124 560
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 66:
Llínea 66: − +
→Arquitectura religiosa
El monasteri de Sant Antoni el Real era l'antic pabelló de caça d'Enrique IV i més tart es va convertir en convent. Són únics els seus sostres artesonats d'estil mudéixar que daten tots de l'any [[1455]]. L'iglésia presenta un sostre mudéixar i el claustre (ara convertit en museu) presenta atres eixemples de sostres mudéixares de tècnica nazarí. Dèu monges seguixen vivint en el convent.
El monasteri de Sant Antoni el Real era l'antic pabelló de caça d'Enrique IV i més tart es va convertir en convent. Són únics els seus sostres artesonats d'estil mudéixar que daten tots de l'any [[1455]]. L'iglésia presenta un sostre mudéixar i el claustre (ara convertit en museu) presenta atres eixemples de sostres mudéixares de tècnica nazarí. Dèu monges seguixen vivint en el convent.
'''* La catedral de Santa María'''
'''* La [[Catedral de Santa María (Segòvia)|catedral de Santa María]]'''
[[File:Catedral de Santa María de Segovia - 01.jpg|thumb|250px|Catedral de Segòvia]]
[[File:Catedral de Santa María de Segovia - 01.jpg|thumb|250px|Catedral de Segòvia]]
És l'última catedral gòtica que es va construir en Espanya. Està considerada com l'obra mestra del gòtic vasc-castellà i li la coneix com “La Dama de les Catedrals”. Es tracta de la tercera catedral de la ciutat, i conserva el claustre de la segona, ubicada front a l'alcasser i destruïda durant la Guerra de les Comunitats en l'any [[1520]]. Va ser consagrada en [[1768]] i té unes dimensions de 105 metros de llarc, 50 m. d'ample i 33m. d'altura en la nau central; consta de 18 capelles i dispon de tres portes d'accés: la del Perdó, la de Sant Fruts i la de Sant Geroteo, primer bisbe de la diòcesis.
És l'última catedral gòtica que es va construir en Espanya. Està considerada com l'obra mestra del gòtic vasc-castellà i li la coneix com “La Dama de les Catedrals”. Es tracta de la tercera catedral de la ciutat, i conserva el claustre de la segona, ubicada front a l'alcasser i destruïda durant la Guerra de les Comunitats en l'any [[1520]]. Va ser consagrada en [[1768]] i té unes dimensions de 105 metros de llarc, 50 m. d'ample i 33m. d'altura en la nau central; consta de 18 capelles i dispon de tres portes d'accés: la del Perdó, la de Sant Fruts i la de Sant Geroteo, primer bisbe de la diòcesis.