Llínea 21: |
Llínea 21: |
| Manethó diu que el faraó va escriure un llibre sagrat del qual va obtindre una còpia, pero que va fer tancar temples i no va ser respectuós en la religió. Heròdot, que va escriure la seua història cal a l'any 450 a. C., el descriu com un dèspota que va arruïnar el país, va fer tancar temples, va prohibir als seus súbdits fer sacrificis, i els va obligar a treballar per a ell. Heròdot diu que el faraó va ser odiat pels egipcis. | | Manethó diu que el faraó va escriure un llibre sagrat del qual va obtindre una còpia, pero que va fer tancar temples i no va ser respectuós en la religió. Heròdot, que va escriure la seua història cal a l'any 450 a. C., el descriu com un dèspota que va arruïnar el país, va fer tancar temples, va prohibir als seus súbdits fer sacrificis, i els va obligar a treballar per a ell. Heròdot diu que el faraó va ser odiat pels egipcis. |
| | | |
− | El papir de Westcar també descriu a Kheops com a cruel pero amable en els seus inferiors, interessat per la naturalea humana, i per la la màgia. Una història del papir, explica que un mac de nom Djedi tenia fama de poder ressuscitar AAls morts. Kheops el va cridar perquè volia vore una demostració, i va ordenar matar un presoner per a que el mac el tornara a la vida. Djedi es va queixar, i el faraó va accedir a no matar el pres. Llavors el mac va demostrar les seues habilitats en un [[ànec]]. | + | El papir de Westcar també descriu a Kheops com a cruel pero amable en els seus inferiors, interessat per la naturalea humana, i per la la màgia. Una història del papir, explica que un mac de nom Djedi tenia fama de poder ressuscitar als morts. Kheops el va cridar perquè volia vore una demostració, i va ordenar matar un presoner per a que el mac el tornara a la vida. Djedi es va queixar, i el faraó va accedir a no matar al pres. Llavors el mac va demostrar les seues habilitats en un [[ànec]]. |
| | | |
− | Sembla que estes llegendes es basen en el treball en les piràmides que els grecs només podien entendre com a fruit del treball forçat o del dels esclaus. Pero, el pare de Kheops, va fer fer més piràmides (tres), i va ser recordat com un faraó amable i proper al poble. Una teoria recent atribuix el mal recort de Kheops al seu autonomenament com a deu [[Ra]], lo que els egipcis veien com un pecat. | + | Sembla que estes llegendes es basen en el treball en les piràmides que els grecs només podien entendre com a fruit del treball forçat o del dels esclaus. Pero, el pare de Kheops, va fer més piràmides (tres), i va ser recordat com un faraó amable i proper al poble. Una teoria recent atribuix el mal recort de Kheops al seu autonomenament com a deu [[Ra]], lo que els egipcis veien com un pecat. |
| | | |
| Va ser deïficat durant la [[dinastia XXVI]], i el seu nom escrit en escarabeus. S'ha trobat el nom de dos sacerdots que s'encarregaven del seu culte. | | Va ser deïficat durant la [[dinastia XXVI]], i el seu nom escrit en escarabeus. S'ha trobat el nom de dos sacerdots que s'encarregaven del seu culte. |