Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
135 bytes afegits ,  19:07 28 abr 2022
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1: −
'''Yonah ben Isaac ibn Buqlaris al-Israili''' va ser un mege i botànic judeu de [[Al-Andalus]] naixcut en [[Saragossa]] en el [[sigle XI]] i fallit al començament del .
+
'''Yonah ben Isaac ibn Buqlaris al-Israili''' va ser un mege i botànic judeu de [[Al-Andalus]] naixcut en [[Saragossa]] en el [[sigle XI]] i fallit al començament del [[sigle XII]].
   −
Va redactar en l'any [[1106]] un tractat de farmacologia sobre els medicaments simples titulat Kitab al Mustaini o Llibre del-Musta'in.  
+
Va redactar en l'any [[1106]] un tractat de farmacologia sobre els medicaments simples titulat ''Kitab al Mustaini'' o ''Llibre del-Musta'in''.  
    
Provablement, va tindre que emigrar de Al-Andalus per la repressió intelectual que va eixercir l'Imperi almorávide.
 
Provablement, va tindre que emigrar de Al-Andalus per la repressió intelectual que va eixercir l'Imperi almorávide.
   −
En Kitab al Mustaini apareixen els térmens de les espècies medicinals en varis idiomes: grec, àrap, persa, siríaco, bereber i atres llengües romàniques hispàniques, diferenciant noms de les aljamies de Saragossa i Valencia : ‘parthal’ (pardal), ‘letuga’ (lletuga), ‘lop’ (llop), ‘formache’ (formage), ’lebre’ (llebre), ’ ’thapara’ (tapera), ’thomiello’ (tomello)...per lo que este llibre guarda un alt interés filològic.
+
En ''Kitab al Mustaini'' apareixen els térmens de les espècies medicinals en varis idiomes: [[grec]], [[àrap]], persa, siríaco, bereber i atres llengües romàniques hispàniques, diferenciant noms de les aljamies de Saragossa i [[Valéncia]] : ‘parthal’ ([[pardal]]), ‘letuga’ ([[lletuga]]), ‘lop’ ([[llop]]), ‘formache’ ([[formage]]), ’lebre’ ([[llebre]]), ’ ’thapara’ ([[tapera]]), ’thomiello’ ([[tomello]])...per lo que este llibre guarda un alt interés filològic.
    
Ibn Buqlaris distinguix, en este sentit, un dialecte hispanoárabe romançada saragossana (ayamiyya saraqusta o aljamía romançada popular saragossana), del pròpiament andalusí (ayamiyyat al-Andalus o romançada de Al-Ándalus). És també una valiosa font per a l'estudi de la primitiva romançada aragonesa, tant per la cantitat de noms populars de plantes, com pels térmens mèdics i creències, que eren nomenades a sovint en expressions metafòriques.
 
Ibn Buqlaris distinguix, en este sentit, un dialecte hispanoárabe romançada saragossana (ayamiyya saraqusta o aljamía romançada popular saragossana), del pròpiament andalusí (ayamiyyat al-Andalus o romançada de Al-Ándalus). És també una valiosa font per a l'estudi de la primitiva romançada aragonesa, tant per la cantitat de noms populars de plantes, com pels térmens mèdics i creències, que eren nomenades a sovint en expressions metafòriques.
   −
Va escriure aixina mateix Risalat al-tabyin wa-l-tartill o Epístola de l'explicació i la reglamentació, un tractat que classificava de modo jeràrquic els aliments a on desenrollava un concepte de Galeno que parlava de quatre facultats existents en la totalitat dels òrguens del cos humà: la força aprehensiva, la força retentiva, la força digestiva i la força expulsiva.
+
Va escriure aixina mateix ''Risalat al-tabyin wa-l-tartill'' o ''Epístola de l'explicació i la reglamentació'', un tractat que classificava de modo jeràrquic els aliments a on desenrollava un concepte de [[Galeno]] que parlava de quatre facultats existents en la totalitat dels òrguens del cos humà: la força aprehensiva, la força retentiva, la força digestiva i la força expulsiva.
    
== Vore també ==
 
== Vore també ==
Llínea 15: Llínea 15:  
* [[Llengua mossàrap]]
 
* [[Llengua mossàrap]]
 
* [[Harges]]
 
* [[Harges]]
 +
* [[Anex:Cites que reconeixen el valencià com llengua]]
    
== Referències ==
 
== Referències ==
124 718

edicions

Menú de navegació