Canvis

=== El verp ===

=== El verp ===

{{AP|Conjugació verbal de la llengua valenciana}}

{{AP|Conjugació verbal de la llengua valenciana}}

El [[verp]] en valencià constituix el núcleu de l'oració. Se dividixen en tres conjugacions, la primera conjugació acabada en -ar: parlar, donar; la segon conjugació acabada en -er, -re, -r: témer, vore; i la tercera conjugació acabada en -ir: fugir, dormir.<ref>{{cite web|title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: El verp. |url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/18_el_verp.pdf|website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=28 enero 2022}}</ref>

El [[verp]] en valencià constituix el núcleu de l'oració. Se dividixen en tres conjugacions, la primera conjugació acabada en -ar: parlar, donar; la segon conjugació acabada en -er, -re, -r: témer, vore; i la tercera conjugació acabada en -ir: fugir, dormir.<ref>{{cite web|title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: El verp. |url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/18_el_verp.pdf|website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=28 giner 2022}}</ref>

==== Primera conjugació ====

==== Primera conjugació ====

Les [[preposicions]] tenen la funció de fer de nexe entre els elements de l'oració i són invariables. Les preposicions àtones són: a/ad, en, de, en, per, com, fins/hasda, cap, i també per a, des de (desde), ''fins a'', ''cap a'', ''com a''. La preposició a se transforma en ad davant d'un pronom personal o demostratiu: Ad ell li funciona, ad este no li ho digues. Les preposicions tòniques són: baix, barat a, cara, contra, entre, sense, segons, sobre, vora.<ref>{{cite web|title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: Les preposicions. |url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/21.pdf|website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=29 giner 2022}}</ref>

Les [[preposicions]] tenen la funció de fer de nexe entre els elements de l'oració i són invariables. Les preposicions àtones són: a/ad, en, de, en, per, com, fins/hasda, cap, i també per a, des de (desde), ''fins a'', ''cap a'', ''com a''. La preposició a se transforma en ad davant d'un pronom personal o demostratiu: Ad ell li funciona, ad este no li ho digues. Les preposicions tòniques són: baix, barat a, cara, contra, entre, sense, segons, sobre, vora.<ref>{{cite web|title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: Les preposicions. |url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/21.pdf|website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=29 giner 2022}}</ref>

Les [[conjuncions]] tambén actuen com conectors d'elements equivalents. Eixemples de conjuncions són: i, ni, o, pero, puix, encara que.<ref>{{cite web|title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: Les conjuncions. |url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/22.pdf|website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=29 giner 2022}}</ref>

Les [[conjuncions]] també actuen com conectors d'elements equivalents. Eixemples de conjuncions són: i, ni, o, pero, puix, encara que.<ref>{{cite web|title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: Les conjuncions. |url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/22.pdf|website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=29 giner 2022}}</ref>

== Sintaxis ==

== Sintaxis ==