Canvis

Despuix d’un breu periodo constituïts com a tal, Nacho Canut, [[Carlos Berlanga]] i [[Olvido Gara|Alaska]] varen formar un nou grup [[Alaska y los Pegamoides]], a on es varen integrar la tecliste i cantant Ana Curra i el guitarriste Eduardo Benavente. Junt en tots ells, Nacho Canut escrigué pàgines dorades del [[Espanya|punk-rock]] dels [[anys 1980]], i fon un dels promotors de lo que més tart es va batejar com la [[moguda madrilenya]]. Conseguiren èxits com ''"Horror en el hipermercado"'' ([[1980]]), ''"Bote de Colon"'' ([[1981]]), i sobretot "Bailando" ([[1982]]), que no sols conseguí ser un enorme èxit en [[Espanya]] sino també en gran part d'[[Europa]].

Despuix d’un breu periodo constituïts com a tal, Nacho Canut, [[Carlos Berlanga]] i [[Olvido Gara|Alaska]] varen formar un nou grup [[Alaska y los Pegamoides]], a on es varen integrar la tecliste i cantant Ana Curra i el guitarriste Eduardo Benavente. Junt en tots ells, Nacho Canut escrigué pàgines dorades del [[Espanya|punk-rock]] dels [[anys 1980]], i fon un dels promotors de lo que més tart es va batejar com la [[moguda madrilenya]]. Conseguiren èxits com ''"Horror en el hipermercado"'' ([[1980]]), ''"Bote de Colon"'' ([[1981]]), i sobretot "Bailando" ([[1982]]), que no sols conseguí ser un enorme èxit en [[Espanya]] sino també en gran part d'[[Europa]].

En la dissolució de [[Alaska y Los Pegamoides]], Canut i Berlanga (i poc mes tarde Alaska) decidixen formar un nou grup, [[Alaska y Dinarama]]. Abdós formaven el tàndem compositor de la banda, sent considerats ú dels més importants en [[Espanya|pop-rock]]. En esta formació edità en els [[anys 1980]] els discs ''Canciones profanas'' ([[1983]]), ''Deseo carnal'' ([[1984]]), ''No es pecado'' ([[1986]]), ''Diez'' ([[1988]]) y ''Fan Fatal'' ([[1989]]), a on colliren èxits massius com ''"Perlas ensangrentadas"'' , ''"Cómo pudiste hacerme esto a mí?"'', ''"Ni tú ni nadie"'', ''"A quién le importa?"'', ''"Rey del glam"'', ''"Mi novio es un zombie"'' o ''"Quiero ser santa"''.

En la dissolució de [[Alaska y Los Pegamoides]], Canut i Berlanga (i poc més tarde Alaska) decidixen formar un nou grup, [[Alaska y Dinarama]]. Abdós formaven el tàndem compositor de la banda, sent considerats ú dels més importants en [[Espanya|pop-rock]]. En esta formació edità en els [[anys 1980]] els discs ''Canciones profanas'' ([[1983]]), ''Deseo carnal'' ([[1984]]), ''No es pecado'' ([[1986]]), ''Diez'' ([[1988]]) y ''Fan Fatal'' ([[1989]]), a on colliren èxits massius com ''"Perlas ensangrentadas"'' , ''"Cómo pudiste hacerme esto a mí?"'', ''"Ni tú ni nadie"'', ''"A quién le importa?"'', ''"Rey del glam"'', ''"Mi novio es un zombie"'' o ''"Quiero ser santa"''.

A l'escomençament [[Anys 1990|dels 90]], Nacho Canut se embarcà en un duo musical en [[Olvido Gara|Alaska]]: [[Fangoria]]. En l'intenció de realisar [[Música|música electrònica]], sense abandonar melodies pop-rock, [[Fangoria]] es la formació que en l'actualitat seguix amprant Nacho Canut per a donar llibertat a la seua creativitat mes accessible. Han editat els discs ''Salto mortal'' ([[1990]]), la série ''Un día cualquiera en Vulcano 1.0, 2.0 y 3.0'' ([[1992]]-[[1995]]), ''Interferencias'' ([[1998]]), ''Una temporada en el infierno'' ([[1999]]) i el seu disc de remescles ''El infierno son los demás'' ([[2000]]), ''Naturaleza muerta'' ([[2001]]), ''Arquitectura efímera'' ([[2004]]) , ''El extraño viaje'' ([[2006]]) i ''Absolutamente'' ([[2009]]). I a on han conseguit grans èxits com ''"No sé qué me das"'' , ''"Retorciendo palabras"'', ''"Miro la vida pasar"'' o ''"Criticar por criticar"''.

A l'escomençament [[Anys 1990|dels 90]], Nacho Canut se embarcà en un duo musical en [[Olvido Gara|Alaska]]: [[Fangoria]]. En l'intenció de realisar [[Música|música electrònica]], sense abandonar melodies pop-rock, [[Fangoria]] es la formació que en l'actualitat seguix amprant Nacho Canut per a donar llibertat a la seua creativitat mes accessible. Han editat els discs ''Salto mortal'' ([[1990]]), la série ''Un día cualquiera en Vulcano 1.0, 2.0 y 3.0'' ([[1992]]-[[1995]]), ''Interferencias'' ([[1998]]), ''Una temporada en el infierno'' ([[1999]]) i el seu disc de remescles ''El infierno son los demás'' ([[2000]]), ''Naturaleza muerta'' ([[2001]]), ''Arquitectura efímera'' ([[2004]]) , ''El extraño viaje'' ([[2006]]) i ''Absolutamente'' ([[2009]]). I a on han conseguit grans èxits com ''"No sé qué me das"'' , ''"Retorciendo palabras"'', ''"Miro la vida pasar"'' o ''"Criticar por criticar"''.