26 213
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 18:
Llínea 18: − + + + + + + + + + + +
→Biografia
De ben jove començà la carrera militar i fon destinat a l'illa de [[Cuba]]. En l'any [[1864]] fon acusat de conspirador [[carliste]], lo que li valgué l'expulsió de l'[[eixèrcit]] i la presó. Fon empresonat a les [[illes Canàries]] i despuix en les [[Torres de Quart|torres de Quart de Valéncia]]. Ixqué en llibertat en el context de la [[Revolució de 1868|revolució Gloriosa]]. Inicialment donà soport al bando de [[Carles VII]] en la tercera guerra carlista, en iniciatives polítiques i militars en el Maestrat valencià. Per eixe motiu tingué que exiliar-se a [[França]]. Despuix actuà com a espia infiltrat del govern en les files carlistes. En l'any [[1875]] fon acusat de frau empresarial i es va tindre que tornar a exiliar novament a França, des d'a on se'n anà a [[Argentina]] en companyia de la seua segona dòna i del naturaliste català Enric Carles.
De ben jove començà la carrera militar i fon destinat a l'illa de [[Cuba]]. En l'any [[1864]] fon acusat de conspirador [[carliste]], lo que li valgué l'expulsió de l'[[eixèrcit]] i la presó. Fon empresonat a les [[illes Canàries]] i despuix en les [[Torres de Quart|torres de Quart de Valéncia]]. Ixqué en llibertat en el context de la [[Revolució de 1868|revolució Gloriosa]]. Inicialment donà soport al bando de [[Carles VII]] en la tercera guerra carlista, en iniciatives polítiques i militars en el Maestrat valencià. Per eixe motiu tingué que exiliar-se a [[França]]. Despuix actuà com a espia infiltrat del govern en les files carlistes. En l'any [[1875]] fon acusat de frau empresarial i es va tindre que tornar a exiliar novament a França, des d'a on se'n anà a [[Argentina]] en companyia de la seua segona dòna i del naturaliste català Enric Carles.
En Argentina estudià ingenieria atret per les possibilitats d'evolució professional que oferia eixe país, que es trobava en ple procés de desenroll. Com a ingenier participà en la planificació urbanística de la ciutat de [[La Plata]], destinada a ser la nova capital de la nació. També participà en els proyectes de construcció de les dàrsenes del port de [[Buenos Aires]], diverses obres d'ingenieria i sanejament en la mateixa ciutat, el traçat de llínees ferroviàries cap a l'interior del país i obres de canalisació en el riu Bermejo.
En Argentina estudià ingenieria atret per les possibilitats d'evolució professional que oferia eixe país, que es trobava en ple procés de desenroll. Com a ingenier participà en la planificació urbanística de la ciutat de [[La Plata]], destinada a ser la nova capital de la nació. També participà en els proyectes de construcció de les dàrsenes del port de [[Buenos Aires]], diverses obres d'ingenieria i sanejament en la mateixa ciutat, el traçat de llínees ferroviàries cap a l'interior del país i obres de canalisació com el riu Bermejo, tot degut al gran creiximent de la població a finals del [[sigle XIX]].
Posteriorment es traslladà a [[Brasil]], a on dirigí la ret de canals i obres del Riu Tietê i construí la central elèctrica de [[São Paulo]]. Novament en l'Argentina creà la companyia d'ingenieria Rodrigo Botet y Cía. en la qual construí el canal i port de Campana, en la província de Buenos Aires.
Posteriorment es traslladà a [[Brasil]], a on dirigí la ret de canals i obres del Riu Tietê i construí la central elèctrica de [[São Paulo]]. Novament en l'Argentina creà la companyia d'ingenieria Rodrigo Botet y Cía. en la qual construí el canal i port de Campana, en la província de Buenos Aires.
Degut a la seua amistat en Enric Carles començà a interessar-se per les restes paleontològiques que eixien a la llum per les obres. Enric treballava com a professor de Ciències i dedicava el seu temps lliure a arreplegar fòsils de la conca del Riu de la Plata conseguint una gran colecció que estigué a punt de vendre al Museu Zoològic de Copenhague pero l'intervenció del seu amic Josep Rodrigo feu que li comprara tots els fòsils per a portar-los a la seua Valéncia.
En l'agost de l'any [[1889]] i despuix d'un quart de sigle, Botet tornava a Valéncia, una representació de la societat valenciana l'esperà en el port de Barcelona, tornà ric de l'Argentina. Ademés en tota la colecció de fòsils de mamífers del Quaternari que havia segut molt disputada per importants museus europeus. La colecció contava en tots els grups faunístics dels que trobà [[Charles Darwin|Darwin]] en Suramèrica que foren determinants per a la seua obra. Donaria la seua colecció a l'Ajuntament de Valéncia i a l'universitat.
Josep Rodrigo Botet despuix de mamprendre diferents proyectes fallits en [[Espanya]] fallí arruinat en Madrit en l'any [[1915]].
Alguns anys despuix l'[[Ajuntament de Valéncia]] li va dedicar un bell mausoleu en el Cementeri General, dissenyat per l'arquitecte Carlos Carbonell. La ciutat li va agrair la seua generosa donació dedicant-li la plaça que du el seu nom
El llegat de Rodrigo Botet fon l'orige de l'antic Museu Paleontològic, els fondos del qual constituïxen el núcleu de l'actual Museu de Ciències Naturals, de titularitat municipal, que es troba en els Jardins del Real.
== Referències ==
== Referències ==