124 521
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: − + − + − + − +
sense resum d'edició
[[Archiu:Bergen Big Band 1.jpg|thumb|Big Band de Bergen (Noruega)]]
[[Archiu:Bergen Big Band 1.jpg|thumb|Big Band de Bergen ([[Noruega]])]]
Una '''Big Band''' és una agrupació musical pròpia de la música de [[jazz]], que es va popularisar en l'época dorada del ''swing'' (les décades dels 30 i 40 del [[sigle XX]]).
Una '''Big Band''' és una agrupació musical pròpia de la música de [[jazz]], que es va popularisar en l'época dorada del ''swing'' (les [[Anys 1930|décades dels 30]] i [[Anys 1940|40]] del [[sigle XX]]).
El seu nom prové de l'anglés i lliteralment significa 'gran banda'. Atres noms que s'utilisen són ''jazz band'', ''stage band'' o ''jazz orchestra''. Encara que s'usa poc, el terme valencià més apropiat seria ''orquesta de jazz''.
El seu nom prové de l'[[anglés]] i lliteralment significa 'gran banda'. Atres noms que s'utilisen són ''jazz band'', ''stage band'' o ''jazz orchestra''. Encara que s'usa poc, el terme valencià més apropiat seria ''orquesta de jazz''.
La ''big band'' típica està composta aproximadament per una quinzena de músics i conté saxos, trompetes, trombons i secció rítmica (habitualment piano, contrabaix i bateria).
La ''big band'' típica està composta aproximadament per una quinzena de músics i conté [[saxo|saxos]], [[Trompeta|trompetes]], [[trombó|trombons]] i secció rítmica (habitualment [[piano]], [[contrabaix]] i [[bateria]]).
Les ''big band'' dels anys del ''swing'' se classifiquen habitualment en ''swing bands'' o ''hot bands'' (que destaquen els aspectes rítmics i la improvisació dels solistes, com les de Count Basie i Duke Ellington), i les ''sweet bands'' (que reduïxen els aspectes característics de les anteriors, com les orquestres de Benny Goodman, Glenn Miller, Freddy Martin i Guy Lombardo).
Les ''big band'' dels anys del ''swing'' se classifiquen habitualment en ''swing bands'' o ''hot bands'' (que destaquen els aspectes rítmics i la improvisació dels solistes, com les de Count Basie i Duke Ellington), i les ''sweet bands'' (que reduïxen els aspectes característics de les anteriors, com les orquestres de Benny Goodman, Glenn Miller, Freddy Martin i Guy Lombardo).