Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca

Gramàtica del valencià (edita)

Revisió de 20:36 14 març 2023

1817 bytes afegits ,  20:36 14 març 2023
→‎Demostratuis
Llínea 73: Llínea 73:  
==== Artículs ====
 
==== Artículs ====
 
{{AP|Artículs en valencià}}
 
{{AP|Artículs en valencià}}
−
L'artícul determinat en valencià és: en singular, ''el'' per al masculí, ''la'' per al femení i ''lo'' per al neutre i en plural, ''els'' per al masculí i ''les'' per al femení. En algunes comarques septentrionals encara s'usa l'artícul masculí clàssic ''lo'' i el seu plural ''los'', també s'usa en el restant del valencià en certes expressions com ''en lo carrer'' o ''tot lo món'' i alguns noms propis com ''[[Canet lo Roig]]'', ''[[Tirant lo Blanch]]'' o ''[[Lo Rat Penat]]''.
+
L'artícul determinat en valencià és: en singular, ''el'' per al masculí, ''la'' per al femení i ''lo'' per al neutre i en plural, ''els'' per al masculí i ''les'' per al femení. En algunes comarques septentrionals encara s'usa l'artícul masculí clàssic ''lo'' i el seu plural ''los'', també s'usa en el restant del valencià en certes expressions com ''en lo carrer'' o ''tot lo món'' i alguns noms propis com ''[[Canet Lo Roig]]'', ''[[Tirant lo Blanch]]'' o ''[[Lo Rat Penat]]''.
    
====Demostratuis====
 
====Demostratuis====
 +
{{AP|Demostratius en valencià}}
 
Els [[determinant|determinants]] demostratius tenen la funció de senyalar la possició de l'objecte respecte al parlant. Presenten la següent forma:
 
Els [[determinant|determinants]] demostratius tenen la funció de senyalar la possició de l'objecte respecte al parlant. Presenten la següent forma:
   Llínea 82: Llínea 83:  
! Demostratius
 
! Demostratius
 
! Prop
 
! Prop
−
! Distancia mija
+
! Distància mija
 
! LLunt
 
! LLunt
 
|-
 
|-
Llínea 160: Llínea 161:  
|0 ||zero ||
 
|0 ||zero ||
 
|-
 
|-
−
|1 ||u, una (femenino) || primer, primera
+
|1 ||u, una (femení) || primer, primera
 
|-
 
|-
−
|2 ||dos (invariable) || segon, femenino segon/segona
+
|2 ||dos (invariable) || segon, femení segon/segona
 
|-
 
|-
 
|3 ||tres ||tercer, tercera
 
|3 ||tres ||tercer, tercera
Llínea 201: Llínea 202:  
|}
 
|}
   −
Tambén existixen els partitius: ½ un mig, una mija, 1/3 un terç, una terça, 1/8 un octau, 2/7 dos sèptims. Els multiplicatius sónn : ''simple, doble, triple, quàdruple, etc''.<ref>{{cite web|title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: Els quantificadors: Els numerals.|url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/15.pdf|website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=4 giner 2022}}</ref>
+
També existixen els partitius: ½ un mig, una mija, 1/3 un terç, una terça, 1/8 un octau, 2/7 dos sèptims. Els multiplicatius són: ''simple, doble, triple, quàdruple, etc''.<ref>{{Numerals}}</ref>
    
=== Pronoms ===
 
=== Pronoms ===
Llínea 245: Llínea 246:  
</center>
 
</center>
 
<br />
 
<br />
−
Per a la primera persona del plural se reconeixen tres posibilitats: ''nosatres'' per al context formal i lliterari, ''nosatros'' com forma estàndar i ''mosatros'' como forma coloquial. Lo mateix s'aplica als pronoms dèbils ''nos'' i ''mos''. Igualment, en la segona persona del plural, ''vosatros'' es la forma general i ''vosatres'' també servix per a un context cult.  
+
Per a la primera persona del plural se reconeixen tres posibilitats: ''nosatres'' per al context formal i lliterari, ''nosatros'' com forma estàndart i ''mosatros'' como forma coloquial. Lo mateix s'aplica als pronoms dèbils ''nos'' i ''mos''. Igualment, en la segona persona del plural, ''vosatros'' es la forma general i ''vosatres'' també servix per a un context cult.  
    
Quan els pronoms tenen una funció reflexiva se solen acompanyar per l'indefinit mateixa que presenta una forma invariable en femení: S’ho comprà per ad ell mateixa. Elles pensaven en elles mateixa. Tornà en sí.<ref>{{cite web|title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: Els pronoms personals. |url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/16.pdf|website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=6 enero 2022}}</ref>
 
Quan els pronoms tenen una funció reflexiva se solen acompanyar per l'indefinit mateixa que presenta una forma invariable en femení: S’ho comprà per ad ell mateixa. Elles pensaven en elles mateixa. Tornà en sí.<ref>{{cite web|title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: Els pronoms personals. |url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/16.pdf|website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=6 enero 2022}}</ref>
Llínea 386: Llínea 387:  
=== El verp ===
 
=== El verp ===
 
{{AP|Conjugació verbal de la llengua valenciana}}
 
{{AP|Conjugació verbal de la llengua valenciana}}
−
El [[verp]] en valencià constituix el núcleu de l'oració. Se dividixen en tres conjugacions, la primera conjugació acabada en -ar: parlar, donar; la segon conjugació acabada en -er, -re, -r: témer, vore; i la tercera conjugació acabada en -ir: fugir, dormir.<ref>{{cite web|title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: El verp. |url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/18_el_verp.pdf|website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=28 enero 2022}}</ref>
+
El [[verp]] en valencià constituïx el núcleu de l'oració. Se dividixen en tres conjugacions, la primera conjugació acabada en -ar: parlar, donar; la segon conjugació acabada en -er, -re, -r: témer, vore; i la tercera conjugació acabada en -ir: fugir, dormir.<ref>{{cite web|title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: El verp. |url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/18_el_verp.pdf|website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=28 giner 2022}}</ref>
    
==== Primera conjugació ====
 
==== Primera conjugació ====
Llínea 516: Llínea 517:  
|Negatiu||&nbsp;||''no sentes''||''no senta''||''no sentam/sentiu''||''no sentau/sentiu''||''no senten''
 
|Negatiu||&nbsp;||''no sentes''||''no senta''||''no sentam/sentiu''||''no sentau/sentiu''||''no senten''
 
|}
 
|}
 +
 +
===L'adverbi===
 +
L'[[adverbi]] és una categoria gramatical heterogènea que sol actuar en l'acció verbal. Estos poden indicar lloc: davant, darrerre, avant, arrere, dins, fòra, etc. Poden indicar temporalitat: ans/adés, en acabant, pronte, tart, mentres, etc. Igualment, poden expresar modalitat: sicerament, honestament, aproximament, etc. També expresen negació: no, res/gens, tampoc, etc. Ademés, poden expresar manera: aixina, be, etc. Els adverbis poden presentar-se en locucions adverbials, per eixemple: aixina aixina, de veres, en pèls i senyals.<ref>{{cite web|title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: L'adverbi i la negació. |url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/20_l_adverbi_i_la_negacio.pdf|website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=28 giner 2022}}</ref>
 +
 +
===Les preposicions i les conjuncions===
 +
Les [[preposicions]] tenen la funció de fer de nexe entre els elements de l'oració i són invariables. Les preposicions àtones són: a/ad, en, de, en, per, com, fins/asda, cap, i també per a, des de (desde), ''fins a'', ''cap a'', ''com a''. La preposició a se transforma en ad davant d'un pronom personal o demostratiu: Ad ell li funciona, ad este no li ho digues. Les preposicions tòniques són: baix, barat a, cara, contra, entre, sense, segons, sobre, vora.<ref>{{cite web|title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: Les preposicions. |url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/21.pdf|website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=29 giner 2022}}</ref>
 +
 +
Les [[conjuncions]] també actuen com conectors d'elements equivalents. Eixemples de conjuncions són: i, ni, o, pero, puix, encara que.<ref>{{cite web|title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: Les conjuncions. |url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/22.pdf|website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=29 giner 2022}}</ref>
    
== Sintaxis ==
 
== Sintaxis ==
 
{{AP|Sintaxis del valencià}}
 
{{AP|Sintaxis del valencià}}
−
   
== Vore també ==
 
== Vore també ==
−
   
* [[Idioma valencià]]
 
* [[Idioma valencià]]
 +
* [[Normes d'El Puig]]
    
== Referències ==
 
== Referències ==
Llínea 532: Llínea 540:  
* FONTELLES, Antoni; LANUZA, Joaquim; GARCIA, Laura. ''Gramàtica de la Llengua Valenciana''. 2ª edició corregida. Valéncia: Lo Rat Penat, 1996. ISBN: 84-89069-20-4
 
* FONTELLES, Antoni; LANUZA, Joaquim; GARCIA, Laura. ''Gramàtica de la Llengua Valenciana''. 2ª edició corregida. Valéncia: Lo Rat Penat, 1996. ISBN: 84-89069-20-4
   −
== Vínculs externs ==
+
== Enllaços externs ==
 
* [http://www.idiomavalenciano.com/archius/gramatica-didactica-valenciano.pdf Gramàtica didàctica de valencià]
 
* [http://www.idiomavalenciano.com/archius/gramatica-didactica-valenciano.pdf Gramàtica didàctica de valencià]
 
* [http://www.idiomavalenciano.com/cursos-de-valenciano.html Curs de valencià elaborat a partir de la gramàtica per la Plataforma Jovenil Valencianista]
 
* [http://www.idiomavalenciano.com/cursos-de-valenciano.html Curs de valencià elaborat a partir de la gramàtica per la Plataforma Jovenil Valencianista]
−
* [http://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/elsverps.pdf Els verps valencians i la seua flexió]
+
* [https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/elsverps.pdf Els verps valencians i la seua flexió]
−
* [http://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/21.pdf Preposicions]
+
* [https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/21.pdf Preposicions]
    
{{Gramàtiques}}
 
{{Gramàtiques}}
Llínea 542: Llínea 550:  
{{Llengua valenciana}}
 
{{Llengua valenciana}}
    +
[[Categoria:Valencià]]
 +
[[Categoria:Normes d'El Puig]]
 
[[Categoria:Gramàtica del valencià]]
 
[[Categoria:Gramàtica del valencià]]
Llana
Administradors
3843

edicions

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/wiki/Especial:MobileDiff/200551...261406»

Menú de navegació