Llínea 10: |
Llínea 10: |
| == Itinerari == | | == Itinerari == |
| L'itinerari de la Ruta dels Clàssics es el següent: | | L'itinerari de la Ruta dels Clàssics es el següent: |
− | *[[Gandia]] | + | * [[Gandia]] |
− | *[[Beniarjó]] | + | * [[Beniarjó]] |
− | *[[Alfauir]] | + | * [[Alfauir]] |
− | *[[Albaida]] | + | * [[Albaida]] |
− | *[[Cocentaina]] | + | * [[Cocentaina]] |
− | *La Vall de [[Xaló]] | + | * La Vall de [[Xaló]] |
− | *[[Xaló]] | + | * [[Xaló]] |
| *[[Dénia]] | | *[[Dénia]] |
| | | |
| == La Ruta pas a pas == | | == La Ruta pas a pas == |
− | *[[Gandia]]: Gandia fon l'epicentre de la renovació lliterària del sigle XV, a on tenien casa els March, els Martorell i els Roiç de Corella. | + | * [[Gandia]]: Gandia fon l'epicentre de la renovació lliterària del sigle XV, a on tenien casa els March, els Martorell i els Roiç de Corella. |
− | **[[Palau Ducal de Gandia]]: En el Palau Ducal els nostres escritors s’adinsaren en les lletres i en les arts de la cavalleria. | + | ** [[Palau Ducal de Gandia]]: En el Palau Ducal els nostres escritors s’adinsaren en les lletres i en les arts de la cavalleria. |
− | **[[Colegiata de Santa Maria de Gandia]]: Eixemple del gòtic religiós valencià, nos tornarà l’eco dels clàssics i també dels [[Borja]], que refundaren el ducat en [[1485]]. | + | ** [[Colegiata de Santa Maria de Gandia]]: Eixemple del gòtic religiós valencià, nos tornarà l’eco dels clàssics i també dels [[Borja]], que refundaren el ducat en [[1485]]. |
− | **[[Museu Arqueològic de Gandia|Hospital de Sant Marc]]: Actualment museu arqueològic, els seus arcs gòtics nos transporten a l’edat mija. | + | ** [[Museu Arqueològic de Gandia|Hospital de Sant Marc]]: Actualment museu arqueològic, els seus arcs gòtics nos transporten a l’edat mija. |
− | **'''Convent de Santa Clara''': El seu tesor artístic recorda l’esplendor de l’antic Ducat de Gandia. Un llenç de muralles del [[sigle XIV]] sobre el [[riu Serpis]] tanca els restos migevals de la ciutat. | + | ** '''Convent de Santa Clara''': El seu tesor artístic recorda l’esplendor de l’antic Ducat de Gandia. Un llenç de muralles del [[sigle XIV]] sobre el [[riu Serpis]] tanca els restos migevals de la ciutat. |
| * [[Beniarjó]]: Este senyoriu fon propietat dels [[Ausias March|March]] des de la conquista de [[Jaume I]]. Ausias construí un assut en el [[riu Serpis]] per a regar les seues plantacions de [[sucre|canya de sucre]]. Es conserven els fonaments de la casa familiar dels March i un aljup subterràneu. Es pot visitar l'iglésia parroquial. | | * [[Beniarjó]]: Este senyoriu fon propietat dels [[Ausias March|March]] des de la conquista de [[Jaume I]]. Ausias construí un assut en el [[riu Serpis]] per a regar les seues plantacions de [[sucre|canya de sucre]]. Es conserven els fonaments de la casa familiar dels March i un aljup subterràneu. Es pot visitar l'iglésia parroquial. |
| | | |
− | *[[Alfauir]] | + | * [[Alfauir]] |
− | **[[Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba]]: En Alfauir, a 8 km de Gandia, vora el camí romà Dénia-Xàtiva i prop d’on es va desenrollar la batalla de les Germanies, es troba este monasteri de l’orde dels jerònims, un dels primers fundats en la Península. Construït pel duc [[Alfons d’Aragó]], els March tingueren una gran relació en este cenobi. Ací està soterrat el pare d’Ausias March i les dos esposes del poeta. En el [[sigle XVI]], els [[Borja]] mantingueren i eixamplaren l’edifici. Destaca el claustre, en arcs gòtics fets en rajola roja, i l’aqüeducte. | + | ** [[Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba]]: En Alfauir, a 8 km de Gandia, vora el camí romà Dénia-Xàtiva i prop d’on es va desenrollar la batalla de les Germanies, es troba este monasteri de l’orde dels jerònims, un dels primers fundats en la Península. Construït pel duc [[Alfons d’Aragó]], els March tingueren una gran relació en este cenobi. Ací està soterrat el pare d’Ausias March i les dos esposes del poeta. En el [[sigle XVI]], els [[Borja]] mantingueren i eixamplaren l’edifici. Destaca el claustre, en arcs gòtics fets en rajola roja, i l’aqüeducte. |
| | | |
− | *[[Albaida]]: | + | * [[Albaida]]: |
− | **'''Palau dels Mila i Aragó''': Les restes de les muralles del sigle XV i el palau dels Milà i Aragó formen un conjunt monumental. | + | ** '''Palau dels Mila i Aragó''': Les restes de les muralles del sigle XV i el palau dels Milà i Aragó formen un conjunt monumental. |
− | **'''Iglésia archiprestal d'Albaida''' | + | ** '''Iglésia archiprestal d'Albaida''' |
| ** '''Casa-Museu del pintor Josep Segrelles''', Museu Internacional de Titelles i Museu de Belems. | | ** '''Casa-Museu del pintor Josep Segrelles''', Museu Internacional de Titelles i Museu de Belems. |
− | *[[Cocentaina]]: La capital de la comarca del Comtat conserva la seua fisonomia migeval. | + | * [[Cocentaina]]: La capital de la comarca del Comtat conserva la seua fisonomia migeval. |
− | **'''Palau Comtal de Cocentaina''': Construït per l’almirant [[Roger de Llúria]], fon en el sigle XV propietat dels Roís de Corella, llinage de l’escritor de Gandia. | + | ** '''Palau Comtal de Cocentaina''': Construït per l’almirant [[Roger de Llúria]], fon en el sigle XV propietat dels Roís de Corella, llinage de l’escritor de Gandia. |
− | **'''Torres de la Muralla''' | + | ** '''Torres de la Muralla''' |
− | **'''Barri Migeval''' | + | ** '''Barri Migeval''' |
− | **'''Torre de Cocentaina''': Dalt de la població es troba l’imponent torre que presidix la comarca d'[[El Comtat]]. | + | ** '''Torre de Cocentaina''': Dalt de la població es troba l’imponent torre que presidix la comarca d'[[El Comtat]]. |
− | *La Vall de [[Xaló]]: Des de Cocentaina es travessaran montanyes de gran bellea: les valls de la [[Marina Alta]] ([[Planes]], [[La Vall de Gallinera]], [[La Vall d'Alcalà]] i [[La Vall d'Ebo]]). El cabdell musulmà [[Al-Azraq]] es resistí ací a la conquista del [[Regne de Valencia]] en el [[sigle XIII]], rebelió que és l’orige de la festa de Moros i Cristians. La Vall de Xaló fon propietat de Joanot Martorell i d’Ausias March. | + | * La Vall de [[Xaló]]: Des de Cocentaina es travessaran montanyes de gran bellea: les valls de la [[Marina Alta]] ([[Planes]], [[La Vall de Gallinera]], [[La Vall d'Alcalà]] i [[La Vall d'Ebo]]). El cabdell musulmà [[Al-Azraq]] es resistí ací a la conquista del [[Regne de Valencia]] en el [[sigle XIII]], rebelió que és l’orige de la festa de Moros i Cristians. La Vall de Xaló fon propietat de Joanot Martorell i d’Ausias March. |
− | *[[Xaló]]: | + | * [[Xaló]]: |
− | **'''Casa Senyorial dels Martorell''': En la Plaça Major de Xaló es conserva la casa senyorial dels Martorell, encara que reconstruïda en el [[sigle XIX]]. És la mateixa plaça a on es conta que Ausias March va prometre als seus vassalls respectar les seues costums i lleis musulmanes. | + | ** '''Casa Senyorial dels Martorell''': En la Plaça Major de Xaló es conserva la casa senyorial dels Martorell, encara que reconstruïda en el [[sigle XIX]]. És la mateixa plaça a on es conta que Ausias March va prometre als seus vassalls respectar les seues costums i lleis musulmanes. |
− | *[[Dénia]]: [[Alfons d’Aragó]] era també comte de Dénia, hui capital de la comarca de la [[Marina Alta]]. El procurador general del duc, [[Pere March]], pare d’Ausias, governava esta ciutat amenaçada pels pirates berberescs. | + | * [[Dénia]]: [[Alfons d’Aragó]] era també comte de Dénia, hui capital de la comarca de la [[Marina Alta]]. El procurador general del duc, [[Pere March]], pare d’Ausias, governava esta ciutat amenaçada pels pirates berberescs. |
− | **'''Muralles de Dénia''' | + | ** '''Muralles de Dénia''' |
− | **'''Castell de Dénia''': En el castell, un contemporàneu anònim d’Ausias March dibuixà grafits o gravats de naus que hi havia en el port de Dénia. És el païsage marítim de l'época de March que s’evoca en el [[Tirant lo Blanch]] de Joanot Martorell, “el millor llibre del món” segons Cervantes, el qual, precisament, desembarcà en Dénia en tornar d’Alger. | + | ** '''Castell de Dénia''': En el castell, un contemporàneu anònim d’Ausias March dibuixà grafits o gravats de naus que hi havia en el port de Dénia. És el païsage marítim de l'época de March que s’evoca en el [[Tirant lo Blanch]] de Joanot Martorell, “el millor llibre del món” segons Cervantes, el qual, precisament, desembarcà en Dénia en tornar d’Alger. |
− | **'''Barri mariner''' (el Rasset). | + | ** '''Barri mariner''' (el Rasset). |
| | | |
| == Vore també == | | == Vore també == |
− | *[[Ruta dels Monasteris de Valencia]] | + | * [[Ruta dels Monasteris de Valencia]] |
− | *[[Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba]] | + | * [[Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba]] |
| | | |
| == Enllaços externs == | | == Enllaços externs == |