26 032
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 12:
Llínea 12: + +
→Orige
Si la jota va nàixer en [[Valéncia]] és llògic pensar que els jornalers de [[Requena]], [[Utiel]] i les seues comarques, que baixaven a la [[Ribera del Xúquer]] a la sega de l'arròs a finals de setembre i a la comarca de [[Llíria]] i les terres del [[Túria]] a la sega de l'[[Alfals|alfals]], del cereal i la ceba, a la seua tornada comentaren maravellats el ball que havien vist i que es dia jota. Esta dansa es va estendre per Requena, Utiel i les seues comarques, i segurament estos mateixos jornalers varen ser els que varen escomençar a transmetre-la quan pujaven a la sega del cereal als [[Regne d'Aragó|Regnes d'Aragó]] i de [[Regne de Navarra|Navarra]].
Si la jota va nàixer en [[Valéncia]] és llògic pensar que els jornalers de [[Requena]], [[Utiel]] i les seues comarques, que baixaven a la [[Ribera del Xúquer]] a la sega de l'arròs a finals de setembre i a la comarca de [[Llíria]] i les terres del [[Túria]] a la sega de l'[[Alfals|alfals]], del cereal i la ceba, a la seua tornada comentaren maravellats el ball que havien vist i que es dia jota. Esta dansa es va estendre per Requena, Utiel i les seues comarques, i segurament estos mateixos jornalers varen ser els que varen escomençar a transmetre-la quan pujaven a la sega del cereal als [[Regne d'Aragó|Regnes d'Aragó]] i de [[Regne de Navarra|Navarra]].
{{Cita|L'arabiste i académic valencià de [[Carcaixent]], [[Julià Ribera i Tarragó]] (1858-1934), es pronuncia sobre l'orige de la jota, i basa la seua teoria en la paraula àrap "sotar" o "xotar" (saltar), segons el cant inventat pel musulmà valencià Ibn Jot ([[sigle XII]]) que fon expulsat a terres aragoneses i refugiat en [[Calatayut]]|''Els arrels dels regnes de Valéncia'' per [[Josep Lluís Alapont Raga]]}}
== Dits valencians ==
== Dits valencians ==