Llínea 60: |
Llínea 60: |
| '''Itàlia''' es troba divida en 20 regions administratives, dividides en provincies i estes ademés en municipis o comunes. De les vint regions, cinc (Vall d'Aosta, Friuli-Venecia Julia, [[Sicilia]], [[Cerdenya]] i Trentino-Alt Adigio) tenen un estatus especial en rao a la seua naturalea geografica, cultural o social. Els restants es someten a un estatut comu d'administracio. | | '''Itàlia''' es troba divida en 20 regions administratives, dividides en provincies i estes ademés en municipis o comunes. De les vint regions, cinc (Vall d'Aosta, Friuli-Venecia Julia, [[Sicilia]], [[Cerdenya]] i Trentino-Alt Adigio) tenen un estatus especial en rao a la seua naturalea geografica, cultural o social. Els restants es someten a un estatut comu d'administracio. |
| | | |
− | Encara que '''Itàlia''' ha experimentat un desenroll economic admirable des de la [[Segona Guerra Mundial]], i ara li la considera entre les set nacions mes riques del mon, en el aspecte politic Italia deixa molt que desijar. I a pesar dels esforços que s'han fet per "netejar" la politica italiana, encara perviu una sensacio generalisada de que es el país mes caotic i corrupte d'Europa. La politica italiana sol ser fosca, i en el parlament es teixen tot tipo d'alliances i pactes secrets. En el sur de la peninsula i en la illa de [[Sicilia]], la mafia te tant o mes poder que el Estat, arribant a controlar diaris, juges i policies. En [[1992]], el assessinat de Giovanni Falcone, un magistrat que investigava el crim organisat, i la subseqüent campanya de mans netes que se desatà conmocionaren a les institucions italianes, pero després d'anys d'intenses investigacions, els resultats han segut magros. Sobre el actual primer ministre de Itàlia, [[Silvio Berlusconi]], sempre ha sobrevolat el fantasma de la corrupcio, pero ell pareix no importar-li als italians, que li triaren primer ministre dos voltes. | + | Encara que '''Itàlia''' ha experimentat un desenroll economic admirable des de la [[Segona Guerra Mundial]], i ara li la considera entre les set nacions mes riques del mon, en el aspecte politic Italia deixa molt que desijar. I a pesar dels esforços que s'han fet per "netejar" la politica italiana, encara perviu una sensacio generalisada de que es el país mes caotic i corrupte d'Europa. La politica italiana sol ser fosca, i en el parlament es teixen tot tipo d'alliances i pactes secrets. En el sur de la peninsula i en la illa de [[Sicilia]], la mafia te tant o més poder que el Estat, arribant a controlar diaris, juges i policies. En [[1992]], el assessinat de Giovanni Falcone, un magistrat que investigava el crim organisat, i la subseqüent campanya de mans netes que se desatà conmocionaren a les institucions italianes, pero després d'anys d'intenses investigacions, els resultats han segut magros. Sobre el actual primer ministre de Itàlia, [[Silvio Berlusconi]], sempre ha sobrevolat el fantasma de la corrupcio, pero ell pareix no importar-li als italians, que li triaren primer ministre dos voltes. |
| | | |
| == Geografia == | | == Geografia == |
| El relleu presenta quatre grans unitats regionals: al Nort, un sector continental dominàt pels [[Alpes]]; als seus peus, la planura del Po, al Sur un sector peninsular articulàt pels [[Apenins]]; i finalment les terres insulars. | | El relleu presenta quatre grans unitats regionals: al Nort, un sector continental dominàt pels [[Alpes]]; als seus peus, la planura del Po, al Sur un sector peninsular articulàt pels [[Apenins]]; i finalment les terres insulars. |
| | | |
− | El sistema alpí exten per territori italià la casi totalitat de la seua vertent meridional. En este gran conjunt montanyos destaquen les formacions calcarees dels Dolomites (Marmolà, 3.342 m d'alt.) i en el sector cristali, de formes mes agrestes, alguns dels principals caps de tot el sistema alpí: Mont Rosa, Cervino. Alguns passos de montanya (Mont Cenis, Simplon, Brennero) faciliten la comunicacio en les regions veïnes. La regió prealpina presenta llarcs i profunts valls, en numerosos llacs: Garda, Mayor, Como, Iseo. Al sur dels [[Alpes]], entre estos i els [[Apenins]], s'exten la planura del [[Po]] (el rio mes llarc del país), fosa tectonica reomplida pels deposits sedimentaris aportats pels rius que descenen dels Apenins i, especialment, dels [[Alps]], i que avenen la planura que s'obri al mar Adriatic pel llitoral NE de Itàlia. | + | El sistema alpí exten per territori italià la casi totalitat de la seua vertent meridional. En este gran conjunt montanyos destaquen les formacions calcarees dels Dolomites (Marmolà, 3.342 m d'alt.) i en el sector cristali, de formes mes agrestes, alguns dels principals caps de tot el sistema alpí: Mont Rosa, Cervino. Alguns passos de montanya (Mont Cenis, Simplon, Brennero) faciliten la comunicacio en les regions veïnes. La regió prealpina presenta llarcs i profunts valls, en numerosos llacs: Garda, Mayor, Como, Iseo. Al sur dels [[Alpes]], entre estos i els [[Apenins]], s'exten la planura del [[Po]] (el rio més llarc del país), fosa tectonica reomplida pels deposits sedimentaris aportats pels rius que descenen dels Apenins i, especialment, dels [[Alps]], i que avenen la planura que s'obri al mar Adriatic pel llitoral NE de Itàlia. |
| | | |
| La climatologia italiana, si be te caràcter mediterráneu, presenta notables variacions regionals. En primer lloc, per efecte de la seua considerable extensió en latitut: miges anuals en [[Milán]] de 23 °C en juliol y 1,5 °C en giner, mentres que en [[Palermo]], dichas medias son de 26,2 y 11 °C. Per atra banda, degut a les condicions orográfiqueas: els [[Alps]], que actuen de barrera front als vents del Nort, registren les majors precipitacions (de 3.000 a 3.800 mm anuals); els Apeninos, por la seua part, establixen una clara distinció fins a les dos seues vertents: la tirrénica, que queda exporta a les corrents humides de l'Oest, i la vertient adriática, a sotavent de dites influencies (menys de 500 mm anuals en Apulia). | | La climatologia italiana, si be te caràcter mediterráneu, presenta notables variacions regionals. En primer lloc, per efecte de la seua considerable extensió en latitut: miges anuals en [[Milán]] de 23 °C en juliol y 1,5 °C en giner, mentres que en [[Palermo]], dichas medias son de 26,2 y 11 °C. Per atra banda, degut a les condicions orográfiqueas: els [[Alps]], que actuen de barrera front als vents del Nort, registren les majors precipitacions (de 3.000 a 3.800 mm anuals); els Apeninos, por la seua part, establixen una clara distinció fins a les dos seues vertents: la tirrénica, que queda exporta a les corrents humides de l'Oest, i la vertient adriática, a sotavent de dites influencies (menys de 500 mm anuals en Apulia). |