Canvis

Un '''més''' (del [[llatí]] ''mensis'') és cada un dels dotze periodos de [[temps]], d'entre 28 i 31 [[dia|dies]], que es dividix l'[[any]]. En [[Idioma valencià|valencià]] cada més té un nom d'orige llatí. Aixina, [[juny]] seria el mes dedicat a [[Juno]], [[juliol]] a [[Juli César]] i [[agost]] a [[César August]]. Aixina, els últims quatre mesos tenen el seu significat en números: [[setembre]] (sèptim), [[octubre]] (octau), [[novembre]] (nové) i [[decembre]] (dècim). Açò és aixina perque, en un principi, l'any escomençava en [[març]], i [[setembre]] era en efecte el sèptim mes de l'[[any]].

Un '''més''' (del [[llatí]] ''mensis'') és cada un dels dotze periodos de [[temps]], d'entre 28 i 31 [[dia|dies]], que es dividix l'[[any]]. En [[Idioma valencià|valencià]] cada més té un nom d'orige llatí. Aixina, [[juny]] seria el més dedicat a [[Juno]], [[juliol]] a [[Juli César]] i [[agost]] a [[César August]]. Aixina, els últims quatre mesos tenen el seu significat en números: [[setembre]] (sèptim), [[octubre]] (octau), [[novembre]] (nové) i [[decembre]] (dècim). Açò és aixina perque, en un principi, l'any escomençava en [[març]], i [[setembre]] era en efecte el sèptim mes de l'[[any]].

La duració fon establida de manera que s'intercalaren els mesos de 30 i 31 dies, en l'excepció de [[febrer]], que va conservar la seua duració original de 28 dies per motius religiosos. L'existència de dotze mesos té relació en les dotze constelacions del [[zodíac]] i en la numeració decenal.

La duració fon establida de manera que s'intercalaren els mesos de 30 i 31 dies, en l'excepció de [[febrer]], que va conservar la seua duració original de 28 dies per motius religiosos. L'existència de dotze mesos té relació en les dotze constelacions del [[zodíac]] i en la numeració decenal.

== El més en Astronomia ==

== El més en Astronomia ==

El ''' més ''' és una unitat [[Astronomia|astronòmica]] de [[temps]], usada en el [[calendari]] com el [[Periodo orbital|periodo]] que tarda la [[Lluna]] en donar una volta al voltant de la [[Terra]]. No obstant, el moviment de la [[Lluna]] en la seua [[òrbita]] és molt complicat i el seu periodo no és constant. És més, en moltes cultures (com succeïx en el [[calendari hebreu]] i el [[calendari musulmà]]) el principi del mes coincidix en la primera aparició del creixent llunar [[Lluna nova]] despuix de l'ocàs damunt de l'horisó occidental. La data i temps d'esta observació real depenen de la llongitut geogràfica exacta, aixina com de la latitut, les condicions atmosfèriques, l'atenció visual dels observadors, etc. Per consegüent, no és possible predir en precisió el principi i la duració dels mesos en estos calendaris. La majoria dels [[judeus]] seguix un calendari precalculat.

El ''' més ''' és una unitat [[Astronomia|astronòmica]] de [[temps]], usada en el [[calendari]] com el [[Periodo orbital|periodo]] que tarda la [[Lluna]] en donar una volta al voltant de la [[Terra]]. No obstant, el moviment de la [[Lluna]] en la seua [[òrbita]] és molt complicat i el seu periodo no és constant. És més, en moltes cultures (com succeïx en el [[calendari hebreu]] i el [[calendari musulmà]]) el principi del més coincidix en la primera aparició del creixent llunar [[Lluna nova]] despuix de l'ocàs damunt de l'horisó occidental. La data i temps d'esta observació real depenen de la llongitut geogràfica exacta, aixina com de la latitut, les condicions atmosfèriques, l'atenció visual dels observadors, etc. Per consegüent, no és possible predir en precisió el principi i la duració dels mesos en estos calendaris. La majoria dels [[judeus]] seguix un calendari precalculat.

== Més Sinòdic ==

== Més Sinòdic ==

== Més Sideral ==

== Més Sideral ==

El periodo real de l'òrbita de la Lluna prenent com a referència les [[Estrela|estreles]] fixes es nomena ''' mes sideral''', perque és el temps que pren la [[Lluna]] per a tornar a la mateixa posició entre les estreles fixes en l'[[esfera celest]]. Val aproximadament 27 1/3 dies generalment. Este tipo de ''més'' ha aparegut entre les cultures en el Mig Est, [[Índia]] i [[China]] de la manera següent: ells varen dividir el cel en 28 parts, caracterisant una [[constelació]], durant cada dia del mes de manera que se seguix la calcigada que la [[Lluna]] deixa entre les estreles.

El periodo real de l'òrbita de la Lluna prenent com a referència les [[Estrela|estreles]] fixes es nomena ''' mes sideral''', perque és el temps que pren la [[Lluna]] per a tornar a la mateixa posició entre les estreles fixes en l'[[esfera celest]]. Val aproximadament 27 1/3 dies generalment. Este tipo de ''més'' ha aparegut entre les cultures en el Mig Est, [[Índia]] i [[China]] de la manera següent: ells varen dividir el cel en 28 parts, caracterisant una [[constelació]], durant cada dia del més de manera que se seguix la calcigada que la [[Lluna]] deixa entre les estreles.

== Més tròpic ==

== Més tròpic ==

És costum especificar posicions de cossos celestials respecte al [[Punt Aries|equinocci vernal]]. A causa de la [[precessió dels equinoccis]], este punt retrograda sobre l'eclíptica. Per consegüent la Lluna tarda menys temps per a tornar a l'equinocci que al mateix punt entre les estreles fixes. Aixina el mes tròpic és llaugerament més curt que el més sideral.

És costum especificar posicions de cossos celestials respecte al [[Punt Aries|equinocci vernal]]. A causa de la [[precessió dels equinoccis]], este punt retrograda sobre l'eclíptica. Per consegüent la Lluna tarda menys temps per a tornar a l'equinocci que al mateix punt entre les estreles fixes. Aixina el més tròpic és llaugerament més curt que el més sideral.

== Més Draconític ==

== Més Draconític ==