cuina italiana està incluida dins de les denominaes gastronomies mediterranees i es imità, aixina com practicà en tot lo món. Es molt corrent que es conega a la gastronomia de '''Itàlia''' pels seus plats més famosos que son la pizza, la pasta i el risotto, pero el cert és que és una cuina a on existixen els abundants aromes i els sabors del mediterraneu. Es trata d'una cuina en la que s'ha sabut perpetuar les antigues recetes com la polenta (aliment de les legions romanes) que hui en dia poden degustarse en qualsevol trattoria italiana.

=== Lliteratura ===

=== Lliteratura ===