124 718
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: − + − Cec de naiximent, son pare també era cec, estudià en Umar al-Talamanqui i Said al-Bagdadi, fon admirat per la seua gran memòria i treballà baix la protecció dels reis de la [[taifa de Dénia]] Al-Muwaffaq i el seu hereu Ali Iqbal al-Dawla.+ − La seua obra més important és el seu diccionari enciclopèdic àrap escrit en dèsset volumns titulat ''Kitab al-Mujassas'' (Diccionarin de térmens especialisats), que recopilava en gran medida la lexicografia àrap anterior,encara que en una gran cantitat de térmens de tots els camps del saber. Aixina que, els volumns II, XI i XIII arrepleguen conceptes relacionats en la música i els seus instruments en la cultura àrap.+ − == Cites ==+ − {{Cita|Los primeros indicios de romance valenciano se evidencian en las Jarchas del siglo IX, por ejemplo las del señor de Murviedro datadas en el 1085, las de Ibn Al-Dani de Denia o las fechadas en el 1121 de Ibn Rudaym de Bocairente. Los mozárabes emplearon el latín en sus libros y escritos; pero en el uso diario hablaban una lengua romance que no se escribía pero que era de uso general en los siglos IX y X, no solo entre mozárabes y judíos, sino entre musulmanes de todas las clases sociales. Uno de los testimonios más clarificadores fue el de Ibn Sida, muerto en Denia en el 1066, que nos dejó plasmada la situación lingüística de su época, el siglo XI, con un par de frases "¿Com no he de fer-les – si escric en temps tan alluntats de quan l'arap es parlava en purea – i tenint que conviure familiarment en persones que parlen romanç?"}} + − * ''Origen del valenciano. Jarchas mozárabes en valenciano. Idiomavalenciano.com''+ − − L'àrap Ibn Sida que va morir en Dénia en l'any 1066, es disculpava dels erros comessos en la seua obra, ya que estava rodejat “de persones que parlaven romanç”. Abans de l'arribada del [[Jaume I|Conquistador]] ya es parlava una llengua romançada que posteriorment es diria [[Llengua valenciana|valencià]]. Per un atre costat i d'acort en les fonts històriques, el repoblament cristià a penes superà el 3%, sent impossible que eixa chicoteta població de repobladors imponguera una llengua i més quan es trobaven dividits en aragonesos, catalans i francesos. − − [[Valéncia]] mai ha estat unida políticament a [[Catalunya]]. El [[Regne de Valéncia]] es regia pels seus propis [[Furs|furs]] diferents dels atres territoris de la [[Corona d'Aragó]]. Per tant, des d'un punt de vista polític i institucional [[Comunitat valenciana|Valéncia]] i [[Catalunya]] des de fa 700 anys han constituït dos realitats distintes. − − Est és un factor clau en la diferenciació entre el [[gallec]] i el [[portugués]]. El fet de que Galícia i Portugal pertanyguen a realitats polítiques diferents ha segut crucial per a que abdós llengües es consideren distintes. Ací no ha mediat un factor llingüístic sino un factor polític. Llínea 22:
Llínea 16: − + + + − + − * [https://books.google.es/books?id=xAU_JYSUKTsC&pg=PA62&lpg=PA62&dq=Ibn-Sida&source=bl&ots=ljzVtkoqpC&sig=5oy-4OaeAtP_uk-1-LgscHspJ2Y&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwi28YD7tJbQAhVHNhoKHX6PDt8Q6AEIMDAD#v=onepage&q=Ibn-Sida&f=false Ibn Sīda de Murcia: el mayor lexicógrafo de Al-Andalus - Darío Cabanelas Rodríguez]
sense resum d'edició
'''Abū-l-Hasan `Alī ibn Ismā`īl al-Musrī al-Andalusi al-lugawī''' ([[Múrcia]], c. [[1007]] - [[Dénia]], [[25 de març]] de [[1066]]), conegut com a '''Ibn Sida''' i ''El Cec de Múrcia'', fon un eminent filòlec lexicógraf andalusí.
'''Yonah ben Isaac ibn Buqlaris al-Israili''' va ser un mege i botànic judeu de [[Al-Andalus]] naixcut en [[Saragossa]] en el [[sigle XI]] i fallit al començament del .
Va redactar en l'any [[1106]] un tractat de farmacologia sobre els medicaments simples titulat Kitab al Mustaini o Llibre del-Musta'in.
Provablement, va tindre que emigrar de Al-Andalus per la repressió intelectual que va eixercir l'Imperi almorávide.
En Kitab al Mustaini apareixen els térmens de les espècies medicinals en varis idiomes: grec, àrap, persa, siríaco, bereber i atres llengües romàniques hispàniques, diferenciant noms de les aljamies de Saragossa i Valencia : ‘parthal’ (pardal), ‘letuga’ (lletuga), ‘lop’ (llop), ‘formache’ (formage), ’lebre’ (llebre), ’ ’thapara’ (tapera), ’thomiello’ (tomello)...per lo que este llibre guarda un alt interés filològic.
Ibn Buqlaris distinguix, en este sentit, un dialecte hispanoárabe romançada saragossana (ayamiyya saraqusta o aljamía romançada popular saragossana), del pròpiament andalusí (ayamiyyat al-Andalus o romançada de Al-Ándalus). És també una valiosa font per a l'estudi de la primitiva romançada aragonesa, tant per la cantitat de noms populars de plantes, com pels térmens mèdics i creències, que eren nomenades a sovint en expressions metafòriques.
Va escriure aixina mateix Risalat al-tabyin wa-l-tartill o Epístola de l'explicació i la reglamentació, un tractat que classificava de modo jeràrquic els aliments a on desenrollava un concepte de Galeno que parlava de quatre facultats existents en la totalitat dels òrguens del cos humà: la força aprehensiva, la força retentiva, la força digestiva i la força expulsiva.
== Vore també ==
== Vore també ==
* [[Harges]]
* [[Harges]]
== Enllaços externs ==
== Referències ==
== Fuentes ==
* Bosch Vilá, Jacinto, [http://ifc.dpz.es/recursos/publicaciones/03/27/1bosch.pdf «El reino de taifas de Zaragoza: algunos aspectos de la cultura árabe en el Valle del Ebro»], [http://ifc.dpz.es/publicaciones/ver/id/327 ''Cuadernos de Historia Jerónimo Zurita, 10-11''], 1960, págs. 7-67. ISSN 004-551794(460-22)
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Ibn_Sida Ibn Sida en Wikipedia]
* Maíllo Salgado, Felipe, «[https://web.archive.org/web/20090718060659/http://www.seacex.com/documentos/07_saberes_1_sefarad.pdf Los judíos y la ciencia en la Península Ibérica en el medievo]», ''Memoria de Sefarad'', Toledo, Centro Cultural San Marcos, octubre de 2002 – enero de 2003, Sociedad Estatal para la Acción Cultural Exterior, pág. 286.
[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Biografies]]