132 413
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: − + − + − + − +
sense resum d'edició
[[File:Slieve Mish-6995, Dingle Peninsula, Co. Kerry, Ireland.jpg|thumb|250px|Arena en la [[plaja]]]]
[[File:Slieve Mish-6995, Dingle Peninsula, Co. Kerry, Ireland.jpg|thumb|250px|Arena en la [[plaja]]]]
L'arena és un eixemple de matèria granular que es crea per un procés natural dividint la roca finament, en partícules o grànuls que comprenen un tamany de 0,063 a 2 milímetros.
L''''arena''' és un eixemple de matèria granular que es crea per un procés natural dividint la roca finament, en partícules o grànuls que comprenen un tamany de 0,063 a 2 milímetros.
El material més comú que forma l'arena en els continents i escenes costaneres no tropicals és el [[sílice]] (diòxid de silici), normalment en forma de [[quars]], que a causa del seu principi químic i la seua considerable durea és molt resistent a la meteorisació.
El material més comú que forma l'arena en els continents i escenes costaneres no tropicals és el [[sílice]] (diòxid de silici), normalment en forma de [[quars]], que a causa del seu principi químic i la seua considerable durea és molt resistent a la meteorisació.
L'arena de glauconita-clorita són típicament de color vert, per l'alt contingut d'olivina. Les dunes d'arena en Nou Mèxic són famoses pel seu color blanc brillant.
L'arena de glauconita-clorita són típicament de color [[vert]], per l'alt contingut d'olivina. Les dunes d'arena en [[Nou Mèxic]] són famoses pel seu color [[blanc]] brillant.
L'arena és transportada pel vent i l'aigua i dipositada en forma de plages i dunes. En un desert, per exemple, es poden formar mars de dunes. Els compost més comú que forma l'arena és el SiO2.
L'arena és transportada pel [[vent]] i l'[[aigua]] i depositada en forma de plages i dunes. En un desert, per exemple, es poden formar mars de dunes. Els compost més comú que forma l'arena és el SiO2.
L'arena grossa, en [[valencià]] es nomena sorra, mantenint la diferència entre sorra i arena, a diferència del [[català]], que no té eixa diferència i nomena sorra a tot tipo d'arena. Se tracta d’una sinècdoque per la qual el català designa el tot “arena” en una part o classe d’arena que és la “sorra”, lo qual supon un empobriment del lèxic.
L'arena grossa, en [[valencià]] es nomena sorra, mantenint la diferència entre sorra i arena, a diferència del [[català]], que no té eixa diferència i nomena sorra a tot tipo d'arena. Se tracta d'una sinècdoque per la qual el català designa el tot “arena” en una part o classe d’arena que és la “sorra”, lo qual supon un empobriment del lèxic.