Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
1448 bytes afegits ,  16:25 2 abr 2022
Llínea 48: Llínea 48:     
Ideològicament, la filosofia de Vives reflectix l'actitut ideològica del [[Renaiximent]], alluntant-se de l'[[Edat Mija]]. Vives sentí en tot moment una gran inquietut reformista i preparà els estudis filosòfics per a entrar en una nova etapa, un nou periodo, com en una nova vida, en una mentalitat distinta, basada sempre en la tradició grega i cristiana. Per açò, és considerat el més important filòsof cristià del [[Renaiximent]], a l'hora que sociòlec, humaniste, teòlec, pedagoc i lliterat. '''Joan Lluís Vives i March''' ha segut definit pels seus biógrafs com u dels valencians més universals de la cultura cristiana occidental. Allumenà intelectualment el pas de l'[[Edat Mija]] al [[Renaiximent]].
 
Ideològicament, la filosofia de Vives reflectix l'actitut ideològica del [[Renaiximent]], alluntant-se de l'[[Edat Mija]]. Vives sentí en tot moment una gran inquietut reformista i preparà els estudis filosòfics per a entrar en una nova etapa, un nou periodo, com en una nova vida, en una mentalitat distinta, basada sempre en la tradició grega i cristiana. Per açò, és considerat el més important filòsof cristià del [[Renaiximent]], a l'hora que sociòlec, humaniste, teòlec, pedagoc i lliterat. '''Joan Lluís Vives i March''' ha segut definit pels seus biógrafs com u dels valencians més universals de la cultura cristiana occidental. Allumenà intelectualment el pas de l'[[Edat Mija]] al [[Renaiximent]].
 +
 +
 +
{{Cita|''Así es que por ignorancia de las lenguas de los grandes escritores, no entendimos lo que nos mandaban, lo que nos aconsejaban tocante al camino a seguir y la finalidad a conseguir. La ignorancia de esas lenguas nos privó casi en absoluto del conocimiento de aquellos autores que redactaron en lengua griega o latina sus monumentales producciones literarias y la entregaron a la posteridad. Estas lenguas con la no rompida continuidad de tantas guerras, caso cayeron en total desuso, cuando aquellas naciones que pueblan el Septentrión, extravándose, se derramaron por Italia y el Occidente todo. (...) Aquellas hordas bárbaras y bravías de suyo, y ajenas en absoluto a todo cultivo de la inteligencia, comenzaron por causar en las bibliotecas gigantescas destrucciones, por prender fuego en las ciudades y por asolar reinos enteros, y en aquella impía criminal conflagración quedaron reducidas a cenizas las obras de los grandes ingenios, con las que sus autores, malos agoreros, se habían prometido vida y robusta inmortalidad. (...) Mas la pérdida o el gran oscurecimiento de esas dos lenguas augustas, latina y griega, trajo forzosamente que en las mismas tinieblas y envilecimiento quedasen sumidas las artes y disciplinas que en aquellas lenguas había tenido su expresión y que las voces perdieran su sentido preciso y se introdujesen desconocidos y feos idiotismos.''|''De las disciplinas'' (1531), Joan Lluís Vives}}
    
== Vore també ==
 
== Vore també ==
26 038

edicions

Menú de navegació