Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1: −
El 8 de juny de l'any [[2007]], l'[[Assamblea General de les Nacions Unides]] ([[ONU]]) en la Resolució 61/2661​ acull, en beneplàcit, la decisió adoptada per la Conferència General de l'Organisació de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura el 17 de novembre de [[1999]] de proclamar el [[21 de febrer]] el '''Dia Internacional de la Llengua Materna''' i exhorta als Estats Membres i a la Secretaria a promoure la preservació i protecció de tots els idiomes que ampren els pobles del món.
+
El [[8 de juny]] de l'any [[2007]], l'[[Assamblea General de les Nacions Unides]] ([[ONU]]) en la Resolució 61/2661​ acull, en beneplàcit, la decisió adoptada per la Conferència General de l'Organisació de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura el 17 de novembre de [[1999]] de proclamar el [[21 de febrer]] el '''Dia Internacional de la Llengua Materna''' i exhorta als Estats Membres i a la Secretaria a promoure la preservació i protecció de tots els idiomes que ampren els pobles del món.
    
Este dia està dedicat al reconeiximent del Moviment per la Llengua Bengalí, que va commemorar en [[Bangladés]] ([[India]]) el Dia del Moviment per la Llengua des de [[1952]], quan la policia i l'eixèrcit de l'Estat paquistaní, que llavors ocupava Bangladés, varen obrir fòc contra la multitut parlant o escoltant la llengua bengalí que es manifestaven pels seus drets llingüístics en Daca (Bangladés).
 
Este dia està dedicat al reconeiximent del Moviment per la Llengua Bengalí, que va commemorar en [[Bangladés]] ([[India]]) el Dia del Moviment per la Llengua des de [[1952]], quan la policia i l'eixèrcit de l'Estat paquistaní, que llavors ocupava Bangladés, varen obrir fòc contra la multitut parlant o escoltant la llengua bengalí que es manifestaven pels seus drets llingüístics en Daca (Bangladés).
Llínea 5: Llínea 5:  
== Història ==
 
== Història ==
   −
En [[1999]] la Conferència General de les Nacions Unides va aprovar la resolució en 37 recomanacions de mides per a promoure el [[multillingüisme]], en particular per mig de la promoció de l'accés universal al ciberespai i el [[multiculturalisme]] en les rets mundials d'informació.
+
En l'any [[1999]] la Conferència General de les Nacions Unides va aprovar la resolució en 37 recomanacions de mides per a promoure el [[multillingüisme]], en particular per mig de la promoció de l'accés universal al ciberespai i el [[multiculturalisme]] en les rets mundials d'informació.
   −
En [[2000]] se celebra per primera volta el Dia Internacional de la llengua materna; en un mensage llegit durant la cerimònia, el Secretari General de l'ONU, [[Kofi Annan]], va recolzar la celebració, ya que la mateixa crea consciència en tots els pobles sobre el valor transcendent de les llengües. Reafirmant l'importància de preservar la diversitat entre elles, Kofi Annan va demanar majors esforços per a la salvaguarda de totes les llengües com un patrimoni comú de tota la humanitat.
+
En l'any [[2000]] se celebra per primera volta el Dia Internacional de la llengua materna; en un mensage llegit durant la cerimònia, el Secretari General de l'ONU, [[Kofi Annan]], va recolzar la celebració, ya que la mateixa crea consciència en tots els pobles sobre el valor transcendent de les llengües. Reafirmant l'importància de preservar la diversitat entre elles, Kofi Annan va demanar majors esforços per a la salvaguarda de totes les llengües com un patrimoni comú de tota la humanitat.
    
La celebració del Dia Internacional de la llengua materna en els anys [[2000]], [[2001]], [[2002]] i [[2003]] han segut a través de discursos i intercanvi d'idees dirigit per acadèmics, llingüistes, funcionaris governamentals, societats culturals i atres representants dels Estats membres sobre aspectes de la cultura, l'educació i els idiomes.
 
La celebració del Dia Internacional de la llengua materna en els anys [[2000]], [[2001]], [[2002]] i [[2003]] han segut a través de discursos i intercanvi d'idees dirigit per acadèmics, llingüistes, funcionaris governamentals, societats culturals i atres representants dels Estats membres sobre aspectes de la cultura, l'educació i els idiomes.
126 672

edicions

Menú de navegació